(Cotlliure, Rosselló, 16 febrer 1922 – Perpinyà, 27 juliol 2022)
Novel·lista en francès i pintor. Fou mariner i pescador fins que el 1947 s’instal·là a Tolosa.
Ha publicat un llibre de novel·les curtes (Rue du soleil, 1955) i les novel·les Le vin de Lune (1957) i L’oeil de mer (1962).
Com a pintor decorà diverses esglésies, el Museu d’Art Modern de Cotlliure conserva algunes de la seves pintures. Conreà també l’escultura.
(Castres, Llenguadoc, 16 desembre 1881 – Perpinyà, 2 març 1943)
Escriptor en francès, director teatral i fundador de revistes (“Le Cri Catalan”, 1909, i “Le Coq Catalan”, 1917), etc.
Com a poeta és autor de Primoroses et rimes roses (1905), La terrasse au soleil (1921), Poèmes d’amour et d’automne (1928), etc. Conreà també el teatre i les narracions, i escriví l’autobiografia en forma de novel·la Pèl mouchí, histoire d’un petit garçon (1936).
Fou germà seu Lluís Bausil (Carcassona, Llenguadoc, 1878 – Perpinyà, 1945) Pintor postimpressionista. Pintà presseguers florits i són remarcables les seves poètiques aquarel·les.
(Prada, Conflent, 1899 – Perpinyà, 1981)
Pintor. Decorador de cases particulars (residència de Carles Trenet, a Provença) i d’hotels (Hôtel Concorde, a Tolosa).
A la fi de la Segona Guerra Mundial fundà l’obrador de ceràmica de Sant Vicenç, a Perpinyà.
(Prada, Conflent, 13 maig 1898 – Perpinyà, 16 juliol 1971)
Escriptor. Difusor de les lletres catalanes i del folklore a la Catalunya Nord. Dirigí, durant més de cinquanta anys, la revista bilingüe “La Tramontane” i el 1934 fundà a París la “Collection Catalane”.
La major part de la seva obra creativa és en francès, sobretot la poesia: Reflets du mirair (1918), La bonne vil·le de Paris (1922).
(Normandia, França, 1660 – Perpinyà, 1721)
Bisbe d’Elna (1696-1721). Publicà el Cateéchisme diocésain (1698) per substituir el manual d’instrucció religiosa del pare Juan Eusebio Nieremberg, i es preocupà molt especialment dels futurs sacerdots.
Féu edificar el palau episcopal de Perpinyà (1707).
(Perpinyà, vers 1690 – 1 novembre 1755)
Metge i naturalista. Enviat pel rei de França a la Guaiana, hi residí i hi estudià la flora, la fauna i les poblacions indígenes (1722-25). En retornar a Perpinyà, hi obtingué una càtedra de botànica (1727); fou metge de l’hospital militar de Perpinyà i protometge de la província del Rosselló (1753).
És autor, entre altres obres, d’Essai sur l’histoire de la France équinoxiale, au dénombrement des plantes, des animaux et des minéraux qui se trouvent dans l’íle de Cayenne et à la Guayane (París 1741), de Dissertation sur la causa physique de la couleur des nègres (París 1741) i d’Ornithologiae specimen novum sive series avium in Ruscinone, Pyrinaeis montibus atque in Gallia aequinoctiali observatarum (Perpinyà 1845).
Fou conegut pels metges de l’època per les seves Obsérvations anatomiques… propres à découvrir les causes des maladies et leurs remèdes (Perpinyà 1751).
(Vinçà, Conflent, 1736 – Perpinyà, 1800)
Compositor. Organista de la catedral de Perpinyà.
És autor d’una Missa de rèquiem, de tres misses solemnes, d’un Magnifícat i d’un Libera me de la missa de difunts.
A causa de la Revolució, les seves obres anaren a parar a Montserrat i formaren part del repertori de la comunitat benedictina d’aquest monestir.
(Perpinyà, segle XIV – segle XV)
Família d’artistes. Els més coneguts són:
Pere Baró (Perpinyà, segle XIV – 1399) (el Vell) Pintor i escultor. Seguidor dels Serra. Pintà per a les esglésies de Santa Eugènia d’Ortafà (1371), per a la Procuradoria reial de Perpinyà (1379), per a l’església de Sant Esteve de Salses (1383) i per a la de Sant Cebrià (1388). Fou el pare de:
(Perpinyà, Rosselló, 1735 – 1820)
Noble i militar (dit el Cavaller de Montferrer). Fou delegat per la noblesa del Rosselló com a diputat als Estats Generals francesos el 1789; formà part de l’ala contrarevolucionària de l’Assemblea Constituent. Durant la Legislativa i la Convenció abandonà la vida política i es retirà a la Roca d’Albera.
Pel maig de 1793 fou empresonat a la ciutadella de Montpeller, acusat de conspirar contra el règim i d’entendre’s amb les autoritats espanyoles per posar el Rosselló sota llur sobirania. Posat en llibertat després del 9 Termidor, tornà al Rosselló.
Dades dels Països Catalans 