Arxiu d'etiquetes: nobles

Vilamarí, Joan de

2 Respostes

(Catalunya, segle XV – 1479)

Noble i militar. Probablement fill de Pere de Vilamarí (Catalunya, segle XV)  Noble, que es casà amb Agnes, senyora de Boadella.

Joan succeí el seu oncle, Bernat I de Vilamarí, en la senyoria de Palau-saverdera. Patró de galeres per Alfons IV, fou nomenat procurador reial de Menorca, i obtingué possessions a Ciutadella i altres llocs (1440).

Deixà, com el seu oncle Bernat, el servei de Ferran I de Nàpols i passà al de Joan II de Catalunya-Aragó, el qual el féu capità general de la flota en morir el dit Bernat (1463), i el mateix any el nomenà lloctinent de governador de Rosselló i Cerdanya per a quan fossin recuperats. També li donà la vila de Palamós, que erigí en baronia (1466).

Fet capità i alcaid de Bosa, a Sardenya (1467), li fou constituïda la baronia de Bosa i la Planargia (1468). Amb la flota dirigí el blocatge d’Amposta (1465-66), però fracassà en l’ajut que per mar volia prestar a la guarnició reial de Girona.

Anà a Sardenya per tal de socórrer el lloctinent, Nicolau Carròs, contra Lleonard d’Alagó, el qual capturà i portà a Sicília, i després davant el rei, que envià el pres a Xàtiva (1478). Serví un quant temps Florència, i com a capità general li fou encarregada la recuperació de Còrsega (1479).

Nomenà hereu el seu cosí Bernat II de Vilamarí (m 1516).

Vilamarí, Bernat Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Noble. Cosí de Francesca de Vilamarí i de Palau. De filiació no establerta. Fou sobrecoc (1381) i obtingué el lloc de Xixona.

Es casà amb Elionor d’Arborea, neboda del jutge Marià IV. Juntament amb el seu germà Botafoc de Vilamarí, acompanyà la reina en la seva fugida de Barcelona (1386). El rei Joan I li vengué novament Xixona (1391).

Vilamarí -llinatge-

1 Resposta

(Alt Empordà, segle XI – Catalunya, segle XVI)

Llinatge, originari possiblement del llogaret de Vilamarí (Pla de l’Estany), conegut des del segle XI pels germans:

Pere de Vilamarí  (Catalunya, segle XI)  Noble. Junt amb el seu germà donaren unes terres d’Orriols a la canonja de Girona (1098).

Adalbert Bernat de Vilamarí  (Catalunya, segle XI)  Noble.

Vilallonga i Saportella, Magí de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. El 1697 fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge francès de Vendôme. Actuà d’habilitador del Braç Militar a les Corts de 1701-02. Seguí el partit de Carles d’Àustria.

En 1705-06 fou altra vegada habilitador a les Corts presidides pel nou sobirà. També hi rebé el títol de comte. El 1706, arran de l’ofensiva de Felip V contra Catalunya, fou destinat a fomentar la reacció comarcal. Exercí funcions d’ajudant del príncep Enric de Darmstadt.

L’any següent fou un dels nobles que assumiren el comandament al front de Lleida. Organitzà milícies a la costa del Principat el 1710. Fou un dels encarregats d’acompanyar les forces expedicionàries angleses i franceses quan aquestes evacuaren el 1712.

El 1713, duent la procuració de Lluís Roger de Llúria i Saportella, assistí a la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V.

Vilalba-Meca i de Llorac, Galceran de

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 1736 – Madrid ?, després 1821)

Militar. Baró de Solivella i cavaller de Sant Joan.

El 1808 formava part de la guarnició de Barcelona i, com a tinent general més antic d’aquesta, fou obligat a acceptar el càrrec de capità general de Catalunya per les autoritats franceses, que havien destituït el comte d’Ezpeleta. Quan les autoritats franceses intentaren d’exigir un jurament de fidelitat a Josep I Bonaparte (abril 1809), s’hi negà i dimití irrevocablement el càrrec.

El 1821 fou capità general de Castella la Nova, però hagué de dimitir arran de l’assassinat del capellà Matias Vinuesa.

Vilademany, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Noble. El 1387 figura entre els processats per addictes a la reina Sibil·la. Així i tot, no trigà a ser indultat sense reserves.

Serví el rei Joan I, especialment en missions diplomàtiques. El 1393 anà a França per requerir la presència a Catalunya dels cavallers francesos que s’havien ofert a acompanyar Joan I a Sardenya, arran de l’expedició que, en acabat, no arribà a sortir.

Vic -llinatge-

2 Respostes

(País Valencià, segle XIII – segle XVII)

Llinatge noble. Originari, segons tradició familiar, de Castelló d’Empúries, i que es radicà al Regne de València, des de la seva conquesta, on foren patrons del monestir de Santa Maria de la Murta.

Els primer personatges que hom hi troba són Bernat de Vic, Guillem (I) de Vic,

  • Galceran de Vic (Catalunya, segle XIII – 1270)  Noble.
  • Guillem de Vic (País Valencià, segle XIII – Tunis, Tunísia, 1263)  Noble. A la seva mort deixà una quantiosa herència.
  • Jaume de Vic (País Valencià, segle XIII – 1284)  Noble. Representant al País Valencià dels cònsols de mar.

Després de Dídac (I) de Vic i de Castellví, l’herència d’aquest llinatge passà per successió als Manglano, que, durant un temps, es cognomenaren de Vic.

Potser té el mateix origen una família burgesa Vic de mercaders barcelonins que durant molt de temps estigué relacionada comercialment amb Tunis. Hom en pot esmentar Berenguer de Vic (Catalunya, segle XIII)  Mercader. Fou membre del Consell de Cent.

Verboom, Jorge Próspero de

4 Respostes

(Brussel·les, Bèlgica, 9 gener 1665 – Barcelona, 19 gener 1744)

Enginyer militar i marquès de Verboom.

Participà en la guerra de Successió a les ordres de Felip V, i destacà en el setge de Barcelona.

En aquesta ciutat planificà i dirigí la construcció de la Ciutadella, en motiu de la qual hagué de destruir gran part del barri de la Ribera.

Fou governador de Barcelona el 1718.

Vendôme, duc de *

Deixa un comentari

Veure> Lluís Josep de Borbó-Vendôme (noble i militar francès, 1654-1712).

Borbó-Vendôme, Lluís Josep de

16 Respostes

(París, França, 1 juliol 1654 – Vinaròs, Baix Maestrat, 11 juny 1712)

Militar i noble, duc de Vendôme.

El 1695 va estar al capdavant de l’exèrcit de Catalunya, va derrotar al príncep de Darmstadt i el virrei de Catalunya, comte de la Corzana, i va prendre Barcelona (1697).

Durant la guerra de Successió, fou cridat (1710) per Felip V de Borbó, on va obtenir les victòries de Brihuega i Villaviciosa.