(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.240 m alt), a la vall d’Àneu, situat en una vall lateral, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, que davalla del coll de Camprime.
L’església parroquial de Sant Joan és esmentada ja el 839. La torre de Burgo era un dels punts de defensa de la vall d’Àneu.
Formà part de l’antic terme d’Unarre.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Antiga abadia benedictina (Sant Pere del Burgal), dita més tard priorat d’Escaló, situada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a migdia d’Escaló, a l’extrem meridional de la vall d’Àneu.
La seva fundació és desconeguda; el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d’immunitat. Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948. Del 948 al 960 fou un monestir femení. A la fi del segle XI es convertí en priorat de la Grassa.
Fou secularitzada el 1570, si bé subsistí fins a la desamortització del segle XIX.
Queden algunes restes de l’església (segle XII), de planta basilical, amb tres naus i tres absís; les pintures del mestre de Pedret, també del segle XII, es conserven en gran part al Museu d’Art de Catalunya.
Vall, una de les tres que formen les valls de Tírvia. És al sud de la vall Ferrera, de la qual és separada per la serra de Màniga (2.504 m alt), i al nord de la Ribalera. Al vessant meridional hi ha extensos boscs.
És drenada pel barranc de Burg, afluent de la ribera de Tírvia per l’esquerra, i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc de Mallolís. Al centre de la vall hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Serra.
Defensada per l’antic castell de la Glorieta, la coma de Burg formà part del quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbó.
Coma de la vall de Cardós, entre el pic de Broate (2.705 m alt) i el pic de Sotllo. És drenada pel riu de Broate, un dels que formen la Noguera de Cardós.
A llevant del pic de Broate hi ha el port de Broate (de Montestaure, per als occitans), per on passa el camí de la vall de Cardós a la vall llenguadociana de l’Artiga.
Poble (1.113 m alt), a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua amunt de la presa de Borén, d’on surt el canal que duu l’aigua a la central d’Esterri d’Àneu.
L’església parroquial de Sant Martí conserva una portalada romànica esculpida.
Formà part de l’antic municipi de Sorpe.
(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble (1.084 m alt), situat al Vallat d’Estaon, al vessant meridional del pui del Tabaca, a la dreta de la ribera d’Estaon.
La seva església del Roser depèn de la parròquia d’Anàs.
Formava part de l’antic municipi d’Estaon.
(o Boldís de Munt o de Dalt) Poble (1.480 m alt), sobre Boldís Jussà, al camí de Lladorre als plans de Boldís, gran plana de pasturatge (2.500 m alt) al cim de la serra que separa la vall Ferrera de la vall de Cardós.
La seva església de Sant Miquel és esmentada el 839.
(o Boldís de Baix) Poble (1.303 m alt), situat en una vall lateral a l’esquerra de la Noguera de Cardós, drenada pel torrent de Sant Miquel.
A més de l’església de Sant Pere, moderna, conserva la vella, romànica, esmentada el 839.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Despoblat (1.270 m alt) de l’antic municipi de Jou, situat a la dreta del torrent de Berrós, aigua amunt de Berrós Jussà, de la parròquia del qual és annexa l’església de Sant Quirze.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.091 m alt), situat en una petita vall, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, drenada pel torrent de Berròs, que neix al Montcalbó.
L’església parroquial de Sant Jaume, esmentada ja el 839, té annexa la de Berrós Sobirà.
La jurisdicció pertanyia als comtes, després marquesos, de Pallars. Formà part de l’antic municipi de Jou.
Dades dels Països Catalans 