Poble (1.113 m alt), a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua amunt de la presa de Borén, d’on surt el canal que duu l’aigua a la central d’Esterri d’Àneu.
L’església parroquial de Sant Martí conserva una portalada romànica esculpida.
Formà part de l’antic municipi de Sorpe.
(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble (1.084 m alt), situat al Vallat d’Estaon, al vessant meridional del pui del Tabaca, a la dreta de la ribera d’Estaon.
La seva església del Roser depèn de la parròquia d’Anàs.
Formava part de l’antic municipi d’Estaon.
(o Boldís de Munt o de Dalt) Poble (1.480 m alt), sobre Boldís Jussà, al camí de Lladorre als plans de Boldís, gran plana de pasturatge (2.500 m alt) al cim de la serra que separa la vall Ferrera de la vall de Cardós.
La seva església de Sant Miquel és esmentada el 839.
(o Boldís de Baix) Poble (1.303 m alt), situat en una vall lateral a l’esquerra de la Noguera de Cardós, drenada pel torrent de Sant Miquel.
A més de l’església de Sant Pere, moderna, conserva la vella, romànica, esmentada el 839.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Despoblat (1.270 m alt) de l’antic municipi de Jou, situat a la dreta del torrent de Berrós, aigua amunt de Berrós Jussà, de la parròquia del qual és annexa l’església de Sant Quirze.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.091 m alt), situat en una petita vall, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, drenada pel torrent de Berròs, que neix al Montcalbó.
L’església parroquial de Sant Jaume, esmentada ja el 839, té annexa la de Berrós Sobirà.
La jurisdicció pertanyia als comtes, després marquesos, de Pallars. Formà part de l’antic municipi de Jou.
(Espot, Pallars Sobirà / Naut Aran, Vall d’Aran)
Cim (2.813 m alt) de la cresta que uneix el gran tuc de Colomers al tuc de Ratera (entre el portell de Colomers, al sud, i la bretxa de Bergús -2.750 m alt-, al nord), que limita els dos termes. El coll de Bergús (2.765 m) el separa, a l’est, de la serra de Crabes.
Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l’estany de Bergús (o de Colomers d’Espot) (2.450 m alt), que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d’Espot; més amunt, a 2.480 m alt, hi ha els estanys superiors de Bergús.
Ha estat anomenat també pic del Desengany.
Petita vall tributària per l’esquerra de la del riu de Lladorre, a la capçalera de la vall de Cardós.
És drenada pel riu de Selves, emissari de l’estany de Becero, situat sota el pic de Becero (2.591 m alt).
La part més baixa és coberta pel bosc de Selves.
(o les Cases de Baro) Llogaret (640 m alt) de l’antic municipi d’Estac, a la dreta de la Noguera Pallaresa, vora la carretera de Balaguer a la Vall d’Aran, al nord de l’estret d’Arboló.
L’església depenia de la parròquia d’Arcalís.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Antic monestir benedictí (Sant Fruitós de Balestui), situat a Balestui, actualment desaparegut. Era prop del camí de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí.
Sembla que és la cel·la de Sant Fruitós que el bisbe Possedoni d’Urgell uní al monestir de Senterada entre els anys 814 i 823.
Al segle X era un priorat de l’abadia de Gerri; més tard (1125) consta encara com a possessió d’aquest monestir, però sense comunitat.
Dades dels Països Catalans 