(Palma de Mallorca, 10 juny 1845 – 27 abril 1911)
Poetessa. Començà escrivint en castellà i després ho féu en català. Conreà una línia netament costumista i dialectal.
Figura entre les escriptores a les quals fou dedicat el primer número monogràfic de la revista catalana “La Llumanera de Nova York” (1879).
S’oposà sempre a editar en volum els seus poemes, molts dels quals aparegueren a les pàgines de diverses publicacions periòdiques.
(Palma de Mallorca, 1531 – 1607)
Eclesiàstic. Ordenat de sacerdot el 1558, fou secretari del cardenal Jaume Pou i Berard a Roma. El 1568 Pius V el nomenà canonge de la seu de Mallorca, on féu construir el retaule de la capella de Sant Jeroni (1593-1600).
Fundà la casa de caritat de la Consolació, per a noies, aprovada pel bisbe Vic i Manrique de Lara el 1602, que subsistí fins al segle XIX.
Antoni Guerau (País Valencià ?, segle XV) Pintor reial. Documentat del 1425 al 1432. És autor de la pintura i ornamentació de la Sala Daurada de la Casa de la Ciutat de València.
Antoni Guerau (Palma de Mallorca, segle XVII – 1657) (o Garau) Geògraf i eclesiàstic. Publicà un curiós mapa de la ciutat de Palma (1644), el llibre Modus variandi orationes et parandi copiam, etc.
(Palma de Mallorca, 1849 – 1924)
Polític i advocat. Cap del partit maurista de Mallorca, fou diputat provincial (1879-90), alcalde de Palma (1888-90) i diputat a corts el 1893.
Designat per la diputació, formà part de la comissió que codificà el dret civil de les Illes Balears i votà en contra de la seva conservació, llevat del règim matrimonial de separació de béns.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – segle XIX)
Impressor. Fou rebesnét de Pere Guasp i Oliver. Amb ell la seva família assolí el màxim prestigi, lligat a la publicació del “Diario Balear”, més tard “El Diario de Palma”. Féu d’impressor del 1812 al 1834 i del 1852 al 1865.
Unificà totes les impremtes existents aleshores dins la família, les modernitzà i n’adquirí de noves. Es casà amb la impressora Caterina Pasqual, vídua de l’impressor Tomàs Amorós.
L’empresa fou coneguda sota diversos noms, com Impremta Constitucional (1820), Impremta Constitucional del Govern (1820-23), Impremta Reial (1934-36) i Impremta Nacional (1834-52).
Són famoses les xilografies sortides de les seves premses. Aquestes i una de les antigues premses són guardades al Museu Municipal de Valldemossa.
(Palma de Mallorca, segle XVI – segle XX)
Família de llibreters i impressors.
L’iniciador de la nissaga fou Jaume Guasp (Palma de Mallorca, segle XVI) Llibreter i impressor. Quatre dels seus fills actuaren com a impressors, principalment:
Pere Guasp i Oliver (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII) Impressor. Juntament amb la seva muller Margalida Oliver continuaren el negoci familiar (1653-1715), que fou seguit per llurs descendents directes fins el 1958.
Altres membres d’aquesta família foren:
Antoni Guasp (Palma de Mallorca, segle XVIII) Impressor i gravador. Publicà bon nombre d’obres de caràcter religiós, amb notables gravats originals.
Melcior Guasp i Pro (Palma de Mallorca, segle XVIII) Impressor i gravador. Dirigí la famosa impremta familiar existent a Palma. Cursà la carrera eclesiàstica. Destacà pels seus gravats al boix.
(Palma de Mallorca, 1594 – 1655)
Poeta en castellà. Doctor en teologia, fou capellà i secretari del virrei de Nàpols i duc de Medina de las Torres. Nomenat canceller del seu bisbat, retornà a Mallorca, on obtingué una canongia (1644).
Publicà diversos poemes, com La Oronta (Nàpols, 1637), El Cadmo (1639), Marte en la paz (Palma de Mallorca, 1646), extens poema heroic, i El ensayo de la muerte (1650, 1765, 1812).
(Palma de Mallorca, 1677 – 1728)
Jurisconsult i escriptor. Jutge del pariatge a Mallorca.
És autor d’una biografia de Julià Font i Roig (1702), d’un tractat sobre el Periage ilustrado y su jurisdicción que se halla en el reino de Mallorca entre la S.C. y R. Majestad y el Ilmo. Sr. obispo de Barcelona, conservat en còpia a la miscel·lània de Lluís de Vilafranca, i d’altres escrits en defensa de l’hospital general de Mallorca, dels privilegis de l’estament eclesiàstic, etc.
(Palma de Mallorca, 1907 – 1988)
Sindicalista i polític. Membre de les Joventuts Socialistes i dirigent del Sindicat Metal·lúrgic Balear, fou secretari general de la UGT de Balears (1933-35).
Partidari de Largo Caballero, presidí la federació provincial de les Joventuts Socialistes de Mallorca (1935-36) i el comitè d’enllaç amb les Joventuts Comunistes (1935).
Al començament de la guerra civil fou tancat a la presó, fins que cap el 1948 emigrà a Veneçuela.
(Palma de Mallorca, segle XVII – Valldemossa, Mallorca, 1678)
Cartoixà. Ingressà a la cartoixa de Valldemossa el 1636, d’on fou vicari i rector i on morí.
Escriví Libro de la vida monástica, eremítica que hicieron los antiguos padres, y hacen hoy día los verdaderos ermitaños de San Pablo (1670) i Vida de la beata Catalina Thomás, que restà inèdita.
Dades dels Països Catalans 