(el Vendrell, Baix Penedès, 19 octubre 1877 – 4 març 1951)
Compositor, organista i pianista. Format a l’Escolania de Montserrat i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Fou nomenat professor del Conservatori del Liceu el 1914.
A més de realitzar una notable carrera internacional com a concertista, escriví diverses composicions religioses, així com música de cambra, per a piano i sardanes.
(la Riba, Alt Camp, 5 febrer 1912 – Barcelona, 19 febrer 1999)
“Robert de la Riba” Organista i compositor. Ingressà en l’orde caputxí. Estudià a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon i Joaquim Zamacois, i amplià estudis a Milà.
Fou organista i director de l’escolania de Nostra Senyora de Pompeia, de Barcelona, on des del 1946 féu cicles de concerts d’orgue.
Ha compost música religiosa: Missa catalana (1965), peces per a orgue: Rapsòdia catalana, Suite de Nadal, música de cambra i diverses sardanes.
(Teià, Maresme, 1838 – Barcelona, 1920)
Compositor i organista. Deixeble del seu germà Josep i de Mateu Ferrer.
El 1857 anà a Puerto Rico, on realitzà una labor pedagògica notable. El 1887 fundà una acadèmia musical a Barcelona.
Autor de composicions religioses, obres instrumentals, peces per a piano i del mètode de solfeig La solfa. Melodías sin pauta (1880).
Fou el pare del director d’orquestra Josep Sabater i Sust.
El seu germà fou Josep Sabater i Estaper (Catalunya, segle XIX – segle XX) Compositor i eclesiàstic. Fou organista de l’església del Pi de Barcelona. És autor de música sacra.
(Barcelona, 9 febrer 1791 – 2 gener 1857)
Organista i compositor.
Fou organista a Sant Pau del Camp i a Santa Maria del Pi. Compongué música religiosa.
Dedicat també a l’ensenyament, gaudí de bon prestigi en aquesta faceta de la seva activitat.
(el Molar, Priorat, 23 gener 1899 – Vilassar de Mar, Maresme, 27 març 1974)
Compositor i organista. Estudià amb Vicenç Maria de Gibert.
És autor de nombroses composicions vocals sobre texts de Pere Ribot i de Ramon Muntanyola. També ha escrit tres misses i obres corals.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 13 abril 1757 – Tarragona, 6 juliol 1830)
Violinista, organista i tractadista musical.
Fou ordenat sacerdot i fou primer violí de la capella de música de la catedral de Tarragona.
El 1801 publicà un Tratado de la simfonía.
(Balaguer, Noguera, 31 octubre 1901 – Barcelona, 1 gener 1996)
Compositor, pianista i organista. Estudià a l’escolania de Montserrat.
Ha compost més de 300 obres, entre les quals dues misses de Glòria i dues de Rèquiem, valsos, lieder i sardanes.
Ha obtingut nombrosos premis i guardons i algunes de les seves obres han estat enregistrades.
(Catalunya, segle XVII)
Organista i compositor. Estigué vinculat a la capella de música de la catedral de Barcelona.
Deixà una quinzena de motets, un Kyrie eleison, dues misses a cinc veus i una lletania a quatre veus.
(el Vilosell, Garrigues, 2 octubre 1752 – Lleida, 16 maig 1833)
Organista i compositor. Fou mestre de capella de la catedral de Lleida durant molts anys.
Només se n’han conservat una Missa a quatre veus, amb violí, oboès i baixos, un Magnificat, a sis veus, i una Missa, a vuit veus (1781).
(Barcelona, segle XV)
Mestre orguener.
Vers l’any 1482 es comprometé amb el capítol barceloní a reparar i fer orgues majors per cinquanta lliures. El 1482 féu dos orgues per a la seu de Lleida.
El 1485 cobrà, com a procurador del seu germà Martirià, cent lliures per l’orgue que aquest havia fet per a la seu de València.
El seu germà fou Martirià Prats (Catalunya, segle XV) Abat de Sant Salvador de Breda i mestre orguener. Gaudí de molta fama com a mestre orguener i col·laborà en el projecte dels orgues més importants construïts en aquell temps al Principat. Cap a l’any 1452 féu un projecte per adobar l’orgue de Santa Maria del Mar a Barcelona i treballà entre el 1483 i el 1485 en el de la seu de València.
Dades dels Països Catalans 