Arxiu d'etiquetes: País Valencià

Partit Socialista del País Valencià

9 Respostes

(País Valencià, 9 octubre 1974 – )

(PSPV-PSOE)  Partit polític. Creat per convergència d’un primer partit homònim (que tingué l’origen el 1972 en els Grups d’Acció i Reflexió Socialista), Socialistes Valencians Independents, Reconstrucció Socialista del País Valencià i Agrupament Socialista Valencià.

Formà part de la Federació de Partits Socialistes (1976). Fou legalitzat pel març de 1977. Entre altres publicacions, tingué com a òrgan “El Poble Valencià”, que edità una vintena de números.

El 1977 es produí una ruptura entre dos sectors; un que conservà el nom i un altre que utilitzà el d’Unitat Socialista, en coalició amb el Partit Socialista Popular, i que a l’inici del 1978 s’integrà en el PSOE, com féu també poc després l’altra fracció.

Partit més votat fins el 1995 en les eleccions a les Corts Valencianes, Joan Lerma ocupà la presidència de la Generalitat Valenciana. Des del 1995, que aquesta passà al Partido Popular, ha estat la primera força de l’oposició. Fins el 1991 controlà l’alcaldia de València. Alguns membres del partit han estat també ministres en governs del PSOE.

El 1997 Lerma fou substituït per Joan Romero com a secretari general. Arran d’una greu crisi interna, el 1999 Romero dimití el càrrec, que durant uns mesos fou assumit per una gestora fins que l’any 2000 Joan Ignasi Pla fou confirmat en el càrrec.

La nova executiva mantingué el 2004 punts de contacte amb la Generalitat de Catalunya (aleshores presidida per Pasqual Maragall), que es concretaren en el projecte de l’Euroregió. Al juliol de 2005 pactà una reforma de l’estatut valencià amb el PP.

El 2007 dimití Joan Ignasi Pla arran de les acusacions per un presumpte afer de suborn. En el Congrés celebrat el setembre de 2008 fou elegida una nova executiva encapçalada per Jordi Alarte i Gorbe.

En el 12 Congrés, la candidatura de Ximo Puig derrotà clarament la d’Alarte, al qual succeí en la secretaria general.

Enllaç web: Partit Socialista del País Valencià

Partit Nacionalista del País Valencià

2 Respostes

(País Valencià, 1978 – 1983)

(PNPV)  Organització política de centre-esquerra. Al començament s’hi afiliaren membres de la Unió Democràtica del País Valencià de l’antic PSPV (separats en fusionar-se aquest partit amb el PSOE), així com independents. Tingué relacions amb la Internacional Liberal.

Els seus caps més rellevants foren Jesús Puig i Noguera (passat després al PSOE), Francesc Agües, Andreu Banyuls i, sobretot, Francesc de Paula Burguera i Escrivà, secretari general fins el 1982.

No aconseguí escons en les eleccions generals del 1979 i el 1982. En les municipals del 1979 aconseguí alguns regidors i batlles en poblacions de relativa importància. El 1983 pactà amb diversos grups nacionalistes d’esquerra, la coalició Unitat del Poble Valencià, la qual, tot i no obtenir representació parlamentària, engegà una dinàmica unitària que acabà absorbint el PNPV.

Partit d’Unió Republicana Autonomista

4 Respostes

(País Valencià, 1908 – 1936)

(PURA)  Nom adoptat pels blasquisme arran de la crisi del partit estatal Unió Republicana. Pretenia l’establiment d’una república espanyola democràtica, separació de l’Església i de l’Estat, independència judicial, creació de tribunals de comerç i autonomia provincial i regional. N’eren dirigents, entre altres, Adolf Beltran, Joan Barral i Feliu Azzati.

En les eleccions del 1914 reprengué el nom d’Unió Republicana, i entre el 1920 i la Dictadura de Primo de Rivera tornà a utilitzar el de PURA. Durant la Segona República, amb un programa remodelat, a la dreta del republicanisme i lligat al lerrouxisme, fou dirigit per Sigfrid Blasco-Ibáñez.

Participà en el govern municipal de València, i el seu declivi es precipità amb l’afer de l’estraperlo i la política duta a terme durant l’anomenat Bienni Negre (1934-36).

Parcent, ducat de

1 Resposta

(País Valencià, segle XX – )

Títol concedit el 1914 a Fernando de la Cerda y Carvajal, novè comte de Parcent. Ha passat als Granzow.

El comtat de Parcent havia estat atorgat el 1649 al noble milanès Constantino Cernesio e Odescalchi, cosí germà del papa Innocenci XI, establert a València, on morí solter el 1664. La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V de Borbó el 1709 al seu besnebot i tercer comte, Josep Manuel Cernesio-Odescalchi i de Perellós, cavaller de Montesa, senyor de Benigembla, Mira-rosa, Almàssera, Beniferri, Setla, Vernissa i del castell de Pop.

El 1779 passà, per mort de la seva filla i quarta comtessa, Josepa Cernesio i de Guzmán, als seus descendents i del seu marit Joaquín María de la Cerda y Téllez-Girón.

Panyagolosa *

Deixa un comentari

(País Valencià)

Veure> Penyagolosa (massís del Sistema Ibèric).

Panderola, la

1 Resposta

(País Valencià)

Nom del ferrocarril de via estreta que anava d’Onda a Borriana i a Castelló de la Plana.

Oròspeda

Deixa un comentari

(País Valencià)

Nom amb el qual, a l’antiguitat, s’indicava una part del Sistema Subbètic de muntanyes a l’est d’Alacant i que donà nom, a l’època visigòtica, a una bona part de la província Cartaginense Espartària, que tenia per capital Auriola (Oriola) i que coincidí amb el regne de Tudmir.

Oriola-Alacant, bisbat d’

1 Resposta

(País Valencià, 1959 – )

Demarcació de l’església catòlica. Creada el 1959 per una butlla del papa Joan XXIII com a continuació del bisbat d’Oriola. La seu del bisbat és alhora a Oriola (on hi ha el palau episcopal) i a Alacant, on l’església de Sant Nicolau adquirí el rang de co-catedral.

La seva demarcació s’estén per la zona meridional de l’actual província d’Alacant (Oriola, Dolores, Elx, Alacant, Novelda, Monòver, Villena, Xixona, la Vila Joiosa, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura, Mutxamel i Torrevella).

Consta de cent vuitanta-cinc parròquies, dividides en disset arxiprestats; una de les parròquies és a l’illa de Tabarca.

Té una extensió de 4.415 km2.

Oriola, regió d’

2 Respostes

(País Valencià)

Regió: 1.636,32 km2, de parla castellana. Ocupa l’extrem sud-oest del País Valencià. És la regió valenciana més petita.

Està formada per tres comarques discontínues, la més extensa i poblada de les quals és el Baix Segura; les altres són l’Alt Vinalopó i el Vinalopó Mitjà.

El mercat regional és Oriola, i segueixen en irradiació Villena i Elda, tots dos a l’Alt Vinalopó.

Oriola, governació d’ -1707/1833-

2 Respostes

(País Valencià, 1707 – 1833)

Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Oriola.

Comprenia la totalitat de les comarques del Baix Segura i del Vinalopó Mitjà, a més de Crevillent, Asp, Elda i les Salines d’Elda.

Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.