Arxiu d'etiquetes: pantans

Aulerit, pantà d’

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)

Pantà, projectat al riu Segarra, la resclosa del qual hom ha de bastir dins el terme municipal.

Alfeitamí, assut d’

(Almoradí, Baix Segura)

Presa del riu Segura, construïda entre el 1571 i el 1615, des d’on és derivada l’aigua cap a les hortes dels termes d’Almoradí, Dolores, Daia Nova, Daia Vella, Formentera del Segura, la Pobla de Rocamora, Sant Fulgenci i Rojals.

Burgebut, barranc de

(Aitona, Segrià)

Afluent esquerrà del Segre. En travessar el canal de la Canadenca la seva aigua és recollida en el petit pantà de Burgebut.

Boadella, pantà de

(Boadella i les Escaules, Alt Empordà)

(o de Darnius-Boadella)  Pantà del riu Muga, inaugurat el 1969.

Té 3,6 km2 de superfície i inunda part dels termes de Darnius i Sant Llorenç de la Muga.

S’aprofita per regular el riu, regar i produir electricitat.

Baells, pantà de la

(Berguedà)

Pantà regulador del Llobregat, inaugurat el 1976. Té una capacitat de 115 hm3 i l’alçada de la presa és de 102 m.

És aprofitat també per a la indústria tèxtil i els regadius del Baix Llobregat.

Martís

(Esponellà, Pla de l’Estany)

Llogaret, al sud-oest del poble. Hi ha el notable edifici de can Bofí de la Torre, esmentat el 1320.

Al nord-est, sobre el Fluvià, es troba la resclosa de Martís, amb una capacitat de 68 hm³.

congost de la Llosa del Cavall

Llosa del Cavall, rua de la

(Navès, Solsonès)

Congost obert pel Cardener, entre les serres de Guilanyà i de Busa, a l’esquerra, i el pla de Ricard i la serra d’Encies, a la dreta, al límit meridional de la vall de Lord.

L’embassament de la Llosa del Cavall, comprèn part dels termes de Navés, Guixers i Sant Llorenç de Morunys. La presa, de volta amb doble curvatura, té una altura de 122 m, amb una amplària de 10 m i una longitud de coronació de 300 m, amb una capacitat de 80 hm³, i un sobreeixidor capaç de desguassar 473 m³/segon.

Llorenç de Montgai

(Camarasa, Noguera)

(o de Balaguer, o Sant Llorenç de Montgai)  Poble (290 m alt), situat a l’oest del municipi, al peu dels darrers relleus calcaris pre-pirinencs (el Mont-roig, limitat a l’oest pel coll de Llorenç, de 629 m alt), vora la riba occidental del pantà de Llorenç de Montgai, format a la vall del Segre amb la construcció, el 1935, per part de La Canadenca, d’una resclosa 2 km al sud del poble, i destinat a la producció d’electricitat (central de Llorenç de Montgai) i al regadiu.

L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Gaià, el -Camp de Tarragona-

(Conca de Barberà / Alt Camp / Tarragonès)

Riu mediterrani (85 km). Neix a 740 m alt, a les serres de Brufaganya i de Queralt, a l’est de Santa Coloma de Queralt, travessa la Serralada Pre-litoral (estret de Gaià), discorre pels plans d’Aiguamúrcia i de Vila-rodona, s’encaixa a l’estret de Cadernal i finalment, arrossegant-se mandrosament pels plans del Catllar, arriba a la mar Mediterrània entre Altafulla i Tamarit.

No té afluències importants en cabal ni en llargària. El pantà de Gaià ha permès la regulació del riu i un òptim aprofitament dels recursos hídrics per a la indústria i l’agricultura.

El seu cabal és molt irregular, amb acusats estiatges.

Foix, embassament de

(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)

Embassament, situat al curs baix del riu de Foix. La superfície de la conca d’alimentació és de 209 km2.

Té 4.550 m de llargada, 170 m d’amplada i 32 m d’alçada a la resclosa, i capacitat per a 6,2 milions de m3 d’aigua.

Fa una funció doble: regulació de les riuades i regatge d’antigues àrees de secà.

El projecte de construcció (1903) fou aprovat el 1909; les obres es perllongaren del 1912 al 1936 i es posà en funcionament el 1937.