Arxiu d'etiquetes: Osona (hist)

Ausona

Deixa un comentari

Nom llatí de la contrada d’Osona.

Centelles, baronia de

16 Respostes

(Osona, segle XI – 1599)

Jurisdicció feudal, centrada en el castell de Centelles o de Sant Esteve, que pertangué des del segle XI a la família Centelles, la qual prengué aquest cognom pel fet de la possessió del feu.

Als segles IX-X, el seu terme encloïa les actuals demarcacions de Centelles, Sant Martí de Centelles (amb Sant Miquel Sesperxes) i Sant Quirze Safaja (excepte Bertí), i era dividit en tratze vilars, tots sota la dependència eclesiàstica de Santa Coloma, la futura parròquia de la vila de Centelles, que esdevingué capital de la baronia.

Els dominis dels Centelles s’anaren ampliant pels territoris veïns: la fortalesa de Blancafort, prop de la Garriga (des del 1184); drets a la vall d’Osor (en feu del rei); el castell de Sentfores (en feu de la mitra de Vic); Manlleu, la domus de Bellpuig i el castell de Sameda (en part, des del 1249; del tot, des del 1380); Sentmenat (com a dot de la baronessa Biarnèsia de Montcada); Montmany (on ja tenien drets) i Gallifa (1357); Balenyà, Bertí i Valldaneu. Taradell, que ja dominaven almenys des del 1076, fou venut el 1292 als Cabrera.

El 1599 la baronia fou erigida en comtat del Castell de Centelles (dit també comtat de Centelles).

Cabrerès, el

7 Respostes

(Osona)

Subcomarca i terme jurisdiccional del castell de Cabrera, que comprenia les parròquies de Santa Maria de Corcó, Sant Martí Sescorts, Roda de Ter, Sant Llorenç Dosmunts i Sant Julià de Cabrera i incloïa el castell de Barrés, prop de l’Esquirol; era el nucli patrimonial del vescomtat de Cabrera.

Posteriorment hom hi inclogué dins la denominació de Cabrerès els termes de Tavertet, Sant Bartomeu Sesgorgues, Pruit, Rupit, Sant Joan de Fàbregues i, per extensió, fora de la demarcació geogràfica, Susqueda i Sant Martí Sacalm, que mai no formaren part dels dominis dels Cabrera.

Contemporàniament, el nom topogràfic de Collsacabra s’ha estès a tota la regió. Aquesta identificació ha fet, igualment, que, en limitar geogràficament Collsacabra a l’altiplà, situat a l’est del massís de Cabrera i del pla d’Aiats, sovint el Cabrerès històric hagi restat exclòs del territori així anomenat.

ausetans

8 Respostes

(Osona)

Poble preromà, ibèric que tenia el centre en l’actual comarca. Els seus límits són difícils de precisar.

Durant la segona guerra púnica els ausetans practicaren una política oscil·lant entre l’aliança amb els romans o amb els cartaginesos.

Encunyaren moneda i en són coneguts alguns poblats (Folgueroles). La capital era Ausa.

Ausetània

Deixa un comentari

(Osona)

Regió ocupada pels ausetans. Comprenia l’actual plana de Vic i les regions muntanyoses que la separen de la conca del Llobregat i de la costa.

Els principals nuclis de població eren Ausa, Gerunda (Girona) i Aquae Calidae (Caldes de Montbui).

L’abundància d’encunyacions de monedes dóna una idea de la prosperitat de la regió durant la dominació romana.

Alpens, marquesat d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XIX)

Títol concedit pel pretendent carlí Carles VII, el 1873, al general Francesc Savalls i Massot, baró de Vidrà, amb motiu de la victòria en el combat d’Alpens.