(Horta de Sant Joan, Terra Alta, 6 març 1876 – Barcelona, abril 1974)
Pintor. Era deixeble d’Antoni Caba.
Conreà la pintura de gènere.
Arxiu d'etiquetes: pintors/es
Palau i Oller, Josep
(Barcelona, 5 gener 1888 – 31 juliol 1961)
Pintor. Estudià a les acadèmies Torres i Baixas. De jove dibuixà per a la premsa. Després es dedicà només a la pintura, amb paisatges i, sobretot, natures mortes i temes florals.
Fou el pare de l’escriptor Josep Palau i Fabre.
Palau i Ferré, Maties
(Montblanc, Conca de Barberà, 24 agost 1921 – 1 gener 2000)
Pintor. Participà en algunes edicions del Saló d’Octubre de Barcelona (1955-57). Després d’exposar a Madrid i a Londres rep diverses beques del govern francès per ampliar la seva formació a París (1957-61)
Conrea un figurativisme expressionista i constructiu, progressivament abocat al decorativisme. Ha obtingut notables èxits entre el públic nord-americà.
Arran d’un plet que tingué amb un marxant, del 1974 al 1985 va cremar tot allò que pintava en senyal de protesta, i fins el 1989 no permeté que es fes cap exposició amb la seva obra.
A partir del 1989 deixà de pintar amb oli i va començar a utilitzar la tinta xinesa, i va començar a exposar en galeries no comercials i en museus, així com una gira americana.
Ha estat sempre vinculat amb la defensa de la pau i la llibertat, i el seu compromís amb la humanitat féu que donés molts dels seus quadres per a projectes socials i culturals.
L’any 2001 s’obrí a Montblanc el Museu d’Art Palau Ferré.
Pagès i Royo, Pere
(Barcelona, 1934 – )
Pintor. Llicenciat en dret, abandonà l’exercici de la carrera per la pintura. Estudià, becat per la diputació provincial a França, Alemanya, Suïssa i els Països Baixos.
Expositor dels Salons de Maig barcelonins des del 1962, fou membre de l’Associació d’Artistes Actuals i del Cercle Maillol.
La seva pintura s’inserí inicialment en un expressionisme fortament cromàtic que intentà de captar les anècdotes de la vida ciutadana, primer sota l’aspecte satíric i, posteriorment, sota l’aspecte crític.
Evolucionà vers una nova figuració i, a partir del 1964, s’inserí en el neorealisme, adaptant noves tècniques com la fotografia i l’esprai.
Anà a residir a París.
Pagans i Montsalvatge, Jordi
(el Masnou, Maresme, 18 abril 1932 – Barcelona, 4 gener 2017)
Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Ha exposat individualment a Girona, molt sovint, des del 1959, París (1961), Madrid (1974) i a diverses ciutats catalanes.
Ha obtingut, entre d’altres, el premi Rafael Llimona a la Pintura Jove (1955) i el del Cercle Artístic (1956).
La seva pintura, colorista, se centra en la natura morta, l’interior i el paisatge.
Padrós i Elias, Santiago
(Terrassa, Vallès Occidental, 4 juny 1918 – el Vendrell, Baix Penedès, 1 maig 1971)
Pintor i mosaïcista. Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, s’orientà vers el dibuix i la pintura.
El 1943, pensionat per la Fundació Alexander von Humboldt, assistí i treballà uns quants anys a l’escola alemanya de Kronenburg, dirigida per Werner Peiner. El 1947 viatjà per Roma, Ravenna i Venècia, on estudià els mosaics.
Dedicat des d’aleshores a la construcció de mosaics murals, es convertí en el reintroductor d’aquest art a Espanya.
De les seves moltes obres mosaístiques cal esmentar el revestiment interior de la cúpula a la Basílica de la Santa Cruz, del Valle de Cuelgamuros (prop de Madrid), i el cambril de la Verge i la capella del Terç de Requetes, a la basílica de Montserrat.
Padró i Pedret, Tomàs
(Barcelona, 11 febrer 1840 – 16 abril 1877)
Dibuixant i pintor. Fill de Ramon Padró i Pijoan i germà de Ramon. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, va relacionar-se amb Claudi Lorenzale i Marià Fortuny.
Molt dotat per al dibuix, el contacte amb el dibuixant francès Gavarni féu que, sense abandonar definitivament la pintura, s’especialitzés en la il·lustració de llibres, de moments decisius de la història viva o d’anècdotes de la vida corrent. Les obres de Padró i de Gavarni tenen nombrosos punts de contacte. Viatjà per Espanya i l’estranger, i col·laborà en nombroses revistes.
També il·lustrà la Historia de España de Lafuente, i les novel·les de Jules Verne. Així mateix, col·laborà, com a dibuixant il·lustrador, a diverses revistes catalanes i il·lustrà els almanacs “Lo Xanguet”, “Any Nou” i “El Tiburón”, entre altres.
El domini de la tècnica i la força expressiva de la seva obra el converteixen en un dels grans mestres de la caricatura del segle XIX.
Padró i Pedret, Ramon
(Barcelona, 1848 – Madrid, 24 abril 1915)
Pintor i decorador. Fill de Ramon Padró i Pijoan i germà de Tomàs. Format a Llotja. S’establí a Madrid, on fou nomenat pintor de cambra.
Conreà amb encert el retrat (Alfons XII i Maria Cristina) i la decoració d’interiors (amfiteatre de Sant Carles, a Madrid; saló de sessions de la diputació de Zamora). Projectà el monument a Alfons XII al parc del Retiro (Madrid).
També col·laborà en diverses revistes com a dibuixant humorístic.
Padern i Faig, Joan
(Colera, Alt Empordà, 30 gener 1924 – Blanes, Selva, 22 abril 2016)
Pintor. Residí a l’Argentina (1950-60) i després s’instal·là a Blanes (Selva).
Ha fet nombroses exposicions a Barcelona, Madrid i diverses ciutats nord-americanes. Li han estat atorgats premis importants.
La seva pintura ha evolucionat cap a un realisme minuciosament elaborat.
Té obres als museus de Buenos Aires i Rosario (Argentina).
Osormort, mestre d’
(Catalunya, segle XII)
Pintor romànic anònim. Autor de les pintures de Sant Sadurní d’Osormort, Sant Martí del Brull i Sant Joan de Bellcaire.
És típic d’ell de retallar les figures humanes sobre fons llis, el naturalisme del plegat dels vestits i l’arcaisme de les figures nues.
El seu estil és directament entroncat amb el del genial decorador de la cripta de Saint-Savin-sur-Gartempe, i ambdós amb les miniatures del manuscrit de Santa Radegunda, obra anònima del segle XI.
