Arxiu d'etiquetes: organismes

Convinença dels Cavallers de Catalunya

(Catalunya, 1370 – ? )

Unió dels cavallers. Constituïda amb l’aprovació reial, per fer cara a l’alta noblesa.

Gaudia de la simpatia de l’Església. Era dirigida per quatre regidors anomenats després conservadors.

Els cavallers arribaren a alçar-se en armes, fins que Pere III el Cerimoniós hagué d’intervenir (1370) i sotmetre les diferències a l’arbitratge de les corts.

Un dels seus caps fou Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet.

Consorci de Promoció Turística de Catalunya

(Catalunya, 1986 – 2007)

Organisme creat pel Departament de Comerç, Consum i Turisme.

És integrat per la Generalitat de Catalunya i una sèrie d’ens i entitats de promoció turística de caire local i de representació del sector. Té personalitat jurídica pròpia i és sotmès a l’ordenament jurídic públic.

La seva finalitat és l’execució d’accions de promoció turística i la prestació d’assistència tècnica en aquesta matèria als ens que la sol·licitin.

El 2007 passà a anomenar-se Agència Catalana de Turisme (ACT).

CONSEO *

Sigla de la Conferència de Nacions Sense Estat de l’Europa Occidental  (organització, 1985 – ).

Consell Superior de Cooperació

(Catalunya, 17 febrer 1934 – 1939)

Organisme creat per la Generalitat, en aplicació de la llei de bases de la Cooperació per a Cooperatives, Mutualitats i Sindicats Agrícoles.

Deixà de funcionar a conseqüència de l’estructuració adoptada pel departament d’economia el 2 d’octubre de 1936.

El 16 de juliol de 1937 reprengué l’activitat, destinada a l’aplicació de l’organització cooperativa de consum, al control de la distribució dels productes de primera necessitat, a la regularització de les cooperatives de producció, creades des del 19 de juliol de 1936, i a perfeccionar i coordinar les mutualitats de Catalunya.

Consell Social

(Catalunya, segle XX – )

Organisme de caràcter social. Vinculada a cadascuna de les universitats públiques. Creada com a instrument de participació de la societat en les universitats.

Entre les seves atribucions destaquen l’aprovació dels pressupostos, la composició de plantilles, la política de beques i la concessió del vistiplau a les noves titulacions.

Consell Reial de Catalunya

(Catalunya, segle XIV – 1714)

Organisme de govern. Es constituí amb el nom d’Audiència i Consell i estava format pel canceller, el vicecanceller i disset jutges integrats en tres sales. Durant una primera època, fou el tribunal suprem de Catalunya.

Quan fou creat el Consell d’Aragó (1494) i aparegué l’administració virregnal a Catalunya (1521) sota el regnat de Carles V, el Consell Reial esdevingué l’òrgan essencial de govern, sense deixar les funcions de tribunal suprem de justícia.

Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya

(Catalunya, 6 abril 1914 – 1923)

Organisme polític executiu format pel president de la Mancomunitat i vuit consellers, elegits per l’assemblea.

La forma d’elecció permetia que cada una de les quatre províncies del Principat hi fos representada, i que la majoria hi tingués cinc representants, i les minories, tres. Els càrrecs, retribuïts, eren elegits per dos anys, coincidint amb la renovació de les diputacions provincials.

El funcionament era assessorat per diferents comissions tècniques.

Consell Islàmic de Catalunya

(Catalunya, 2000 – )

Organisme de la comunitat islàmica. Constituïda amb una trentena de mesquites.

Pretén fomentar la convivència entre la comunitat musulmana i la catalana, promoure el respecte mutu i conscienciar l’opinió pública.

Consell Interuniversitari de Catalunya -1984/ –

(Catalunya, 19 desembre 1984 – )

(CIC)  Òrgan de consulta i d’assessorament. Depenent del departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, s’encarrega de la coordinació i de la programació universitària.

Creat per llei del 1984, és el continuador del Consell Interuniversitari Català creat l’any 1979.

Consell Interuniversitari Català -1979/84-

(Catalunya, 1979 – 1984)

Organisme. Pretenia coordinar les universitats catalanes a base de l’intercanvi d’experiències i de la conscienciació dels problemes comuns. El 1976 s’iniciaren els contactes formals entre les tres universitats d’aleshores, el 1978 es coordinaren amb la Generalitat i el 1979 es formalitzà aquest Consell.

Malgrat les dificultats de tota mena plantejades per la inestabilitat universitària i pels continus ajornaments de la Llei d’Autonomia Universitària (LAU), ha esdevingut una bona eina per afavorir la catalanització de l’ensenyament universitari.

L’any 1984 fou continuat pel Consell Interuniversitari de Catalunya.