(Brussel·les, Bèlgica, 9 gener 1665 – Barcelona, 19 gener 1744)
Enginyer militar i marquès de Verboom.
Participà en la guerra de Successió a les ordres de Felip V, i destacà en el setge de Barcelona.
En aquesta ciutat planificà i dirigí la construcció de la Ciutadella, en motiu de la qual hagué de destruir gran part del barri de la Ribera.
Fou governador de Barcelona el 1718.
Veure> Lluís Josep de Borbó-Vendôme (noble i militar francès, 1654-1712).
(París, França, 1 juliol 1654 – Vinaròs, Baix Maestrat, 11 juny 1712)
Militar i noble, duc de Vendôme.
El 1695 va estar al capdavant de l’exèrcit de Catalunya, va derrotar al príncep de Darmstadt i el virrei de Catalunya, comte de la Corzana, i va prendre Barcelona (1697).
Durant la guerra de Successió, fou cridat (1710) per Felip V de Borbó, on va obtenir les victòries de Brihuega i Villaviciosa.
Eren fills de Joan (I) de Vallgornera.
Jaume (IV) de Vallgornera i de Fontcoberta (Catalunya, segle XV) Heretà Vallgornera, Vilanova d’Avall, Fontcoberta i Pollestres, i fou succeït pel seu nét Galceran (I) de Vallgornera i de Foixà. Fou el pare de Cosme de Vallgornera i de Biure (Catalunya, segle XVI) Fou l’iniciador de la línia de Vilanant. El 1525 obtingué les senyories de Vilanant i Romanyà, i s’extingí amb la seva besnéta Melciora de Vallgornera i de Llupià.
Pere de Vallgornera i de Fontcoberta (Catalunya, segle XV – 1524) Fou l’iniciador de la línia dels senyors de Vilanova de la Muga. Heretà Vilanova de la Muga, Mont-ros, la Garriga i Satrilla. Es casà (1473) amb la pubilla Rafaela de Sarraí i de Peguera, senyora dels castells de Cabanes i el Coll. Aquesta línia s’extingí amb llurs fills Joan i Joana de Vallgornera i de Sarraí.
Galceran (I) de Vallgornera i de Foixà (Catalunya, segle XVI – 1595) Oïdor reial de la generalitat. Nét i successor de Jaume (IV) de Vallgornera i de Fontcoberta. Figurà entre els aristòcrates que s’oposaren amb més relleu a l’impost dit de l’excusat. L’herència passà als descendents de la seva filla Menciana de Vallgornera i de Llupià, germana de Melciora.
Rafael de Vallgornera i de Foixà (Catalunya, segle XVI – 1587) Es casà amb Damiata de Foixà i de Millars, senyora d’Albons. Formà la línia d’Albons, que s’extingí amb el seu besnét Jeroni de Vallgornera i de Cardona.
Eren fills de Jaume (II) de Vallgornera i de Blanes (Catalunya, segle XIV – 1370) Senyor del castell de Vallgornera. Fill i hereu de Simó de Vallgornera i de Vilallonga. Continuà la línia primogènita, que continuà el seu fill Francesc (I).
Francesc (I) de Vallgornera i de Castellbell (Catalunya, s XIV – s XV) Noble. Fou el successor del seu pare i heretà les baronies sicilianes d’Asaro (o Assaro?) i Caropipi del seu germà Vidal. Fou el pare de Vidal de Vallguarnera i de Sort.
Simó de Vallgornera i de Castellbell (Catalunya, segle XIV – 1404) Noble. Li foren concedides les baronies sicilianes d’Asaro i Caropipi, respectivament el 1397 i el 1404, les quals heretà el seu germà Vidal. Es casà (1385) amb la pubilla Marquesa de Sort, senyora de Vilanova de la Muga, Satrilla i la Garriga. Els succeí llur fill gran, Jaume (III) de Vallgornera i de Sort (Catalunya, segle XIV – segle XV) Senyor de Vilanova de la Muga. Fou el pare de Joan (I) de Vallgornera (Catalunya, segle XV – 1503) Partidari del rei Joan II a la guerra civil, els béns del qual al Rosselló foren confiscats pels francesos (1464). El 1476 fou un dels comandants de la guerra contra els francesos a l’Empordà (1476). Dividí els béns entre els seus fills, Jaume (IV) i Pere de Vallgornera i de Fontcoberta.
Vidal de Vallgornera i de Castellbell (Catalunya, segle XIV – 1421) Noble. Heretà del seu germà Simó les baronies sicilianes d’Asaro (o Assaro?) i Caropipi, les quals, a la seva mort passaren a l’altre germà Francesc (I).
(Catalunya, segle XVII – 1690)
Besnét de Rafael de Vallgornera i de Foixà. Fou el darrer de la línia d’Albons.
En el seu darrer testament deixà Albons i la torre de Caldes de Montbui al seu parent sicilià el príncep de Niscemi.
La representació de la línia, però, passà als descendents de la seva tia Paula de Vallgornera i de Santjust (Catalunya, segle XVI – 1640) Muller (1601) de Galderic de Pagès i de Gleu. Germana consanguínia de Joan de Vallgornera i de Senesterra.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Noble. Potser era l’homònim que residia a Sicília en 1385-92 amb el títol de baró d’Asaro.
Durant l’interregne 1410-12 tingué, a Catalunya, qüestions litigioses amb el cavaller Manuel de Rajadell, les quals foren objecte d’esforços de pacificació realitzats pel Parlament català.
Fill seu fou Joan de Vallgornera (Catalunya, segle XV) Cavaller. Prengué part a la guerra de Joan II lluitant a favor d’aquest. Abans passà un període de neutralitat i indecisió, i fins arribà per un moment a pronunciar-se per la Generalitat. Els seus béns rossellonesos foren confiscats pels francesos ocupants el 1464. El 1468 era un dels defensors de Girona contra les forces catalanes que acabaren per aconseguir la capitulació de la plaça. Vuit anys després, amb Joan Sarriera, manava les forces mobilitzades a l’Empordà contra la invasió francesa.
(Catalunya, segle XIII)
Noble.
El 1251 assistí a les Corts catalanes, on prestà homenatge a l’infant Pere, el futur Pere II el Gran. També assistí a Barcelona a una assemblea de notables, on fou el jurament de conformitat del fill gran de Jaume I, Alfons.
Aquest Ramon d’Urtx, per raons cronològiques, sembla destriable de l’homònim.
(Catalunya, segle XI – segle XIII)
Llinatge feudal. Probablement eixit del casal vescomtal de Cerdanya-Conflent.
Efectivament, hom pot identificar un vescomte Bernat d’Urtx, que actuava el 1081 i era fill d’un Bernat, amb el Bernat fill del vescomte Bernat II de Cerdanya-Conflent. Els Urtx empraren el títol vescomtal almenys fins al 1130.
Sembla també que els Naüja tenen el mateix tronc que els Urtx, car posseïen béns a Naüja, Illa, Vilella, Rigardà, Jóc, Espirà i Estoer, tots aquests llocs essent senyories dels Urtx.
Un dels primers personatges documentats és Galceran (I) d’Urtx.
Dades dels Països Catalans 