Arxiu d'etiquetes: periodistes

Llorente i Falcó, Teodor

1 Resposta

(València, 15 març 1869 – 3 juny 1949)

Periodista i escriptor. Fill de Teodor Llorente i Olivares. Fou director de “Las Noticias” i un dels puntals de “Lo Rat Penat”, a més de cronista oficial de la província de València.

Escriví sobretot en castellà i, entre d’altres, publicà els llibres Mistral i Llorente (1932), En defensa de la personalidad valenciana (1930), Memorias de un setentón (1942-48) i Los valencianos en San Sebastián (1941).

Traduí les rondalles mallorquines d’Antoni M. Alcover i anotà l’epistolari del seu pare.

Fou el pare de Teodor Llorente i Monleon (València, 1905 – 1936)  Periodista. Sota el títol Piadosa invocación (1941), el seu pare li publicà aquest recull d’articles del 1928-29.

Llorca i Die, Ferran

1 Resposta

(València, 3 març 1872 – Nauta Riva, Llenguadoc, 10 setembre 1939)

Periodista i erudit. Doctor en història i llicenciat en dret. Col·laborador d’“El Pueblo”, director d'”El Noticiero Sevillano” i redactor d'”El Liberal”, de Madrid (1902-07).

Gerent de l’editorial Española y Americana i director de l’editorial Prometeo de Blasco Ibáñez, amb la filla del qual, Llibertat, es casà (1991).

Autor de La Escuela Valenciana de Arquitectura (1932), Sublevación del infante don Jaime de Aragón, seguida de la de su hijo del mismo nombre (1462-1477) (1934).

Julian i Martín, Gonçal

Deixa un comentari

(València, 1841 – 1902)

Periodista i polític republicà. Participà en la revolució del 1868.

Copropietari d’“El Mercantil Valenciano”, combaté la Restauració.

Fou regidor de València (1879-85) i diputat a corts (1893).

Jover i Pierron, Camil Nicasi

Deixa un comentari

(Alacant, 1821 – 1881)

Periodista i escriptor. Residí a Madrid, on treballà a “El Heraldo” (1841-51) i fundà “El Prisma”. Instal·lat de nou a Alacant, dirigí “El Eco de Alicante”, “El Constitucional” i “La Tortuga”.

Publicà una Reseña histórica de la ciudad de Alicante (1863), la fantasia al·legòrica El iris de la libertad (1868), els volums de poemes Poesías (1841), El romancero del vate (1867) i Glorias de España (1848), amb pròleg de Cánovas del Castillo, a més d’altres obres menors i el drama històric Dios y mi derecho (1851).

Isern i Marcó, Damià

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 11 abril 1852 – Ciempozuelos, Madrid, 27 octubre 1914)

Escriptor i periodista. Estudià lleis i, a Madrid, s’afilià primer al partit carlista i fou redactor d'”El Siglo Futuro”; poc després se’n separà i dirijí “La Unión”, anomenada posteriorment “La Unión Católica”.

Fou diputat a corts i va escriure nombroses obres de caràcter social i polític.

Ibáñez i García de Lara, Vicent

Deixa un comentari

(València, 20 setembre 1886 – Madrid, 16 octubre 1975)

Il·lustrador i periodista. Format a les escoles oficials de València i Madrid, fou deixeble de Joaquim Sorolla.

En el camp de la crítica ha conreat temes taurins (amb el pseudònim Zig-zag) i esportius (dirigí la publicació “Armas y Deportes” del 1924 al 1932).

Així mateix, ha estat il·lustrador d'”El Imparcial” i de “Blanco y Negro”, entre altres publicacions.

Té una sala al Museu Nacional de Ceràmica de València.

Hospitaler i Caballer, Josep

Deixa un comentari

(València, 26 octubre 1820 – 22 abril 1880)

Mestre d’escola i periodista. S’establí a Menorca, on fundà i dirigí el Col·legi Maonès. Durant la revolució del 1868, pertanyé a la comissió municipal d’ensenyament de Maó.

Dirigí el “Diario de Menorca” (1858-66) i el “Diario de Mahón” (1866-69).

És autor de Vocabulario castellano-menorquín y viceversa (1869), Diccionario menorquín-castellano, que deixà inacabat, Guía de forasteros en Menorca (1864), etc.

Higón i Rossell, Lluís

Deixa un comentari

(València, 1898 – Oviedo, Astúries, 1934)

Periodista. Utilitzà generalment el pseudònim de Luis de Sirval. Fou redactor dels diaris “La Voz de Valencia” (1916-17), “El Noticiero Universal” i “El Diluvio” de Barcelona, i, des del 1920, de “La Libertad” de Madrid.

Durant la Segona República organitzà una agència de col·laboracions periodístiques per a la premsa d’esquerra. Publicà el recull d’articles Huellas de los constituyentes (1933), amb pròleg de Gabriel Alomar.

Fou assassinat en una comissaria durant la repressió de la revolta d’octubre de 1934. En morir hom creà un Comité Luis de Sirval, el qual, entre altres activitats, publicà un recull d’escrits d’homenatge (¡Acusamos! El asesinato de Luis de Sirval, 1935).

Guillot i Almonacid, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1842 – ? , segle XIX)

Periodista i polític. Propugnador de la Renaixença a València.

Publicà els setmanaris festius, en català i castellà, “El Gall” (1868) i “La Bomba” (1870-73), i el diari “Carracuca” (1877).

Col·laborà en altres publicacions, com “Valencia Ilustrada” (1877) i “El Bou Solt” (1877).

Guastavino i Robba, Severí

1 Resposta

(València, 1879 – 1950)

Periodista i poeta. Formà part de la redacció de “La Voz de Valencia” i col·laborà amb articles i poemes, en català i castellà, a la premsa valenciana.

Escriví el sainet Cento i Tomasa (1901) i nombrosos llibrets de falla. Fou secretari de Lo Rat Penat i bibliòfil.

Fou el pare de Guillem Guastavino i Gallent.