Arxiu d'etiquetes: País Valencià (hist)

Moixent, baronia de

(País Valencià, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial, creada el 1337 i centrada en el castell de Moixent, concedida vitalíciament el 1337 a Gonçal Garcia. Després fou donada a Pere Maça de Liçana i del seu llinatge passà el 1547 als Lladró de Vilanova, i finalment fou dels Caro, marquesos de la Romana.

Isabel Cornell i de Luna, protagonista del fet exposat a la Dispensació de la senyora de Moixent (obra anònima en vers del 1371), possiblement fou la segona muller de Pere Maça de Liçana, senyor de la baronia de Moixent.

Mislata i la Moreria, baronia de

(País Valencià, segle XVIII – )

Jurisdicció feudal, que fou vinculada el 1744, prèvia facultat reial, per Mateu Cebrian, que l’havia adquirida al comte d’Aranda.

Passà als Ferrer, als Arramendia i als Musoles, barons de Campo Olivar.

Mestrança de Cavalleria de València, Reial

(País Valencià, 1690 – )

Cos nobiliari, creat per a instruir i ensinistrar en els exercicis eqüestres els joves de la noblesa de la ciutat de València i del regne de València i per a organitzar justes, torneigs i curses de braus, posat sota l’advocació de la Immaculada Concepció. Les seves constitucions foren impreses el 1697.

Arran de la guerra de Successió restà inactiva, però fou restablerta el 1747. El 1754 el rei confirmà les antigues constitucions i el 1775 n’aprovà unes de noves.

El seu govern és a càrrec d’un germà major (que ha d’ésser un membre de la casa reial i, des de Ferran VII de Borbó, ha estat sempre el rei), un tinent de germà major, un fiscal, dos padrins, un secretari, un tresorer, dos capellans, cinc quadrillers, dos diputats i dos comissaris. Es disposà que el capità general de València en fos jutge protector.

Per a ingressar-hi cal provar la noblesa i harmonies dels quatre primers cognoms.

El seu distintiu és un escut circular de gules amb dos cavallers a cavall, justant, l’un d’or i l’altre d’acer -que representen la noblesa i el valor-, una bordura d’argent amb el lema Equestris labor nobilitati decus de sable i timbrat d’una corona reial. Els cavallers d’aquest cos porten un uniforme que els és propi.

Mercader, marquesat de

(País Valencià, segle XVIII – )

Títol atorgat el 1719 per l’emperador Carles III al noble valencià Josep de Mercader i Torán, president de la cambra de Nàpols.

Continua en la mateixa família.

Mateu, marquesat de

(País Valencià, segle XVIII)

Títol, concedit el 1718 per l’emperador Carles III, al valencià Domènec Mateu i de Blanes, únic titular.

Massalavés, baronia de

(País Valencià, segle XIII – )

Jurisdicció senyorial. Vinculada, prèvia facultat reial, als llocs de Ressalany, Prada i Paranxet, el 1247, per Pere del Milà.

Passà als Vilaragut. Joan Jeroni de Vilaragut la revengué el 1462 a Joan Ferrandis d’Herèdia. El 1520 la comprà Violant Eixarc i del Milà.

Passà als Milà, marquesos d’Albaida, als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, i als Solís, ducs de Montellano.

Manuel, baronia de

(País Valencià, segle XVI – )

Jurisdicció senyorial, sobre el lloc de Manuel. El 1517 fou vinculada, prèvia facultat reial, per Joan Tallada, que havia comprat (1496) la senyoria als Ferrer, amb les senyories de Roseta i Rafalet.

La vinculació, amb caràcter agnatici, la féu en favor del seu nét Lluís Joan Francesc Tallada i Belfuí. En morir sense fill el seu nét-sisè, Rafael Maria Joan Tallada i Pastor, novè baró, passà, per sentència, a Antònia Duran i Rubió de Salinas, muller de Vicent Maria de Castellví i de Montsoriu, comte de Castellar i de Carlet, i als seus descendents.

Manises, marquesat de

(País Valencià, segle XVIII)

Títol, atorgat el 1704 a Vicent Boïl de La Scala, baró de Manises. El 1751 li fou canviada aquesta denominació per la de marquesat de la Scala.

La senyoria, després baronia de Manises, havia estat concedida a Artal de Luna el 1237. A la primeria del segle XIV fou adquirida per Pere de Boïl i d’Aragó, i fou confirmada el 1329 al seu fill Felip de Boïl i de La Scala.

Mestrat, marquesat del

(País Valencià, segle XIX – )

Títol, concedit el 1848 al tinent general Joan de Villalonga i Escalada, en memòria de la seva campanya militar al Maestrat.

Continua a la mateixa família.

Lucentum -ciutat romana-

(País Valencià)

Nom d’una ciutat romana de la part meridional del territori.

Bé que alguns autors l’han identificada amb el tossal de Manises, sembla més segur que correspon a les ruïnes dels Antígons, dins la part moderna de la ciutat d’Alacant.