Arxiu d'etiquetes: Pals

Estela i Moret, Josep

(Pals, Baix Empordà, 3 juliol 1888 – 30 gener 1979)

Músic i compositor. Autor de més d’un centenar de sardanes, entre les quals destaquen Primavera, Cançó d’infants, Somriure d’enamorada, Romiatge, Mar blavosa, etc, a més de ballables i música sacra.

Coll i Rigau, Pere

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 5 març 1853 – Pals, Baix Empordà, 2 agost 1918)

Agricultor. A la tornada de Cuba, on aplegà una fortuna notable, introduí el conreu de l’arròs a l’Empordà.

L’any 1909, després d’un seguit d’enfrontaments amb el seu adversari polític, el comte de Torroella de Montgrí, contrari al conreu de l’arròs, va dirigir una campanya a través de la comunitat de regants de la sèquia del Molí de Pals, i n’aconseguí l’autorització definitiva.

Carandell i Pericay, Joan

(Figueres, Alt Empordà, 19 gener 1893 – Pals, Baix Empordà, 30 setembre 1937)

Geòleg i geògraf. Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid, on es doctorà.

Publicà monografies sobre la serralada Ibèrica (1918) i sobre Sierra Nevada (1921), i estudià la geografia humana d’Andalusia, on visqué del 1917 al 1936.

Els darrers temps de la seva vida es dedicà a escriure i dibuixar el seu treball pòstum El bajo Ampurdán. Ensayo geográfico, que fou reeditat per la Diputació de Girona el 1979.

Alcoberro i Pericay, Agustí

(Pals, Baix Empordà, 8 novembre 1958 – )

Escriptor i historiador. Catedràtic de geografia i història a l’ensenyament mitjà i ha fet col·laboracions sobre temes d’història i pedagogia en diverses revistes especialitzades.

Inicià la seva tasca literària amb obres per a públic infantil i juvenil: El secret del doctor Gibert (1981), Set gates de vida (premi Lola Anglada 1986), Una troca embolicada (1988) i Els ulls de l’aiguamoll (1993).

La seva primera novel·la per a públic adult, Retrat de Carme en penombra, obtingué el premi Sant Jordi de l’any 1988. Posteriorment publicà Procés a Anna Boixadós (1994), l’edició crítica de les Cròniques d’Espanya (1997), de Pere Miquel Carbonell, Identitat i territori. Escrits geogràfics del Renaixement (1999), la biografia Miquel Batllori (2000), L’exili austriacista (1713-1747) (2002), Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII (2004) i ha participat també en diverses obres col·lectives com ara Catalunya durant la guerra de Successió (2006) i Per Bruixa i Metzinera (2007).

El 2008 fou nomenat director del Museu d’Història de Catalunya, càrrec que ocupà fins el setembre de 2014. El 17 d’octubre de 2017 fou elegit vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana i assumí el lideratge de l’entitat quan el seu president Jordi Sánchez fou empresonat el mateix dia.

Al novembre d’aquest any rebé el premi Memorial Francesc Candel.