(Olot, Garrotxa, 24 abril 1924 – 15 setembre 1997)
Pintor. Nét de Marià Vayreda i Vila.
Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Olot sota la direcció de Martí Casadevall, i fou deixeble de Josep Pujol i Iu Pascual.
Formà part del grup dels Indiquetes, amb el qual exposà a Girona i Figueres. També ha exposat a Barcelona, Vic, Olot, etc.
(Barcelona, 9 agost 1900 – Aranjuez, Madrid, 9 abril 1990)
Pintor. Abandonà la carrera consular per dedicar-se a la pintura. Estudià a l’Escuela de Bellas Artes de Madrid.
Visqué algun temps a París. Més tard s’establí a Toledo, on impulsà la fundació d’un museu d’art modern. Paisatgista activíssim, féu llargues estades a Aranjuez, pintant-ne els famosos jardins.
Visqué a Tàrrega, on fomentà la creació de l’Escola d’Arts i Oficis, que dirigí. Finalment, fixà la seva residència a Aranjuez.
Obtingué premis importants a París, Bordeus i Madrid. Té obres als museus d’art modern de Barcelona, Madrid i París, al museu parisenc de Luxemburg i a l’Academia de Bellas Artes de Toledo.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1833 – 1904)
Pintor i financer. Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell.
Fou deixeble de Josep Margalef i pintor de temes casolans i religiosos d’un realisme detallista i clar.
Germà de Frederic Oliver i Buxó (Sabadell, Vallès Occidental, segle XIX – segle XX) Pintor i llicenciat en dret. Fou, com el seu germà Antoni, deixeble de Josep Margalef.
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 1877 – Barcelona, 1964)
Pintor. Freqüentà a Barcelona el Cercle Artístic i Els Quatre Gats.
Exposà des del 1905 i féu diverses exposicions individuals seguint conceptes impressionistes.
Fou premiat a exposicions de Brussel·les (1910) i de Barcelona (1911).
(Illes Balears, segle XV – Barcelona ?, segle XV)
Pintor. Anomenat El Mallorquí i documentat entre el 1453 i 1477. Ciutadà barceloní.
Fou un dels prohoms de la confraria dels freners i pintors de Barcelona.
Vers el 1466 va intervenir en la decoració de la cambra règia del Palau Reial de Barcelona.
(Barcelona, 1896 – 16 març 1967)
Paisatgista i dibuixant. Amplià els seus coneixements artístics a França i a Portugal.
Participà en els Salons de Primavera de Barcelona i, sovint, exposà individualment.
Excel·lí com a paisatgista i obtingué nombroses distincions. El 1924 formà part del grup d’avantguarda “Nou Ambient”.
Com a dibuixant, és autor de nombrosos ex-libris.
(Reus, Baix Camp, 26 agost 1907 – Barcelona, 28 novembre 1995)
Aquarel·lista. Després d’una etapa d’aprenentatge, especialment en qüestions de decoració, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amb Feliu Mestres.
S’especialitzà en l’aquarel·la i hi excel·lí per la fàcil captació plàstica del motiu.
Participà en moltes de les exposicions organitzades per l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya i guanyà diverses distincions oficials.
(Gràcia, Barcelona, 1892 – Barcelona, 29 maig 1959)
Pintor i gravador. Freqüentà un quant temps l’Escola de Belles Arts de Barcelona, bé que es considerà com a autodidacte.
Féu exposicions individuals a Barcelona i també participà en nombroses mostres col·lectives i certàmens, com el Saló de Tardor de 1938 i l’Exposició de Dibuix i Gravat, d’aquest mateix any.
Fou molt sensible al color i excel·lí com a retratista.
(Terrassa, Vallès Occidental, 4 gener 1910 – agost 2008)
Pintor i gravador. Residí un quant temps a París i a Perpinyà. Fou un dels fundadors de la societat Amics de les Arts, de Terrassa, i participà en les Exposicions de Primavera (Barcelona).
Excel·lí com a paisatgista i com a gravador (xilografia). Fou influenciat per l’obra de Joaquim Mir i de Francesc Gimeno.
En els seus boixos utilitzà el pseudònim de Sindru.
(Puerto de Santa Maria, Andalusia, 27 abril 1891 – Palma de Mallorca, 6 setembre 1978)
(de nom real: Enríc Estévez i Ochoa) Pintor i dibuixant. Resident durant molts anys a Barcelona.
Exposà amb èxit a Barcelona i a Madrid, entre altres ciutats, així com a diversos llocs d’Amèrica del Sud.
Com a pintor conreà amb encert estils ben diferents, entre les seves obres cal destacar les pintures murals de Son Galceran (Mallorca).
Com a dibuixant col·laborà en diverses revistes (“La Esfera”, “Estampa”).
