(País Valencià)
Nom d’una ciutat romana de la part meridional del territori.
Bé que alguns autors l’han identificada amb el tossal de Manises, sembla més segur que correspon a les ruïnes dels Antígons, dins la part moderna de la ciutat d’Alacant.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol, atorgat el 1707 per Felip V de Borbó, amb la grandesa d’Espanya, al mariscal James FitzJames, primer duc de Berwick.
Continua en la mateixa família. El títol ha donat nom al palau de Liria, residència madrilenya dels ducs.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol senyorial, concedit el 1650 a Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví, segon comte d’Olocau i senyor de Llanera, comanador de Vilafamés i Borriana, de l’orde de Montesa.
Passà als Fenollet, que també es cognominaren Sanç de Vilaragut, i als Castillo.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol senyorial, concedit el 1690 a Pere Arnau Llançol de Romaní i Rabassa de Perellós, baró de Gilet. El despatx reial, però, fou expedit el mateix any al seu fill Mateu Francesc Llançol de Romaní i Pastor, baró de Gilet.
Ha passat als Díez de Rivera.
(País Valencià, 1908 – 1923)
Primer grup declaradament nacionalista dels País Valencià. Fundat per un sector radicalitzat del Centre Regionalista Valentí.
Intentà de valencialitzar els partits polítics existents, seguint les directrius de Solidaritat Catalana, però, en fracassar, fou reorganitzat el 1914 i definí un programa polític que incloïa l’autonomia política i administrativa per al País Valencià, l’ensenyament gratuït i obligatori i la instauració d’un servei militar voluntari, entre d’altres objectius.
Fou dissolt durant la Dictadura de Primo de Rivera.
(País Valencià, segle XIII – segle XV)
Família noble. Una de les branques dels Ferrandis d’Híxar.
Establerta al regne de València, el primer membre fou Pere Ferrandis d’Íxer i els seus descendents foren barons de Xaló i Gata, i també senyors de l’Alcúdia i Ressalany, senyories aportades per Maria de Montagut.
(País Valencià, 22 novembre 1994 – )
(IIFV) Institut. Creat per les universitats de València, Alacant i Jaume I de Castelló amb l’objectiu de l’estudi del valencià. Té el seu origen en l’antic Institut de Filologia Valenciana.
A més de les finalitats docents i investigadores, té entre les seves competències l’assessorament sobre el fet lingüístic i literari valencià.
Canalitza les investigacions pròpies i les col·laboracions amb altres institucions i investigadors, amb una col·lecció de monografies -la Biblioteca Sanchis Guarner-, la col·lecció “Clàssics valencians”, la revista internacional de filologia “Caplletra” i la revista de llibres “Caràcters”.
Enllaç web: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
Veure> Federació Comunista de Llevant (organisme polític, 1923-36).
(València, 26 juliol 1934 – 1937)
Partit polític republicà i autonomista. Fundat per un grup de dissidents (el sector més federalista i esquerrà) del Partit d’Unió Republicana Autonomista de Sigfrid Blasco-Ibáñez.
Presidit per Vicent Marco i Miranda, intentava de connectar amb la vella arrel federalista del republicanisme valencià i evolucionà cap a un marcat nacionalisme.
Va participar, integrada en el Front Popular, en les eleccions del febrer de 1936, on el seu president tragué una acta de diputat a les corts per València, i ingressà dins la minoria parlamentària de l’Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual mantingué una creixent vinculació.
A partir del 1937 tingué contactes amb el Partit Valencianista d’Esquerra per tal d’aconseguir una fusió de tots dos partits.
(Castelló de la Plana, 1934 – 1936)
Agrupació política. Tingué com a principal objectiu la lluita per l’autonomia política i administrativa del País Valencià. Integrà fonamentalment tres sectors: republicans, radical-socialistes i partidaris d’Azaña.
El grup tingué una duració fugaç; el 1935 un sector s’acoblà dins Izquierda Republicana, mentre la resta de l’agrupació s’integrà l’any següent dins Esquerra Valenciana.
Dades dels Països Catalans 