Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (nascuts a)

Taronjí i Cortès, Josep

(Palma de Mallorca, 10 març 1847 – 4 gener 1890)

Eclesiàstic i escriptor. Cursà estudis eclesiàstics, i es donà a conèixer com a poeta l’any 1870 a l’Ateneu Balear. Adherit al moviment de la Renaixença en el moment de ple auge, va mantenir relació amb els escriptors de Catalunya i de València en diferents col·laboracions en revistes literàries.

Uns poemes de caràcter completament romàntic (Sóller i A la Llotja de Palma) foren la seva participació en els Jocs Florals de Barcelona de l’any 1871. Amb el pseudònim de Lo Trobador Mallorquí publicà els seus Poemes l’any 1883, en què aplegava tota l’obra escrita fins aleshores.

A conseqüència d’haver publicat l’estudi Algo sobre el Estado religioso y social de la isla de Mallorca, sobre el drama dels xuetes, es pertorbà la pau benestant de l’illa. Fou canonge de Granada (1878-84); després tornà a Mallorca, on morí.

Altres obres seves són Las virtudes cristianas en la vida moderna (1881) i La Biblia considerada como poema (1887).

Sureda i Villalonga, Antoni

(Palma de Mallorca, 14 gener 1810 – 1873)

Arquitecte. Germà de Joan. Féu la façana (1853) de l’església parroquial de Llucmajor.

En 1860-65 aixecà el monument neoclàssic a Isabel II de Borbó a Palma, obra enderrocada el 1868.

Sureda i Montaner, Pazzis

(Palma de Mallorca, 25 febrer 1907 – 11 maig 1939)

Escultora i dibuixant. Filla de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germana de Jacob i de Pere.

Hom ha remarcat la seva exquisidesa com a artista. És va suicidar.

Sureda i Miserol, Bartomeu

(Palma de Mallorca, 1769 – 1851)

Pintor i gravador. Fou pensionat a Sèvres per Carles IV de Borbó per estudiar la fabricació de la porcellana.

Fou director de la fàbrica reial de la Moncloa i un dels fundadors de l’Acadèmia de Balears.

Sureda i Bimet, Emília

(Palma de Mallorca, 1865 – 4 novembre 1904)

Poetessa. Germana de Joan. La seva obra, molt influïda encara per models romàntics, fou reunida a l’edició pòstuma de les seves Poesies mallorquines (Palma, 1905).

Joan Alcover li dedicà la bella elegia Morí jove.

Sureda de Sant Martí i Desbrull, Domènec

(Palma de Mallorca, 7 febrer 1653 – 4 octubre 1723)

Marquès de Vilafranca. Estudià a Barcelona i Salamanca i es doctorà en drets i teologia a Gandia. Retornat a Mallorca s’ordenà de sacerdot (1683); fou canonge de la seu (1692). Rector de la Universitat Lul·liana, el 1688 es veié forçat a dimitir.

Publicà un compendi de les Constituciones, estatutos y privilegios de la universidad luliana del Reino de Mallorca (1698), precedit d’una notícia històrica de la universitat i dels documents de la seva creació. Deixà manuscrita una genealogia de la família Sureda. Poesies seves en llatí figuren en els preliminars d’algunes edicions de l’època.

Sunyer, Joan Baptista

(Palma de Mallorca, segle XVII – 1689)

Mariner i escriptor. Vinculat al govern de l’illa, fou jurat el 1654. Armador de galeres, aconseguí de reunir una fortuna important, en part a base de captures de vaixells a la Mediterrània, cosa que li permeté de fer diversos prèstecs al rei.

Féu diverses proeses al nord d’Àfrica (1656), i costejà algunes campanyes per lluitar contra França. El rei el premià el 1667 amb el fur militar.

El 1659 anà a visitar els Sants Llocs en compliment d’una prometença i, en tornar, féu edificar la capella de Sant Erasme a l’església de Sant Francesc de Palma. Deixà manuscrita una relació de la seva Peregrinación y viaje a Tierra Santa.

Fou acusat, potser sense fonament, d’assassinar la seva muller Margarida Gastinell, morta el 1678.

Soriano i Murillo, Benet

(Palma de Mallorca, 3 abril 1827 – Madrid, 2 abril 1891)

Pintor. Format a París i a Roma. Fou professor de dibuix (des del 1858) i catedràtic d’anatomia pictòrica (des del 1864) de l’Escuela de San Fernando de Madrid, sots-director del Museo del Prado (des del 1864) i acadèmic de mèrit de San Fernando (1880).

Es dedicà als temes mitològics i històrics i al retrat. Fou premiat a exposicions a Madrid i a Baiona.

Sorà, Joan

(Palma de Mallorca, 1788 – 1855)

Economista. Li foren encomanades les obres del port de Palma (1833). El 1853 era catedràtic d’economia política a l’institut de Palma.

És autor de diversos escrits.

Soler i Rabassa, Miquel Gaietà

(Palma de Mallorca, 27 setembre 1746 – Malagón, Castella, 17 març 1809)

Polític. L’agost de 1798 fou nomenat secretari d’Hisenda, i és autor d’una Memoria sobre el estado de la Real Hacienda (1799), on exposa la seva política financera. Va seguir una política desvinculadora i desamortitzadora, constantment subjecte a revisió, i va procurar, inútilment, de posar fi a la galopant inflació dels vals reials.

El març de 1808, després del motí d’Aranjuez, casa seva fou saquejada, i ell empresonat (abril) i substituït en el càrrec per Azanza. Durant la invasió francesa va romandre a la presó, així com durant l’ocupació de Madrid pels patriotes; quan Napoleó va entrar a la capital, es disposà que fos traslladat a Andalusia, però va morir durant el viatge, a mans d’uns amotinats en un aldarull popular.