(Perpinyà, 1913 – 2002)
Historiador. Estudià a Tolosa i a les facultats de lletres de París i de Madrid. D’ençà del 1945 treballà a París.
Entre diverses obres sobre història de Catalunya destaca L’offre de rétrocession du Roussillon à l’Espagne, publicada el 1962 en versió catalana.
(Perpinyà, 11 febrer 1900 – 20 novembre 1955)
Esportista (dit Bala de canó). Fou campió de França de rugby de quinze (1921) amb la Unió Esportiva Perpinyanesa.
Fou un dels més destacats tres quarts ala del rugby francès.
(Perpinyà, 8 agost 1895 – el Marne, França, 22 juliol 1915)
Esportista. Fou l’element més destacat de l’equip de l’Associació Esportiva Perpinyanesa, campió de França de rugby a quinze, el 1914.
Va morir a la Primera Guerra Mundial, i un estadi de Perpinyà duu el seu nom.
(Perpinyà, segle XVI – 1569)
Doctor en dret (àlies Francesc Mestre). Fill de Francesc Giginta, al qual succeí com a conseller de la Universitat de Perpinyà. Es distingí durant el setge de Perpinyà (1542) pel delfí Enric de França.
Fou nomenat regent de la cancelleria reial del Consell d’Aragó (1549) i agraciat amb privilegi de noble (1560).
Foren fills seus Miquel de Giginta i d’Oms, i:
(Perpinyà, vers 1538 – després 1587)
Eclesiàstic i escriptor. Fill de Francesc Giginta i Mestre, i germà d’Antoni i d’Onofre. Fou canonge i vicari general d’Elna.
Escriví diversos tractats místics i de teologia moral -un dels quals en forma de diàleg- sobre la qüestió de l’assistència als indigents: Tratado de remedio de pobres (Coïmbra, 1579), Tratado intitulado Cadena de oro del remedio de los pobres (Perpinyà 1584), Exhortación a la compasión con los pobres (Madrid, Saragossa, 1584), Atalaya de Caridad (Saragossa 1587).
Els dirigí a altes personalitats de Castella i de Portugal, i per això els escriví en castellà. Hom aplicà les seves propostes a la fundació dels hospitals o les cases de misericòrdia de Toledo, Madrid, Granada i Barcelona.
(Perpinyà, 20 març 1952 – )
Escriptor, dibuixant i mestre. Preocupat per la cultura catalana, la seva obra s’inscriu en l’inconformisme i en la denúncia.
Col·laborador en diaris i revistes, ha conreat la narració –Tor Vabel (1979), Hava (1981)-, la poesia –Fang tou (1976), Falsa alarma (1979), Telediari (1980), Autoplàstia del cargol tocat del bolet (1988)-, la poesia visual –Ten variations, Quadrícula (1979), Ics (1982)-, l’assaig –Teoria de les ics (1989)- i el dibuix.
(Perpinyà, 1250 – 1290)
Rabí. És autor de l’obra Sahar Hasamaïm (Porta del Cel).
(Perpinyà, 1370 – segle XV)
Rabí. Destacà com a metge i filòsof.
(Perpinyà, 16 març 1766 – 24 maig 1851)
Historiador. Estudià dret a Perpinyà i ingressà a l’escola d’artilleria de Metz. En produir-se la Revolució Francesa emigrà, i lluità a favor dels reialistes. Restaurats els Borbó, ocupà càrrecs polítics.
Contribuí a la creació d’un Museu de Perpinyà. Escriví una Histoire du Roussillon (1857).
(Perpinyà, 1375 – després 1434)
Pintor. Identificat per alguns amb l’anomenat mestre del Rosselló. L’any 1398 realitzà un tabernacle per a l’església de Sant Mateu de Perpinyà.
És autor de diversos retaules per a les esglésies de Ribesaltes (1400), de Ceret (1422), de Bula d’Amunt (1426), així com del de Sant Joan Baptista (vers 1428) a Évol, executat dins l’estil internacional sota influència de Lluís Borrassà, és una obra d’una gran qualitat i de colorisme refinat i forma un conjunt de tretze taules relacionades amb el sant, el Crist i la Verge.
Dades dels Països Catalans 