Arxiu d'etiquetes: País Valencià (bio)

Fernández de Córdoba, Alonso

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Impressor. Primer impressor de l’estat conegut. Era d’origen jueu i argenter d’ofici.

El 1475 imprimí, a València, el Comprehensorium, primer llibre amb colofó datat imprès a Espanya, i el 1478 imprimí, en col·laboració amb l’alemany Lambert Palmart, la Bíblia en català, edició que fou feta cremar posteriorment.

Condemnat a mort, hagué de fugir de València; el 1483 era establert a Múrcia, on estigué en relació amb la impremta hebrea d’aquella ciutat, mentre gestionava l’indult per retornar a València.

Fernández, Miquel

Deixa un comentari

(País Valencià, 1727 – Madrid ?, 1786)

Arquitecte. És autor, per encàrrec de Carles III de Borbó, de l’església del Temple de València (1761-80), de façana acadèmica, on adoptà les típiques cobertes ceràmiques valencianes a la cúpula i a les torres.

Fenollet i Sanç, Lluís de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)

Bisbe d’Anglona (Sardenya). Nét de Bernat Guillem de Fenollet i de Torregrossa.

Fenollet i Escrivà de Romaní, Francesc de

1 Resposta

(País Valencià, segle XVI)

Batlle de Xàtiva. Besnét de Lluís de Fenollet i de Malferit.

Es casà (1535) amb Maria de Vilarasa, òlim de Cabanyelles, baronessa d’Alginet i senyora de Benissanó, per la qual cosa llurs descendents primogènits anteposaren sovint al seu cognom propi el de Cabanyelles.

Fou l’avi de Cristòfor de Fenollet-Cabanyelles i Casanova (València, segle XVII)  Militar. Baró d’Alginet i de Benissanó. Lluità en l’exèrcit de Felip IV a Itàlia, contra els francesos. La seva participació en la presa de Casale Monferrato (vers 1658) li valgué el títol de comte de Casal.

Fenollet i de Malferit -germans-

3 Respostes

Eren fills de Lluís de Fenollet i de Torres  (País Valencià, segle XV)  Senyor d’Annauir. Fill de Lluís de Fenollet i de Francesca de Torres. Adquirí la senyoria de Guadasséquies el 1486.

Joan de Fenollet i de Malferit  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Senyor d’Annauir. Originà una branca que s’extingí a la fi del segle XVII.

Lluís de Fenollet i de Malferit  (Xàtiva, Costera, segle XV – 1492)  Cavaller. Gendre del primer comte d’Oliva. Batlle de Xàtiva. Traduí al català, a partir de la versió italiana de Pier Candido Decembrio, la Història d’Alexandre, impresa a Barcelona el 1481. Fou el pare de Francesc de Fenollet i de Centelles.

Francesc de Fenollet i de Malferit  (País Valencià, segle XV)  Senyor de Guadasséquies. Rebé, per matrimoni, les senyories del Genovés i Xiu. Fou el pare de:

  • Guerau de Fenollet i Sanç de Castellverd  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Senyor del Genovés, Xiu i Fenollet. La seva descendència adquirí per matrimoni el comtat d’Olocau i el marquesat de Llanera, adoptà algunes vegades el cognom Sanç de Vilaragut i s’extingí el 1871.
  • Cosme de Fenollet i Sanç de Castellverd  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Senyor de Guadasséquies.

Fenollet, Ponç de -varis-

Deixa un comentari

Ponç de Fenollet (País Valencià, segle XIV)  Noble. És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València.

Ponç de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XIV)  Cavaller. Anà a lluitar a Sardenya amb la gran expedició dirigida per Pere III el Cerimoniós el 1354.

Fenollet, Lluís de

2 Respostes

(País Valencià, segle XV)

Senyor d’Annauir. Humanista. Fill de Bernat Guillem de Fenollet i de Torregrossa (País Valencià, segle XV).

Es casà amb Francesca de Torres, neboda de Pere Serra, cardenal de Catània, i foren pares de Lluís de Fenollet i de Torres.

Felipe, Joan

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII)

Gravador. Excel·lí en algunes portades de llibre.

Falcó -pintors-

2 Respostes

(València, segle XV – segle XVI)

Dinastia de pintors. Oscil·laren estilísticament entre el goticisme derivat dels epígons de Jacomart i de Roderic d’Osona i el primer Renaixement, introduït per Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano.

El pare de la dinastia sembla que fou Onofre (I) Falcó  (València, segle XVI – 1556)  Pintor. Nomenat pintor de la Generalitat de València el 1503, com en fou posteriorment el seu fill o germà Nicolau (I) Falcó. Un altre possible fill seu fou:

Nicolau (II) Falcó  (València, vers 1500 – 1560)  Pintor. Succeí al seu pare en el càrrec de pintor de la generalitat valenciana, que exercí fins a la mort. Fou el pare de:

  • Onofre (II) Falcó  (València ?, 1520/23 – segle XVI)  Pintor. Succeí al seu pare com a pintor de la generalitat valenciana (1560).
  • Nicolau (III) Falcó  (País Valencià, segle XVI)  Pintor. Treballà cap al 1565. Fou fill seu:

Onofre Dionís Falcó  (País Valencià, segle XVI)  Pintor. Probablement fou el darrer pintor de la dinastia.

Faci, Antoni

Deixa un comentari

(País Valencià, 1795 – 1857)

Militar i escriptor. És autor de Traducciones científicas, en sis volums, i d’altres obres.