Poble (769 m alt) de l’antic municipi d’Estac, enlairat damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, davant el poble de Baro.
De la seva església parroquial de Sant Lleir depèn el santuari d’Arboló.
El seu terme, és, en gran part, boscat (bosc d’Arcalís).
Santuari de la Mare de Déu d’Arboló (640 m alt) de l’antic municipi d’Estac, situat damunt una roca espadada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins l’antic terme d’Arcalís.
L’actual església és romànica (1150), però l’església i el castell d’Arboló són esmentats ja el 781.
En aquest indret el riu s’engorja per l’estret d’Arboló, que separa les riberes de Sort i de Gerri de la Sal.
Poble (913 m alt), situat a la dreta de la Noguera de Vallferrera. És el primer poble d’entrada a la vall Ferrera; pertangué des de mitjan segle XIX fins al 1927 al municipi d’Ainet de Besan.
La seva església parroquial de Sant Esteve, pre-romànica, és esmentada ja el 839.
Fins al segle XVI, el poble es trobà dividit en dos sectors: la força, emmurallada (enderrocada pels gascons el 1513), i la vila, foramurs.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Antic monestir benedictí de l’antic municipi d’Unarre, situat al centre de la vall d’Àneu, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins la parròquia d’Escalarre. Al seu voltant hi ha un caseriu anomenat Santa Maria d’Àneu.
És esmentat ja el 839 a l’acte de consagració de la catedral d’Urgell com a lloc de Santa Maria, abans de Santa Deodata, centre de les parròquies i aglutinador religiós de la vall d’Áneu, origen del deganat d’Àneu (després arxiprestat d’Àneu).
Sembla que als seus orígens fou un monestir visigòtic dedicat a Santa Deodata. Al final del segle X era dedicat a Sant Pere (Sant Pere d’Àneu). L’any 1064 el comte Artau I Miró de Pallars el cedí juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i de Sant Pere de les Maleses al comte Ramon V de Pallars Jussà; a canvi del monestir de Lavaix i d’altres béns.
S’extingí molt aviat com a monestir benedictí, el segle XII. Després pertangué als canonges agustins, però la comunitat abandonà l’antic monestir abans de les lleis desamortitzadores del segle XIX.
La seva església, primer de tres naus (d’un nau des del segle XVI), fou refeta al segle XI i dedicada a Santa Maria d’Àneu.
Procedeix d’aquesta església una rica decoració absidal conservada al Museu d’Art de Catalunya.
Actualment és un santuari dedicat a la Mare de Déu d’Àneu.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Poble (1.454 m alt) de l’antic municipi de Montcortès de Pallars, al sector septentrional de l’antic terme, format per la vall d’Ancs (on es troben, a més, els pobles de Sellui i de Balestui).
Situat a la dreta del riu d’Ancs, que aflueix, per la dreta, a la Noguera Pallaresa, a l’indret de l’antic poble del Comte.
De la seva parròquia depenen tots els pobles de la vall. La seva jurisdicció pertanyia al monestir de Gerri.
(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble (1.131 m alt) de l’antic municipi d’Estaon, situat al Vallat d’Estaon, a la dreta de la ribera d’Estaon.
De la seva parròquia (Sant Romà) depengué l’església de Bonestarre.
Poble (935 m alt) i antic municipi: 6,47 km2, agregat a l’actual el 1976.
El poble és situat a la dreta del riu de Pamano, prop de l’aiguabarreig amb la riera de Sall, formava part del vescomtat de Castellbó.
L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní.
(o d’Isil, o de Gil) Poble (1.280 m alt) de l’antic municipi de Gil, el més septentrional de la vall d’Àneu i de tot el Pallars. És situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, sobre el camí d’Esterri d’Àneu a la Vall d’Aran per Montgarri i a la vall occitana del Salat pel port d’Alòs o de Salau. Uns 9 km aigua amunt del poble, sota el port d’Aulà, es troben les bordes d’Alòs.
L’església parroquial, romànica, té un portal esculpit, en el qual destaquen dos baixos relleus situats a banda i banda.
Alòs d’Àneu és esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839). A mitjan segle XIX hom hi teixia cànem.
Fins a la Primera Guerra Mundial, una companyia francesa explotà el bosc de Benabé per a obtenir primera matèria per a pasta de paper; la fusta era traslladada al territori francès per telefèric a través del port de Salau.
Llogaret (1.305 m alt), situat en un tossal, entre els barrancs de Farrera i de Mallolís.
La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, annexa a la de Farrera, és esmentada ja l’any 839 en l’acte de consagració de la catedral d’Urgell.
Coma de la vall Ferrera, al nord de Monteixo, és la capçalera del barranc d’Aixeus, emissari dels estanys d’Aixeus, que desguassa, per l’esquerra, a la Noguera de Vallferrera.
Dades dels Països Catalans 