(País Valencià, segle XVI)
Gramàtic. Era sacerdot.
És autor de Minus alphabetum (València, 1518), diàleg d’un mestre amb el seu deixeble destinat a aclarir els dubtes i els errors del Doctrinal d’Alexandre de Villedieu.
(País Valencià, segle XV)
Escriptor. L’any 1487 guanyà un premi atorgat per mossèn Ferran Dies a un treball en prosa sobre la Immaculada Concepció, que fou publicat a València el 1488.
També concorregué a les justes poètiques religioses de 1474, organitzades per Lluís Despuig, i al certamen de Sant Cristòfol, organitzat el 1488 per Pere Gisquerol.
(País Valencià, segle XV)
Poeta. Hom en conserva una resposta en tres estrofes i una tornada a una demanda de Bernat Fenollar (a la qual respongué també Ausiàs Marc), una cançó d’amor (De vui demà se’n va lo temps) i una dansa contra els tòpics amorosos de l’època.
Fou el pare de Ferran Dies.
(País Valencià, segle XV – Roma ?, Itàlia, segle XV)
Argenter. Treballà a la cort pontificia amb l’altre argenter saragossà Antoni Pérez de les Celles. Ambdós van fer joies destinades a presents del papa a sobirans.
Dies ja treballava a Roma l’any 1455, continuà fent d’argenter durant el pontificat d’Innocenci VIII i continuava encara el 1483. Per ordre de Calixt III afaiçonà, en col·laboració amb Antoni Pérez, la rosa d’or regalada al rei Carles VII de França pel maig de 1475, una de les més antigues que hom coneix.
(Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XIII)
Dama. Era filla de Ferran Dias. El 1279 es casà amb Jaume Pere, fill natural de Pere II el Gran. El seu marit rebé del rei, el mateix any, la senyoria de Sogorb i altres terres.
La seva única filla, Constança de Sogorb, es casà amb un dels més poderosos nobles d’Aragó, Artal de Luna, fill de Llop Ferrenc de Luna.
(País Valencià, segle XVIII)
Escriptor i religiós. Publicà poemes i opuscles històrics en castellà.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Comanador de Montesa. Durant la guerra de les Germanies (1521) lluità al servei del mestre de Montesa Bernat Despuig i Rocafull per a reduir els agermanats de Benicarló, Peníscola i Sant Mateu del Maestrat, com a capità general del Maestrat.
Tingué, posteriorment, una participació important en la batalla d’Almenara.
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Actuà al Parlament de l’interregne (1410-12).
Fou delegat davant del Parlament del Principat reunit a Tortosa. Hi anà acompanyat de Berenguer de Vilaragut que, com ell, era partidari de la candidatura de Jaume II d’Urgell.
(País Valencià, segle XIX – 1882)
Arabista. Pertanyia a la Companyia de Jesús.
Escriví un diccionari de veus aràbigues en el lèxic valencià, que restà inacabat a la seva mort.
(País Valencià, segle XVI)
(o d’Assió) Humanista. Preceptor del comanador de Montesa Enric de Borja, per a qui escriví el Colloquium cui titulus Paedapechtia (1536) sobre la guerra entre Carles I i Francesc I de França. Tingué com a mecenes el duc de Gandia Joan de Borja.
Catedràtic de gramàtica de la universitat de València (1548), hi introduí com a text escolar un compendi del De copia verborum d’Erasme.
És autor de diversos discursos acadèmics en elogi de les ciències i de les lletres i en pro de la dignificació de la universitat.
Hom el coneix per la forma llatinitzada del seu cognom Deci (Decius o Decio).
Dades dels Països Catalans 