(País Valencià, segle XVIII – 1793)
Gravador. Fou individu de l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Cucó, Pasqual
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: País Valencià (bio)
Cros, Josep
(País Valencià, segle XVIII)
Argenter. Autor d’obres remarcables.
Crespí i Borja, Lluís
(País Valencià, segle XVI)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de teologia i ocupà alguns càrrecs al bisbat de València.
Deixà diversos escrits.
Crespí de Valldaura, Lluís
(País Valencià, segle XV)
Cavaller. Senyor de Sumacàrcer. Es barrejà a les rivalitats del seu temps.
El 1463 sostingué bàndols aferrissats amb Francesc Berenguer de Blanes.
Fou el pare de Lluís Crespí de Valldaura i Bou (València, segle XV – després 1526) Poeta. Es doctorà en lleis a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de cànons (1500-03) i rector (1506). Poesies seves, en català i castellà, figuren al Cancionero general (1511). Durant les Germanies (1520-22) lloà en una dècima, en català, la fidelitat de Morella, en contra dels agermanats.
Crespí -il·lustradors-
(València, segle XIV – segle XVI)
Família d’il·luminadors, dins el corrent de l’estil internacional. Fou iniciada per:
Domènec Crespí (País Valencià, segle XV – València ?, 1437/38) Il·luminador. Documentat el 1383. És autor de les il·lustracions del magnífic còdex del Llibre del Consolat de Mar de València (1407). També se li atribueixen l’Aureum Opus, el Liber Instrumentorum (1414) i les il·luminacions de Scala Dei, de Francesc Eiximenis (vers 1404). Fou el pare de:
- Galceran Crespí (València, segle XV) Il·luminador. Documentat el 1437.
- Lleonard Crespí (València, segle XV) Il·luminador. Documentat entre el 1424 i el 1459, és autor de la portada del Descendentia dominorum regum Siciliae, de Pere Rossell (1437), del Llibre d’Hores, d’Alfons el Magnànim, considerat com la seva obra mestra, i del Psalterium Laudatorium, d’Eiximenis (vers 1443).
- Pere Crespí (València, segle XV) Il·luminador. Conegut del 1427 al 1438.
Altres membres d’aquesta família són:
Miquel Crespí (País Valencià, segle XV) Obscur pintor. Conegut del 1432 al 1434. Devia pertànyer a la mateixa família d’il·luminadors.
Pere Crespí (València, segle XV – segle XVI) Il·luminador. Conegut del 1467 al 1503. La seva documentació ha fet creure que es tracta d’un membre més tardà de la família, diferent del fill homònim de Domènec.
Costa, Pere
(País Valencià, segle XIII)
Jutge reial de València, almenys entre el novembre de 1278 i l’abril de 1284. En aquest darrer any, i en companyia del bisbe de València Jaspert de Botonac, fou ambaixador de Pere II el Gran a París, tractant de disminuir la tensió amb França. Acomplí amb gran dignitat la seva missió, que resultà ben ingrata per haver-se negat Felip III l’Ardit a rebre l’ambaixada.
Les seves missions diplomàtiques prosseguiren. El 1286, amb Gilabert (IV) de Cruïlles i Ramon de Reus, anà a Roma per veure-hi el papa en nom del nou rei Alfons II el Franc. El 1289 tornà encara a Roma, amb Cruïlles, i foren detinguts i empresonats a Narbona, d’on pogué alliberar-se amb una audaç fugida, i tornà a Catalunya.
Cornell i Maça de Liçana, Lluís
(País Valencià, segle XV – Perpinyà, 1473)
Cavaller errant. Fill del també cavaller errant Pere Maça de Liçana i Cornell i de Brianda Cornell i de Luna, que li imposà el seu cognom. Tanmateix, era també conegut per Lluís Maça i Cornell.
Es debaté, ja el 1427, conjuntament amb el seu pare, contra Pere Boïl i Lladro, a València, per raó d’uns deutes. El 1429 prengué part en les incursions contra Castella i triomfà a Saix, al Regne de Múrcia. Fou capturat més tard, amb el rei Alfons IV el Magnànim, arran de la desfeta naval de Ponça (1435).
Vers 1447-49 sostingué correspondència cavalleresca amb Nicolau de Pròixida, i, poc temps després (1453), les seves rivalitats amb el comte de Cocentaina Eiximèn Peres Roís de Corella no s’aturaren fins que el mateix rei de Navarra i lloctinent general cridà els contrincants a la cort.
Arran de l’anada de Joan II el Sense Fe a València (1459) féu de tantatger en les justes reials celebrades davant el monarca. Durant la guerra contra Joan II es mantingué fidel al rei. El 1461, cridat per aquest, anà a Lleida acompanyat d’altres nobles.
Les bandositats es renovaren el 1468, juntament amb el seu germà Pere Maça de Liçana i Cornell i un cosí d’ambdós, Lluís Cornell, desafiat a batalla a ultrança per Joan Roís de Corella.
El 1472, encara a Càller, tingué un altercat amb el donzell Ramon Galceran de Besora. Morí en el setge de Perpinyà, posat per Joan II, abans de poder lluitar, víctima de malaltia.
Corella, Miquel Roís de
(País Valencià, segle XV)
Noble. Germà de Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní, comte de Cocentaina. Fou l’element més arrauxat de la bandositat que sostenien els Corella contra els Centelles.
El 1477, a València, atacà per matar-lo Bernat de Centelles-Riu-sec, fill del comte d’Oliva. Aquest cas motivà una enèrgica intervenció del rei Joan II el Sense Fe. Miquel Roís fou expulsat de València.
Més tard, amb altres membres de la família, hagué de jurar la renúncia a tot procediment de violència davant de Lluís de Cabanilles, lloctinent del governador al regne de València.
Conques, Arnau de
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Jurista. Assolí un bon prestigi.
Alguns dels representants del Parlament català tractaren que fos nomenat compromissari a Casp (1412), substituint Bonifaci Ferrer. L’intent no reeixí.
Collado -varis bio-
Joan Collado (València, 1731 – 1767) Pintor i poeta. Conreà la pintura religiosa. Publicà unes Poesies valencianes (1755). És remarcable el seu Col·loqui entre els gossos de la portada de Sant Domingo i lo rat penat de damunt del portal del Real.
Lluís Collado (València, segle XVI) Metge. Ensenyà anatomia. Publicà en llatí alguns tractats mèdics. Fou un dels qui estudiaren l’os de l’oïda dit stapeda.
Lluís Collado (País Valencià, segle XVIII) Poeta. Era molt afecte a usar jocs mètrics complicats i artificiosos. Versificà en llengua catalana.
Dades dels Països Catalans 