Contrafort (241 m alt), un dels més meridionals de la serra d’Espadà, al nord de la ciutat, que separa l’horta de Morvedre de la vall de Segó.
Corbs, pic dels -Camp de Morvedre-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: pics
Collroig, pics de
Cims culminants dels contraforts meridionals del Carlit -el pic oriental de Collroig (2.806 m alt) i el pic occidental de Collroig (2.836 m)-, que formen part de l’interfluvi entre la vall d’Angostrina, on dominen els estanys de Collroig, i la vall de Querol.
Claror, coma de
Capçalera de la riera de Perafita, afluent del riu Madriu.
És dominada pel pic de Claror (2.602 m alt) i pel de Monturull (2.761 m), el qual, pel coll de Claror, enllaça amb el pic de Perafita (2.756 m).
Aquest conjunt l’aïlla del clot de Claror, al sud, on recolzen els estanys de Claror i de la Pera, conca d’alimentació del riu d’Arànser (Baixa Cerdanya).
Clarabide, pic de
Cim (3.028 m alt), situat a la línia de crestes entre la comarca i Comenge (Llenguadoc).
Al vessant occità domina el circ de Clarabide, al qual s’accedeix des de la vall de Benasc, per la vall de Clarabide i el port de Clarabide (2.664 m alt).
Cerler
Poble (1.530 m alt), el més alt de la vall de Benasc, al camí de Benasc a Castanesa, en un planell estès a la dreta del barranc de Penyascaró, dominat, al sud, pel pic de Cerler (2.406 m alt).
El 1971 fou inaugurada l’estació d’esquí de Cerler, amb una superfície de 2.400 ha, que aprofita els pendents de la tuca de Roques Trencades i el pic de Castanesa.
L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç. Conserva la casa dels Cornell, amb una porta renaixentista.
Cataverdís, pic de
Cim (2.812 m alt) de la línia de crestes que separa Andorra (ribera d’Ordino), damunt la coma de Llengonella, de la vall de Vic-de-sòs (Occitània).
Castelló, coll de -Conflent-
Extrem septentrional del coll de la Quillana, enllaça el Capcir amb la Cerdanya (1.720 m alt).
És dominat a l’est pel pic de Castelló (2.045 m alt).
Castellisard, pic de
Cim (2.690 m alt) de la comarca, al nord del massís de Carlit.
Domina, a ponent, l’estany de Lanós.
Castanesa, vall de
Vall drenada per la Valira de Castanesa, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana aigua amunt del Pont de Suert, de modelatge de tipus fluvial. Comprèn l’antic terme de Castanesa i part dels de Montanui, les Paüls i Bonansa.
La capçalera, que s’estén fins al congost de Siscarri, és encerclada al nord-est per la serra de Llauset (2.910 m alt), que la separa de la vall de Barravés, i al nort-oest, per la serra Negra (2.650 m alt).
A ponent, les crestes del pic de Castanesa (2.858 m alt) fan de partió d’aigües amb la vall de Benasc, accessible pel port de Castanesa, des de la Vallhiverna, i pel coll del Baciver, per Cerler.
Segueix el pic de Baciver (2.725 m alt) i la muntanyeta de Denui (2.514 m alt), que davallen pel coll de l’Espina (1.276 m alt) i pel pic de Santa Llúcia (1.542 m alt), els quals aïllen l’alta vall de la de l’Isàvena.
Casamanya, pic de
Pic central de l’esquenall que separa la Valira d’Encamp de la d’Ordino.
És el punt culminant (2.709 m alt) d’un sinclinori devonià comprès entre el rocam metamòrfic septentrional del pic de l’Estanyó (2.912 m) i anticlinal esquistós (silurià) del bony de les Neres (2.228 m alt).
Dades dels Països Catalans 