Veure> Maria Rosa Farré i Escofet (pedagoga catalana, 1916-2001).
Ferrer i Escofet, Maria Rosa *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: pedagogs/ues
Fenollera i Roca, Miquel
(València, 7 juny 1880 – 3 maig 1941)
Pedagog, escriptor i eclesiàstic. S’ordenà a València el 1903. Fou un defensor de la política social cristiana.
Dirigí el “Boletín del Arzobispado” i “Acción Católica Diocesana”. Escriví diverses obres de teologia, ascètica i pedagogia. El 1910 fundà la Institució Religiosa de les Operàries del Diví Mestre (avemarianes).
Viatjà per Anglaterra, Alemanya i Bèlgica aprenent pedagogia per a la fundació d’aquesta escola destinada a l’ensenyament del pobre. El 1938 fou nomenat canonge.
Far, Bartomeu
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Humanista i lul·lista. Creà a puig d’Inca una escola per a l’ensenyament de les arts liberals amb esperit i mètodes lul·lians.
La institució restà articulada amb la de Pere Daguí, de la qual constituïa una mena de grau preparatori amb què hom iniciava el coneixement de les humanitats.
Corregí la gramàtica de Joan Pastrana i la reedità (València, 1533).
Ey, Enric
(Banyuls dels Aspres, Rosselló, 10 agost 1900 – París, França, 8 novembre 1977)
Psiquiatre. Estudià medicina a Tolosa i a París, i filosofia a París. Fou director de l’hospital psiquiàtric de Bonneval (Illa de França) del 1933 al 1970, i tingué una ininterrompuda activitat docent.
Fundà els congressos mundials de psiquiatria (1950), fou conseller tècnic de l’OMS i delegat per l’Associació Mundial de Psiquiatria a la Comunitat Econòmica Europea. Doctor honoris causa de les universitats de Zuric, Lima, Mont-real, Hamburg i Barcelona.
Publicà un gran nombre de treballs i obres, entre les quals destaquen Études psychiatriques i Manuel de psychiatrie. Retirat a Banyuls dels Aspres, preparà un tractat sobre al·lucinacions i una història de la psiquiatria.
Col·laborà a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada i en la col·lecció “Monografies Mèdiques”.
Crespí i Salom, Andreu
(Palma de Mallorca, 26 desembre 1896 – 20 febrer 1982)
Pedagog i polític. Llicenciat en ciències per la Universitat de Barcelona, presidí l’Associació Catalana d’Estudiants (1920-21) i, de tornada a Palma de Mallorca (1923), creà el col·legi Cervantes, en el qual intentà una renovació pedagògica.
El maig de 1931 ingressà al Partit Socialista i, molt unit a Llorenç Bisbal, fou el secretari del comitè executiu de la Federació Socialista Balear en 1932-33. El juliol de 1931 participà en l’assemblea de discussió del Projecte d’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.
Pel juliol de 1936 fou detingut i empresonat.
Conchillos i Falcó, Joan
(València, 13 març 1641 – 14 maig 1711)
Dibuixant, gravador i pintor. Era deixeble d’Esteve Marc. Féu un viatge d’estudis a Madrid. De tornada a València, obrí una acadèmia nocturna de dibuix, que contribuí notablement a la formació dels artistes valencians de la seva època.
És autor d’unes teles que prenen temes de la Vida de sant Benet, les quals es troben al monestir de la Valldigna. Fou molt estimat sobretot pels seus dibuixos, la majoria dels quals féu al carbó.
Manuel Antoni Conchillos, fill i deixeble seu, fou també pintor.
Comas i Camps, Joan
(Alaior, Menorca, 23 gener 1900 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 18 gener 1979)
Pedagog i antropòleg. Estudià els monuments megalítics de Menorca. El 1938 fou secretari general del ministre d’Instrucció de la República.
El 1939 s’exilià a Mèxic, on s’especialitzà en etnografia i antropologia. Del 1945 al 1952 dirigí el ‘Boletín Bibliográfico de Antropología Americana”.
Escriví les obres: Cantinas y colonias escolares (1935), Aportaciones al estudio de la prehistoria de Menorca (1936), ¿Existe una raza judía? (1941), Los mitos raciales (1955), Manual de antropología física (1957), Unidad y variedad de la especie humana (1967) i una bibliografia de Pere Bosch i Gimpera.
Cervera i Ferrer, Antoni Ignasi
(Palma de Mallorca, 18 gener 1825 – Madrid, 13 abril 1860)
Dirigent obrer i periodista. S’establí a Madrid el 1846 i després d’unir-se a Francesc Pi i Margall, dirigí el 1848 “El Taller” i “El Amigo del Pueblo”.
Fundà el 1849 la Escuela del Trabajador, que durà uns quants anys i arribà a tenir uns 1.500 alumnes. Al costat de l’escola muntà una impremta i el periòdic quinzenal “El Trabajador” (1851-52), dins l’orientació del sector socialista del partit demòcrata al qual pertanyia.
Entre els subscriptors, que arribaren a uns 14.000 en tota la Península, sortiren nombroses associacions mútues obreres que s’estengueren principalment pel Principat, País Valencià i diversos punts d’Andalusia.
Com a editor, només es reservava el 10% dels beneficis; la resta es distribuïa entre les societats obreres. Tingué una actuació destacada en la revolució del 1854, i publicà “La Hoja de las Barricadas”, amb F. Garrido i Carbonari.
Al final del 1857 col·laborà en la fundació de la societat secreta El Falansterio, que es ramificà especialment per Catalunya i Andalusia.
Centre Pluridisciplinari d’Estudis Catalans
(Perpinyà, 1972 – 1979)
(CPEC) Organisme. Creat dins del Centre Universitari de Perpinyà.
Tenia com a objectiu la investigació, la publicació de treballs, l’organització de col·loquis o de seminaris i de conferències, i la formació de professors i investigadors en tots els àmbits del coneixement dels Països Catalans i de la seva civilització.
Dirigit per Jordi Estivill, ha publicat treballs d’investigació i edità, des del 1974, la revista “Aïnes”.
Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori
(l’Alguer, Sardenya, 1993 – )
Centre. Creat mitjançant un conveni signat entre Òmnium Cultural i la Universitat de Sàsser.
El seu objectiu és promoure accions de formació del professorat, cursos de llengua i crear materials didàctics en el registre propi del català de l’Alguer, sota la tutela de la càtedra de llengua i literatura catalanes de la US.
Des del 1993 organitza l’Escola d’Estiu per a Mestres. Edita la revista infantil mensual “Mataresies”.
Des del 1999 és la seu del punt de suport que la Universitat Oberta de Catalunya té a l’Alguer.
Dades dels Països Catalans 