Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (nascuts a)

Estada i Sureda, Eusebi

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1843 – 1917)

Enginyer de camins. Acabada la carrera el 1868, el 1871 publicà un estudi demostrant la possibilitat econòmica de construir un ferrocarril de Palma de Mallorca a Inca, que donà com a resultat la creació de la Societat del Ferrocarril de Mallorca, amb capital mallorquí, de la qual fou enginyer vitalici.

Sota la seva direcció hom construí la línia fins a Inca (1873-75) i les prolongacions fins a sa Pobla (1878), Manacor (1897), Felanitx (1897) i Santanyí (aprovada el 1913). Com a cap d’obres públiques, càrrec que exercí fins al 1907, millora la xarxa de carreteres i en construí de noves. Fou proclamat fill il·lustre de Palma (1902).

Publicà diversos treballs d’enginyeria i urbanisme: La ciudad de Palma. Su industria, sus fortificaciones, sus condiciones sanitarias y su ensanche (1885), obra que sintetitzà de forma brillant i tecnificada, les aspiracions de la ciutat de sortir del clos de les murades, que s’aconseguí el 1902.

Espanyol, Esperandeu

1 Resposta

(Palma de Mallorca, segle XV – 1505)

Doctor en drets i teologia, i canonge de la seu de Mallorca. Nebot d’Agnés de Pacs, aquesta en el seu testament (1485) el nomenà marmessor encarregat de la càtedra lul·liana creada per ella el 1481.

El 1502 fou elegit síndic per tal que defensés els drets de l’esmentada càtedra davant la cort pontifícia. Des de Roma mantingué correspondència amb Arnau Descós.

És autor de poesies en llatí.

España i Taberner, Enric d’

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 23 març 1801 – Madrid, 31 juliol 1878)

Militar i polític. Prengué part en la guerra del Francès i, posteriorment, milità en el bàndol absolutista. Tanmateix, en esclatar la primera guerra carlina, milità al costat dels partidaris d’Isabel II de Borbó.

Mariscal de camp des del 1847, fou posteriorment capità general de Puerto Rico (1850) i governador de Cuba (1854).

Escardó, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1581 – 1652)

Jesuïta i predicador de fama. Escriví en català, castellà i llatí.

Escalas i Real, Jaume

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1893 – 18 novembre 1979)

Metge i escriptor. Fou director del manicomi provincial de Palma de Mallorca del 1920 al 1963.

Escriví Aquella ciudad de Palma (1954), tres memòries sobre la història de l’assistència psiquiàtrica a les Balears, una guia de les Balears, i una guia de Mallorca que del 1933 ençà ha conegut cent edicions en nou idiomes.

Escalas i Bestard, Rafael

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 24 febrer 1961 – )

Nedador. Adscrit al Club de Natació Palma des del 1968, l’any 1981 ingressà al Club de Natació Montjuïc.

De l’any 1977 al 1982 fou trenta cops campió de l’estat espanyol en les proves de 400 lliures, 1.500 lliures, 400 m estils individuals i 800 m lliures. En l’àmbit internacional fou sisè a les Olimpiades de Moscou (1980), en la prova dels 1.500 m.

El 1985 es retirà.

Duran i Pastor, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 15 octubre 1934 – 10 abril 2016)

Historiador i polític. Estudià filosofia i lletres a l’Estudi General Lul·lià de Palma, s’especialitzà en història per la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Barcelona.

Fou professor a diversos centres d’ensenyament de Palma. Des del 1973 fou professor de la Universitat de les Illes Balears i des del 1984 catedràtic d’història.

Com a polític ha exercit diversos càrrecs a l’ajuntament de Palma, diputat a corts (1977 i 1979) i al govern de les Illes Balears, primer pel Partit Liberal i després per la Unió de Centre Democràtic.

El 1993 s’incorporà a la Unió Mallorquina, d’on fou elegit membre del consell polític (2000). Membre de l’Acadèmia de Doctors de Barcelona i del Centre Europeu de Relacions Públiques.

A més d’articles en revistes científiques ha publicat, entre d’altres, Repercusiones de la Revolución de 1868 en Mallorca (1980), Política autonòmica de la Segona República (1981) i 1936 en Mallorca (1982). El 1988 rebé l’orde del mèrit constitucional.

Domenge i Mir, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 26 agost 1870 – 16 novembre 1936)

Enginyer i escriptor. Seguí la carrera militar; destinat a Filipines (1895-99), intervingué en diverses accions (Analco, Rosario, Santa Cruz).

Fou governador civil de Saragossa (1919) i de Granada (1921).

Traduí al castellà obres de Goethe, Macaulay, William James i Víctor Català.

Domenge -varis bio-

Deixa un comentari

Bartomeu Domenge  (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1733)  Frare dominicà. Fou lector de teologia i prior al convent palmesà. Deixà poesies en llatí.

Francesc Domenge  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1731)  Pintor. Potser fill de Jaume Domenge. Autor d’un retrat del rei-arxiduc Carles III.

Jaume Domenge  (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1723)  Pintor. Excel·lí en el retrat.

Domènec i Bover, Pere Gaietà

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1728 – 1779)

Jurista. Estudià humanitats, filosofia i dret a la universitat de Mallorca. Fou advocat de la mitra i defensà els dominicans que no volien retre culte públic a Ramon Llull.

Féu una transcripció, corregida i augmentada -avui perduda-, del Vocabulario trilingüe, mallorquín, castellano y latín, d’Antoni Oliver i Feliu.