(País Valencià)
Nom d’una ciutat romana de la part meridional del territori.
Bé que alguns autors l’han identificada amb el tossal de Manises, sembla més segur que correspon a les ruïnes dels Antígons, dins la part moderna de la ciutat d’Alacant.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol, atorgat el 1707 per Felip V de Borbó, amb la grandesa d’Espanya, al mariscal James FitzJames, primer duc de Berwick.
Continua en la mateixa família. El títol ha donat nom al palau de Liria, residència madrilenya dels ducs.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol senyorial, concedit el 1650 a Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví, segon comte d’Olocau i senyor de Llanera, comanador de Vilafamés i Borriana, de l’orde de Montesa.
Passà als Fenollet, que també es cognominaren Sanç de Vilaragut, i als Castillo.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol senyorial, concedit el 1690 a Pere Arnau Llançol de Romaní i Rabassa de Perellós, baró de Gilet. El despatx reial, però, fou expedit el mateix any al seu fill Mateu Francesc Llançol de Romaní i Pastor, baró de Gilet.
Ha passat als Díez de Rivera.
(País Valencià, 1908 – 1923)
Primer grup declaradament nacionalista dels País Valencià. Fundat per un sector radicalitzat del Centre Regionalista Valentí.
Intentà de valencialitzar els partits polítics existents, seguint les directrius de Solidaritat Catalana, però, en fracassar, fou reorganitzat el 1914 i definí un programa polític que incloïa l’autonomia política i administrativa per al País Valencià, l’ensenyament gratuït i obligatori i la instauració d’un servei militar voluntari, entre d’altres objectius.
Fou dissolt durant la Dictadura de Primo de Rivera.
(País Valencià, segle XIII – segle XV)
Família noble. Una de les branques dels Ferrandis d’Híxar.
Establerta al regne de València, el primer membre fou Pere Ferrandis d’Íxer i els seus descendents foren barons de Xaló i Gata, i també senyors de l’Alcúdia i Ressalany, senyories aportades per Maria de Montagut.
(País Valencià, 22 novembre 1994 – )
(IIFV) Institut. Creat per les universitats de València, Alacant i Jaume I de Castelló amb l’objectiu de l’estudi del valencià. Té el seu origen en l’antic Institut de Filologia Valenciana.
A més de les finalitats docents i investigadores, té entre les seves competències l’assessorament sobre el fet lingüístic i literari valencià.
Canalitza les investigacions pròpies i les col·laboracions amb altres institucions i investigadors, amb una col·lecció de monografies -la Biblioteca Sanchis Guarner-, la col·lecció “Clàssics valencians”, la revista internacional de filologia “Caplletra” i la revista de llibres “Caràcters”.
Enllaç web: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
(País Valencià)
Nom castellà que rep el riu Túria en el seu curs més alt.
(País Valencià, 1982 – )
(o del País Valencià) Òrgan col·legiat. Ostenta la potestat executiva i reglamentària del País Valencià, referent a les matèries concretades a l’estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana.
Designat també amb el nom de Consell Valencià, és compost pel president de la Generalitat Valenciana i pels consellers, el nombre dels quals amb responsabilitats executives no pot excedir de deu.
La seu és a la ciutat de València.
(País Valencià, 1361 – )
Organisme de govern. Fins al segle XVIII, l’origen, l’evolució, les atribucions i el final de la Generalitat Valenciana, que al segle XIV fou coneguda com a Diputació del Regne, foren molt semblants als de la Generalitat de Catalunya.
Actualment és també l’òrgan de govern autònom de l’anomenada Comunitat Valenciana, que tornà a tenir vigència a partir del 1982, després d’haver entrat en vigor l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, d’acord amb el qual componen la Generalitat Valenciana les Corts Valencianes, l’òrgan legislatiu i de control polític, el president i el Govern valencià.
El primer president de la Generalitat Valenciana de l’època moderna fou Joan Lerma, al qual succeí Eduardo Zaplana (1995) i des de llavors han estat quasi sempre presidents del Partit Popular.
La seu del govern està situat al Palau de la Generalitat de València.
Enllaç web: Generalitat Valenciana
Dades dels Països Catalans 