(País Valencià, segle XIV)
Cavaller. El 1347 es distingí entre els partidaris de la Unió alçada contra l’autoritat de Pere III el Cerimoniós.
Prengué part als combats per imposar-se als reialistes que dirigia Pere de Xèrica.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Arquitecte. Completà el claustre de Sant Miquel dels Reis de València (1601) i construí (1599-1614) la parròquia de Pego (Marina Alta). Hom li ha atribuït l’església arxiprestal d’Albaida (1592-1621).
És potser germà seu Domènec Cambra (documentat entre el 1620 i el 1637), també arquitecte, que treballà a Cocentaina.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Mestre argenter. Actiu entre els anys 1596 i 1646. És autor (1596) del reliquiari de Sant Jordi, d’argent daurat al foc, conservat a l’Arxiu Històric de l’Ajuntament de València.
Juntament amb el seu gendre Agustí Roda realitzà, del 1626 al 1638, la Custòdia del Corpus per a la seu de Tortosa, obra interessant, en argent daurat, ornada d’esmalts blaus.
(País Valencià, segle XVII – 1733)
Muller (1729) del noble aragonès Juan José de Azlor, comte de Guara.
Germana de Vicent Pasqual Peres Sabata de Calataiud, del qual els seus descendents heretaren totes les seves propietats, ja que morí solter.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Pintor. Identificat amb el Mestre de Cabanyes. Deixeble del Mestre Martines, pertany al cercle del Mestre dels Peres. D’estil renaixentista, fou influït per Paolo di San Leocadio.
Hom li atribueix el retaule de Sant Dionís i Santa Margarida (Museu Diocesà de València) i un Sant Pere que es conservava a la parròquia de Sant Esteve de València (1523).
(País Valencià, segle XV – 17 gener 1524)
Governador general de València (1503-22), i senyor de Benissanó, Alginet i Bolbait. Fill i successor de Lluís Cabanyelles i de Vila-rasa.
Des del 1519 intentà de mantenir una actitud conciliadora durant la revolta de les Germanies. El 1522 impedí l’entrada a València dels agermanats comandats per Vicent Peris, en la captura i la mort del qual participà després.
Fou succeït per seu germà Jeroni de Cabanyelles i Gallac.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Governador de València (1479-1503). Fill de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç. Coper de Joan II el Sense Fe (1467), al qual fou fidel durant la guerra civil del Principat. Participà en les campanyes del Rosselló (1472-73) i de Granada (1492).
Nomenat governador per Ferran II el Catòlic, el càrrec fou mantingut en la seva família durant tres generacions. Renuncià el 1503 a favor del seu fill Lluís de Cabanyelles i Gallac.
De la família Vila-rasa adoptà, per raó d’herència, el cognom matern.
(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)
Polític liberal. El 1810 publicà a València una Miscelánea política y militar. El 1814, amb el retorn a l’absolutisme, fou confinat a Maó.
Durant el Trienni Constitucional fou secretari de la junta interna de govern del Principat de Catalunya (1820) i cap polític interí de Mallorca (1821-22) i de Valladolid.
Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, de València.
(País Valencià, segle XIX)
Historiador. Era sagristà de la catedral de València.
Escriví una obra titulada Libro de varias noticias, la qual fa referència al període comprès entre 1822 i 1846.
Antoni Bover (Catalunya, segle XVIII) Religiós trinitari. El 1735 publicà una obra relativa al convent barceloní.
Antoni Bover (Valls, Alt Camp, segle XVIII) Orfebre, autor d’obres notables.
Guillem Bover (País Valencià, segle XIII) Marí. Actuava com a corsari contra les costes del nord d’Àfrica. Són destacades les seves accions a la Barbaria central el 1327.
Ramon Bover (Barcelona ?, segle XV) Poeta. Conreà la poesia amorosa.
Dades dels Països Catalans 