(Barcelona, 1892 – París, França, 1934)
Pintor i gravador. Germà dels escultors Miquel i de Llucià.
De primer practicà el gravat. Es dedicà després a la pintura de marines.
Establert posteriorment a París, i amb la col·laboració d’un tallista, féu retaules, arques, joies i altres objectes sumptuaris.
(Riudecanyes, Baix Camp, segle XV – Catalunya, segle XV)
Pintor. Germà de Pasqual. Actiu entre el 1403 i el 1433 a les comarques del Camp de Tarragona.
L’estil entra plenament dins l’art internacional de l’escola de Bernat Martorell. El caracteritzen la puresa i la unitat d’estil, tant en el dibuix com en el color.
Autor del retaule de la Verge de Solivella i d’un tríptic dedicat a santa Caterina. L’any 1418 va rebre l’encàrrec de fer una taula per a l’església de l’hospital de Sant Joan, de Reus; el 1419, per a la confraria dels pagesos de Tarragona, decorà un altar.
(Montblanc, Conca de Barberà, segle XVI – segle XVII)
(o Hortoneda) Pintor. Documentat entre el 1586 i el 1624. Treballà al Camp de Tarragona.
L’any 1586 pintà un retaule dedicat a sant Cosme i sant Damià per a la confraria dels paraires d’Alcover. El 1599 va fer el retaule de Sant Llorenç de Rocallaura i cap al 1610 una taula de la Circumcisió, obres d’estil renaixentista.
(Mataró, Maresme, 1847 – Barcelona, 1937)
Vitrallista i pintor-dibuixant. Format a la casa Dietrich de Barcelona, portà més tard la direcció artística de la casa Espinagosa.
S’establí pel seu compte i treballà, entre altres, per als arquitectes M.J. Raspall, J.M. Jujol i C. Martinell.
La casa Oriach té obra a les seus de Vic, Santa Maria del Mar, el Pi i a parròquies de Solsona, Banyoles i Andorra.
Fou pare d’Antoni Oriach i Rovira (Barcelona, 1888 – 1980) Vitrallista. Estudià a Bèlgica i França i fou el continuador del taller familiar. Des del 1936, la casa treballà per a diverses esglésies de Guinea Equatorial i d’Egipte.
(Catalunya, segle XV)
Pintor gòtic anònim. Pertany a l’escola de Girona, tan influïda al final del segle XV per l’estil del gran pintor Jaume Huguet.
Actiu a la zona de Girona i al Rosselló, cal esmentar, entre les seves obres, una representació de la Verge de la Misericordia a les Escaldes (Alta Cerdanya).
(Olot, Garrotxa, segle XIX – )
Escola pictòrica. Grup de paisatgistes que, a l’ombra de la figura de Joaquim Vayreda i Vila, sorgí en aquesta localitat a la segona meitat del segle XIX.
En el Centre Artístic d’Olot, fundat per Vayreda, s’adoptaren les concepcions paisatgístiques de l’escola de Barbizon: verds paisatges primaverals i celatges transparents de gran serenor.
Pertanyen a aquest grup, a més de Vayreda, Josep Berga i Enric Galwey, entre molts d’altres.
(Barcelona, 20 febrer 1875 – 5 desembre 1937)
Pintora. Filla de Narcís Oller i Moragas i germana de Joan. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Fou reina dels Jocs Florals de Barcelona el 1897.
Té un tríptic al pastel al Museu d’Art Modern barceloní.
Un altre germà seu fou Josep Oller i Rabassa (Barcelona, 17 novembre 1876 – 24 febrer 1966) Metge. Fou otorrinolaringòleg de prestigi. Publicà bastants escrits de caràcter professional.
(Barcelona, 17 desembre 1897 – 31 octubre 1981)
Pintor, gravador i fotògraf. Format a Saragossa i a les Escoles d’Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona.
Excel·lí com a gravador (primer premi de gravat, a Madrid, els anys 1930, 1935 i 1950); en aquesta especialitat són molt notables els seus treballs per a les edicions de bibliòfil.
Els seus paisatges també foren premiats amb la medalla d’or Masriera (1920) i amb la medalla Morera i Galicia (1951).
Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. El 1949 fou elegit president del Foment de les Arts Decoratives.
(Olot, Garrotxa, 1887 – Barcelona, 1956)
Pintor. En la línia de l’escola d’Olot.
Estudià a l’Acadèmia Galí (1911-12) i, després, amplià la seva formació a l’estranger (Itàlia, França, Anglaterra).
Residí un quant temps a Madrid, on fou deixeble de López Mezquita.
Excel·lí com a paisatgista: pintà, sobretot, vistes de la comarca d’Olot.
(Tarragona ?, 1502 – segle XVI)
Pintor. Ajudant del gotitzant Jaume Segarra a Reus (1517), n’era soci el 1527.
Féu companyia poc després amb el seu sogre Joan Albiols i amb Pere Homdedeu, de Tarragona.
Les obres que li són atribuïdes (retaule dels Sants Metges de Vallmoll, vers 1550) mostren una influència renaixentista.
Treballà principalment al Camp de Tarragona.
Potser era fill de Francesc Olives (Tarragona, segle XV – segle XVI) Pintor. Féu el retaule de la Mare de Déu de la Bovera a Guimerà (1481, Museu Episcopal de Vic).
