(Prats de Molló, Vallespir, 1809 – Perpinyà, 1873)
Poeta. Rector d’Oms (1840-63). Escriví o traduí 108 faules, moltes d’elles publicades al diari “Le Roussillon” i recollides en un volum l’any 1937.
Fou l’oncle del també poeta Jaume Boixeda.
(Prats de Molló, Vallespir, 1820 – Perpinyà, 1908)
Poeta i eclesiàstic. És autor del poema religiós en deu cants La Immaculada (1891) i de Nina.
Publicà en francès Harmonies eucharistiques, La dévotion i una Tragédie catalane.
Malgrat la forma clàssica del seu vers, denota ja una sensibilitat romàntica.
(Vilafranca de Conflent, Conflent, 12 març 1769 – Perpinyà, 8 abril 1825)
Escultor i pintor, autodidacte. Treballà a Puigcerdà, Barcelona, Perpinyà.
Autor del Retaule dels sants Abdó i Senén, a Arles.
(Perpinyà, 1679 – 1741)
Cavaller. Senyor de Millars, Pollestres, Fontcoberta, Vulfric, Nefiac, la Reglella, Barrià i Volpillera.
El 1719 Lluís XV de França el nomenà marquès del Millars.
Fou el pare de Joan Esteve de Blanes i d’Évrad.
(Perpinyà, 1768 – 3 agost 1832)
Eclesiàstic. Germà de Joan Bonaventura. Professor de teologia a la universitat de Perpinyà i rector del seminari.
Oposat a la constitució civil del clericat, especialment a través dels seus escrits polèmics Observations chrétiennes (1791) i Doctrine des observations chrétiennes (1792), hagué d’exiliar-se.
Després del concordat del 1801 retornà a la seva diòcesi, on fou nomenat vicari general. Participà activament en la reorganització diocesana.
També és autor d’Essai sur les rapports de la religion catholique avec la société civile (1801).
(Tolosa, Llenguadoc, 28 maig 1933 – Perpinyà, 28 març 2013)
Polític i notari a Ribesaltes (Rosselló) i a Perpinyà. Fou president de la Cambra de Notaris dels Pirineus Orientals i alcalde de l’Albera (1971-2013).
Autor d’una tesi doctoral, en part encara inèdita: Angelets et miquelets: Contribution à l’historie de la gabelle en Roussillon (1958). També publicà Miquelets et Angelets (2006) i Le Gouverneur Général Reste de Roca (1879-1976) (2008).
(Cotlliure, Rosselló, 16 febrer 1922 – Perpinyà, 27 juliol 2022)
Novel·lista en francès i pintor. Fou mariner i pescador fins que el 1947 s’instal·là a Tolosa.
Ha publicat un llibre de novel·les curtes (Rue du soleil, 1955) i les novel·les Le vin de Lune (1957) i L’oeil de mer (1962).
Com a pintor decorà diverses esglésies, el Museu d’Art Modern de Cotlliure conserva algunes de la seves pintures. Conreà també l’escultura.
(Castres, Llenguadoc, 16 desembre 1881 – Perpinyà, 2 març 1943)
Escriptor en francès, director teatral i fundador de revistes (“Le Cri Catalan”, 1909, i “Le Coq Catalan”, 1917), etc.
Com a poeta és autor de Primoroses et rimes roses (1905), La terrasse au soleil (1921), Poèmes d’amour et d’automne (1928), etc. Conreà també el teatre i les narracions, i escriví l’autobiografia en forma de novel·la Pèl mouchí, histoire d’un petit garçon (1936).
Fou germà seu Lluís Bausil (Carcassona, Llenguadoc, 1878 – Perpinyà, 1945) Pintor postimpressionista. Pintà presseguers florits i són remarcables les seves poètiques aquarel·les.
(Prada, Conflent, 1899 – Perpinyà, 1981)
Pintor. Decorador de cases particulars (residència de Carles Trenet, a Provença) i d’hotels (Hôtel Concorde, a Tolosa).
A la fi de la Segona Guerra Mundial fundà l’obrador de ceràmica de Sant Vicenç, a Perpinyà.
(Prada, Conflent, 13 maig 1898 – Perpinyà, 16 juliol 1971)
Escriptor. Difusor de les lletres catalanes i del folklore a la Catalunya Nord. Dirigí, durant més de cinquanta anys, la revista bilingüe “La Tramontane” i el 1934 fundà a París la “Collection Catalane”.
La major part de la seva obra creativa és en francès, sobretot la poesia: Reflets du mirair (1918), La bonne vil·le de Paris (1922).
Dades dels Països Catalans 