Arxiu d'etiquetes: País Valencià (bio)

Fabra -varis bio-

1 Resposta

Gaspar Fabra  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Germà de Joan. Dirigí, amb altres nobles, dues campanyes (1474 i 1476) per incorporar el marquesat de Villena a la corona Catalano-aragonesa. Ho aconseguí l’any 1476, juntament amb la conquesta d’Almansa i altres places. Per compte de l’infant Ferran, futur rei Catòlic, lluità per terres de Múrcia contra el bàndol castellà oposat a la infanta Isabel.

Guerau Fabra  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1347 es veié desbordat pel moviment unionista, però no hi participà. Quan Pere III el Cerimoniós, vençuda la Unió, entrà triomfant a València el 1348, Guerau fou un dels pocs exclosos de les sancions aplicades als cavallers que havien restat allí en aquell període.

Jeroni Fabra  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Escriptor. Participà al concurs poètic celebrat a València, en 1511, a honor de Santa Caterina de Siena.

Pere Fabra  (País Valencià, segle XV – 1469)  Cavaller. Germà de Joan. En unió d’aquest, el 1434, lluità contra els mantenidors del famós pas d’armes dit Paso Honroso, a Lleó.

Fabra, Joan -varis-

1 Resposta

Joan Fabra  (València, segle XV – 1462)  Cavaller. El 1415 formà part de l’ambaixada, presidida per Felip de Malla, que Ferran I d’Antequera trameté a Enric V d’Anglaterra. Lluità al Paso Honroso, organitzat el 1434 pel cavaller lleonès Suero de Quiñones, juntament amb el seu germà Pere (mort el 1469). Tingué amistat amb Ausiàs Marc, Jaume Roig (que li adreçà la Consulta que precedeix l’Espill) i Joan Roís de Corella, que escriví Lletra que Honestat escriu a les dones (1462) en memòria de la seva muller.

Joan Fabra  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Germà de Gaspar, junt amb el qual i amb Joan Roís de Corella dirigí la gran ofensiva del 1476 per ocupar definitivament el marquesat de Villena. Expugnà amb el seu germà la capital del marquesat, el 23 de gener, i restà assetjant el castell, que encara resistiria bastant, mentre Gaspar proseguía les operacions cap al sector d’Almansa. El 1483 un Joan Fabra era procurador de Sardenya i tingué un conflicte amb el lloctinent reial Eiximèn Peres Escrivà de Romaní, el qual fou destituït per aquesta qüestió. El 1487, també amb el seu germà, participà al setge de Màlaga.

Eutropi

Deixa un comentari

(País Valencià, segle IV – vers 610)

Bisbe de València (després 589-abans 610). Era monjo i després fou abat del monestir de Xàtiva, fundació de sant Donat. Assistí al Concili III de Toledo del 589, després del qual fou elegit bisbe de València.

Destacà per la seva acció apologètica davant les doctrines herètiques del seu temps.

Escriví dos tractats De districtione monachorum i De octo vitiis.

Estornell, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(País Valencià, 1803 – 1854)

Gravador. Excel·lí en els baixos relleus i les medalles.

Esteve i Dolç, Josep

1 Resposta

(País Valencià, segle XVIII – vers 1776)

Impressor. Conegut també per Estevan o per Josep Dolç. S’establí a València el 1732, on actuà fins al 1776. Des del 1746 fou impressor del Sant Ofici.

Entre els seus treballs excel·leixen la impressió d’Escritores del Reino de Valencia, de Vicent Ximeno (1749), i la Prosodia de la lengua latina, de Gregori Maians i Siscar (1768). El 1771 era majordom de la confraria d’impressors.

Fou el pare de Josep i Miquel Esteve i Cervera.

Esteve, Joan

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX – segle XX)

Polític. Visqué usualment a Cocentaina. Fou diputat provincial d’Alacant.

Es feren famoses les seves campanyes, infructuoses davant el silenci oficial, per agermanar les tres províncies de l’antic regne de València, impulsant a fons les idees llançades per Lo Rat Penat.

A la primeria de segle XX tractà, també sense èxit, de polititzar el valencianisme cultural de Teodor Llorente.

Estanya -escriptor-

Deixa un comentari

(País Valencià ?, segle XV)

Escriptor. No n’és conegut de fonts, i tampoc no hi ha notícies sobre la seva personalitat, fora del títol de mossèn amb què signa, i que l’identifica com a cavaller.

Una família de cavallers d’aquest nom és situada a Xàtiva en aquest període.

La seva obra conservada es redueix a una poesia breu, encara que de qualitat estimable.

Esplugues, Jaume d’

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Cavaller. Acompanyà Pere III el Cerimoniós a Mallorca el 1343, a la primera campanya per desposseir Jaume III de Mallorca. El rei l’armà cavaller poc després d’haver desembarcat a l’illa.

Ja de tornada, i a punt de començar la primera campanya del Rosselló, era un dels qui reberen permís reial per a retirar-se de l’exèrcit.

El 1347, a les ordres de Pere de Xèrica, fou un dels més fidels servidors del rei contra la Unió valenciana. S’esforçà de primer perquè aquesta no es formés, i després la combaté amb les armes.

Esplugues -varis bio-

Deixa un comentari

Francesc d’Esplugues  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Féu la guerra dels Dos Peres. Participà a la gran contraofensiva de l’exèrcit reial empresa a terres valencianes el 1364.

Francesc d’Esplugues  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1323 anà a servir a Sardenya, amb l’expedició que dirigí l’infant Alfons, el futur rei Benigne, per tal de sotmetre l’illa.

Margarida Esplugues  (Artà, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1738)  Terciària franciscana. Autora de tractats de gramàtica, retòrica, filosofia i teologia, així com d’uns Cánticos al Todopoderoso i d’algunes poesies en català.

Pere d’Esplugues  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1348, triomfant Pere III el Cerimoniós sobre la Unió, fou exceptuat de tota represàlia, encara que havia viscut aquell any i l’anterior en zona unionista.

Escuder, Josep Maria

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX – Madrid, segle XX)

Metge i polític. Es traslladà a Madrid essent molt jove. Fou un excel·lent especialista de malalties nervioses.

Actuà en política dins el partit republicà.

És autor d’obres professionals i d’alguns escrits sobre la política del moment.