(València, 1850 – 1925)
Periodista. Començà la seva carrera en ésser fundada “La Correspondencia de Valencia” (1883), on fou redactor.
Fundà una Associació Protectora de Nens (1893), i des del 1880 fou professor de l’Institut de València.
Destacà pels seus reportatges d’actualitat, i escriví sobre qüestions socials i problemes d’urbanització i d’higiene de València.
(València, 1898 – 1974)
Escriptor i periodista. Des del 1923 residí a França molts anys. Molt lligat a Vicent Blasco i Ibáñez, escriví sobre aquest nombrosos treballs.
En francès i en castellà publicà poemes, biografies, assaigs literaris i obres de divulgació artística. En català fou autor del volum poètic Interiors (Montpeller, 1946).
Fou professor de diverses universitats europees i americanes.
(Palma de Mallorca, 1909 – Caracas, Veneçuela, 1971)
Periodista republicà. Dirigí “República” (1934-36), òrgan de l’Esquerra Republicana Balear. Formà part també de la redacció de “La Almudaina” fins al 1935.
Durant la guerra civil fou empresonat al castell de Bellver, i el 1949 va emigrar a Veneçuela.
Pseudònim del periodista Gabriel Fuster i Mayans (periodista mallorquí, 1913-77).
(Palma de Mallorca, 15 abril 1913 – 19 gener 1977)
Periodista. Estudià dret a Barcelona i a Saragossa. Exercí la crítica d’art a “Baleares”, on signà amb el pseudònim Gafim.
El seu llibre Tres viatges amb calma per l’illa de la calma (1952) revela un esperit irònic i enginyós.
(Alacant, 10 maig 1833 – Madrid, 1920)
Escriptor. Fou periodista actiu a la premsa de Madrid, on visqué molts anys, i publicà alguns llibres en castellà, com el titulat Cuarenta siglos (1876).
(Perpinyà, 1886 – 1973)
Poeta i periodista. Fundà, juntament amb Robert Subirós, el periòdic “La Renaissance Catalane” (1918), secretari de La Colla del Rosselló i dirigent de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i col·laborà en diverses revistes catalanes.
Publicà els llibres de poesia Poemes de guerra (1915), Les hores que passen (1917) i Clarianes (inèdita), la novel·la Rue de Jasmin (apareguda a “L’Indépendant”).
Com a periodista, de 1936 a 1939, féu nombrosos reportatges sobre la guerra civil i obtingué la creu de la República Espanyola.
Havia signat P. Francis-Ayrol.
(Palma de Mallorca, 1846 – València, 1923)
Assagista, periodista i poeta. Fou bibliotecari a la Biblioteca Provincial de València i redactor del diari “Las Provincias”.
Publicà diversos llibres d’assaig en castellà. El titulat Floriloquio modernista por el Doctor Tiquis Miquis (1907) reflecteix el seu conservadorisme literari romàntic.
Escriví en català alguns poemes de caire romàntic floralesc dins un estil sobri i un to intimista.
(València, 12 gener 1836 – 20 febrer 1892)
Poeta i periodista. Estudià lleis. Col·laborà a diverses publicacions del País Valencià i publicà poesies (Les tres germanes (Mallorca, Catalunya i València) (1866) i La creuada dels poetes (1867).
Fou president (1878) de Lo Rat Penat, entitat en la qual participà en la seva fundació, i edità l’assaig Estudio histórico-crítico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV y XV (1871), que fou traduïda al català a la revista “Lo Gai Saber” (1878).
Sostingué amb Víctor Balaguer una polèmica en la qual defensà la tesi de l’apoliticisme de la Renaixença.
(Palma de Mallorca, 20 novembre 1770 – sa Vileta, Palma de Mallorca, 7 gener 1857)
Periodista, poeta i libel·lista bilingüe. Religiós trinitari, estudià a la Universitat Literària de Mallorca, de la qual fou catedràtic de filosofia (1795-1816). El 1835 fou exclaustrat i es reclogué a sa Vileta, l’església de la qual féu construir.
Es destacà durant la Guerra del Francès per la defensa aferrissada de l’absolutisme i per l’atac del focus liberal, sobretot de l’“Aurora Patriótica Mallorquina”, que li valgueren l’enfrontament amb les autoritats civil i eclesiàstica; no dubtà a servir-se de la trona i, especialment, del seu “Diari de Buja”, que el convertí en personatge popular.
També es distingí en la reacció absolutista el 1814, i el 1822 la publicació d’un fullet anticonstitucional li valgué la reclusió al castell de Bellver.
És autor d’una obra copiosa, en bona part inèdita i dispersa, que comprèn obres de caràcter teològic, filosòfic, moral, miscel·lani i satíric, sovint en català col·loquial, llengua de la qual publicà una ortografia.
També fundà el “Nou Diari de Buja” i la “Lluna Patriòtica Mallorquina”, periòdics antiliberals i d’un reaccionarisme intransigent. Tant sols són interessants pel fet d’aparèixer escrits en català.
Dades dels Països Catalans 