Cim (3.007 m alt), el més meridional del massís de Pocets, a la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la de Gistau.
Als vessants orientals es formen les valls glacials de Llardaneta, Forcau i Bagüenya, totes dins els terme de Saünc.
Coll obert entre el pic d’Envalira i el pic Negre (2.812 m alt) o pic de la Fontnegra, a la línia de crestes que separa les valls de l’Arieja i del Segre (vall de Campquerdós).
Al vessant septentrional hi ha el petit estany de la Fontnegra, on neix l’Arieja.
(Ceret / Morellàs i les Illes, Vallespir)
Contrafort (1.061 m alt) septentrional del roc de Frausa, termenal dels dos municipis.
Vall, que aflueix a l’Éssera per la dreta, aigua amunt de la vila. La seva capçalera és l’ample port de Gistau, obert entre els pics de Pocets i d’Anyescruces.
La separa, al sud, de la vall de Grist, la línia de crestes que uneix el pic de Pocets i les tuques d’Ixeia, de la qual devallen la coma de la Paül i les valls de Berdamina, Turmo i Vaticielles.
Al nord, la separa de Bigorra i de Comenge la línia de crestes que uneix els pics d’Anyscruces i Perdiguero, de la qual davallen les valls de Clarabide, la Coma, Gies, Moltseret i Perdiguero.
Al sud-est del pic Perdiguero hi ha el pic d’Estós (2.532 m alt). A la part alta de la vall, a la confluència amb la de Gies, hi ha el refugi d’Estós (1.895 m alt).
Petit estany de la capçalera de la Vall-de-Riu o riu de l’Estanyó, dominat pel pic de l’Estanyó (2.912 m alt), a la línia de crestes que separa les valls d’Ordino i de Canillo.
Mullera de la capçalera del riu d’Arinsal, al peu del pic del pla de l’Estany (2.851 m alt), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca.
Vall, que conflueix al pla dels Aigualluts amb la vall de Barrancs.
Entre la línia de crestes que la limita amb la Vall d’Aran i el contrafort de la Maladeta que culmina al pic de l’Escaleta o dels Aigualluts (2.710 m alt).
A la capçalera hi ha els estanys de l’Escaleta.
Poble, situat al vessant meridional del pic d’Eressué (1.825 m alt), darrer contrafort occidental del pic Gallinero, on hi ha l’ermita de Santa Margarida.
Vall de la parròquia, afluent, per l’esquerra, de la Valira d’Encamp, la capçalera de la qual forma un circ lacustre (estany d’Ensagens, a 2.416 m alt) que dominen els pics de Llops i de Pessons (2.865 m), el pic d’Ensagens (2.824 m) i l’alt del Griu.
El riu d’Ensagens, després de rebre per l’esquerra la coma de Llops i el riu dels Agols, s’uneix al riu dels Cortals a la seva confluència amb la Valira, prop de la Mosquera.
(Andorra la Vella / Sant Julià de Lòria, Andorra)
Afluent esquerrà de la Valira.
Neix a la serra d’Enclar (alineació muntanyosa paral·lela a la Valira, entre el pic de l’Ós, a 2.406 m alt, i el pic d’Enclar, a 2.317 m) i s’uneix al seu col·lector vora Santa Coloma d’Andorra.
És termenal de les dues parròquies.
Dades dels Països Catalans 