(Palma de Mallorca, 1679 – 3 abril 1757)
Jurista. Ocupà alts càrrecs a l’administració de justícia de l’illa i publicà diverses al·legacions de mèrit.
(Palma de Mallorca, 1679 – 3 abril 1757)
Jurista. Ocupà alts càrrecs a l’administració de justícia de l’illa i publicà diverses al·legacions de mèrit.
(Palma de Mallorca, 1838 – 1891)
Escriptor romàntic. De jove milità en el camp liberal, però acabà formant part dels grups més conservadors de la Restauració. Fou director o col·laborador en diversos periòdics.
És autor de sarsueles, com El castillo de Bellver (1860) i Una corda d’un cordó (1866), i de les novel·les Recuerdos de Mallorca, Simón Ballester el tuerto (1863) i Los explotadores (1879).
És autor també de la Reseña histórica descriptiva dels Castillo de Bellver (1867).
(Palma de Mallorca, 1763 – 1831)
Missioner franciscà. S’embarcà cap a Nova Espanya (1786), on fou ordenat sacerdot. Fundà (1804) un col·legi a Orizaba, com els que havia fundat el mallorquí Antoni Llinars.
Retornat a Mallorca (1815), fou nomenat comissari general d’Índies (1816-20, 1823-30).
Escriví contra les teories mil·lenaristes de Manuel de Lacunza.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 22 maig 1777)
Escriptor i caputxí. Fou el primer titular d’una càtedra creada a Palma de Mallorca per a l’ensenyament de les doctrines lul·lianes, inaugurada amb el seu sermó La voz de la divina sabiduría (1759), editat posteriorment.
Escriví obres de devoció i poesies.
(Palma de Mallorca, 1662 – 27 setembre 1706)
Militar. Fou partidari de Felip V de Borbó i morí el dia que les forces de l’arxiduc Carles III desembarcaren a Palma i l’ocuparen.
(Palma de Mallorca, 1742 – 1795)
Militar i erudit. Era membre de la Societat Econòmica d’Amics del Pais de Mallorca, la qual li confià la direcció de l’escola de dibuix. Fou regidor perpetu de Palma de Mallorca (1793) i dipositari reial de Mallorca (1794).
És autor de diverses obres, la majoria de les quals inèdites; destaca el Viaje por el interior de la isla de Mallorca, obra descriptiva, d’interès artístic i científic, conservada fragmentàriament i preparada amb la col·laboració del gravador Josep Montaner.
(Palma de Mallorca, 1553 – 29 maig 1594)
Lloctinent de Mallorca (1583). Fill de Joanot Berard i Gual. Jurista, fou consultor del Sant Ofici, advocat fiscal del rei, oïdor de l’audiència i ministre de la Rota.
Nomenat lloctinent, hagué de fer cara a l’ocupació de l’illa de Cabrera pels corsaris barbarescs (1583). Com a recompensa Felip II li concedí (1591) privilegi nobiliari.
Deixà nombrosos escrits professionals, així com un llarg informe a favor de Ramon Llull (1594).
(Palma de Mallorca, 1542 – Namur, Holanda, s XVI)
Militar. Fill de Joan Odó Berard i Riera. Mobilitzà per compte seu una companyia, amb la qual combaté durant 25 anys a les guerres d’Itàlia.
Més tard, a les ordres de Manuel Filibert de Savoia, participà en la guerra de Felip II contra Enric IV de França i el papa Pau IV. Intervingué en la batalla de Saint-Quentin (1557).
Escriví diverses obres, com una Sintaxis nova etymologiae novae responders (1583).
(Palma de Mallorca, 1575 – 1624)
Frare dominicà. Fundà el convent d’Inca. Es distingí a diversos càrrecs de l’orde i també com a predicador i historiador.
És autor d’alguns escrits.
(Palma de Mallorca, segle XVI – 1585)
Lul·lista. Canonge penitencier de la seu i professor de teologia lul·liana a l’estudi general de Palma de Mallorca. Confeccionà per ordre de Felip II un catàleg de totes les obres de Ramon Llull.
Escriví diverses obres en defensa de la doctrina lul·lista, de les quals només fou publicada la Logica brevis et nova, amb uns comentaris seus originals (1584).
L’obra més important de Bellver és l’Apologia lullianae doctrinae adversus Nicholai Eymerici calumnias, prohibida per la Inquisició (1611) i de la qual es conserven còpies a la Biblioteca Vaticana i a la Biblioteca Pública de Palma de Mallorca.