(Lanuza, Aragó, segle XV – Sallent de Gállego, Aragó, 1643)
Llinatge de l’alta noblesa aragonesa que monopolitzà el càrrec de justícia major d’Aragó des del 1441 fins al 1591.
Lanuza -llinatge-
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: nobles
Jorro i Miranda, Josep
(València, 1 novembre 1874 – Altea, Marina Baixa, 15 agost 1954)
Advocat i polític. Fou diputat a corts per la Vila Joiosa i Pego del 1902 al 1923.
Ocupà la sots-secretaria d’instrucció i belles arts (1917) i la de treball, comerç i indústria (1919-21). Rebé el comtat d’Altea (1920).
És autor de La suspensión de pagos (1902) i Orientaciones pedagógicas (1941), entre d’altres obres.
Jaume de Prades *
Veure> Jaume de Prades i d’Arenós (noble i conestable d’Aragó, segle XIV-1408).
Jaubert de Paçà, Francesc Jaume
(Ceret, Vallespir, 24 abril 1785 – Perpinyà, 16 setembre 1856)
Agrònom, baró de Paçà. Després de servir com a oficial de dragons, exercí els càrrecs d’auditor del consell d’estat (1806), i sotsprefecte de Perpinyà (1812). Estudià diversos sistemes d’irrigació per a la Société Royale d’Agriculture.
Publicà Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819 ou recherches sur les arrosages (1823), on descriu els mètodes d’irrigació a Catalunya i al País Valencià.
També va escriure Notice historique sur le ville et la comté d’Empurias (1822), Recherches historiques sur la langue catalane (1824) i Recherches sur Roses et le cap de Creus (1833).
Íxer i de Castro, Gonçal de
(Aragó, segle XV)
Noble. Fill de Joan Gonçal d’Híxar i de Mesía. Fou comanador de Montalbà de l’orde de Sant Joan de l’Espasa (Santiago).
Es casà (1444) amb Agnès de Portugal, la qual comprà a Joanot Martorell les senyories de la vall de Xaló, Gata i Llíber. Un llarg litigi seguit de lletres de batalla i de desafiaments a ultrança se succeí entre els germans de Joanot Martorell i el comanador a causa de la negativa d’aquest a satisfer el deute.
Íxer -llinatge-
(País Valencià, segle XIII – segle XV)
Família noble. Una de les branques dels Ferrandis d’Híxar.
Establerta al regne de València, el primer membre fou Pere Ferrandis d’Íxer i els seus descendents foren barons de Xaló i Gata, i també senyors de l’Alcúdia i Ressalany, senyories aportades per Maria de Montagut.
Hostoles, Miró d’
(Catalunya, segle X – segle XI)
Noble. Destacà a la cort del comte Ramon Borrell I de Barcelona.
Híxar i d’Anglesola -germans-
Fills de Pere Ferrandis d’Híxar i de Navarra i de Cecília d’Anglesola.
Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola (Aragó, segle XIII – després 1328) Tercer senyor de la baronia d’Híxar. Fou el successor del seu pare. Col·laborà amb l’infant Alfons en la conquesta de Sardenya (1324). A la seva mort, heretà la baronia el seu fill Pere Ferrandis d’Híxar i d’Alagó.
Marquesa Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola (Aragó, segle XIV – Navarra, segle XIV) Es casà el 1329 amb un fill de Tibau el Jove de Navarra.
Híxar i Sancho, Antoni Ferrandis d’
(Aragó, segle XVII)
Comte de Belchite. Heretà, per sentència del 1614, el comtat. Era possiblement fill d’Alfons, germà de Lluis (II).
És probable que no l’heretés cap dels seus fills, perquè sembla que, el 1647, era comte el seu cunyat:
Pere Jordi Ferrandis d’Híxar i d’Albero (Aragó, segle XVII) Comte de Belchite (1647). El seu fill i successor fou:
Pere Lluís Ferrandis d’Híxar i Ferrandis d’Híxar (Aragó, segle XVII) Comte de Belchite.
Híxar i d’Alagó, Pere Ferrandis d’
(Aragó, vers 1329 – després 1384)
Quart senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola.
Lluità al costat dels unionistes contra Pere III el Cerimoniós en la batalla d’Épila (1348), bé que després, en la guerra dels Dos Peres, serví eficaçment la monarquia: ajudà a alçar el setge de València, jurà la pau de Sos amb Navarra (1364) i entrà a Castella amb les Grans Companyies; fou empresonat després de la batalla de Nájera (1367).
El seu fill i successor fou:
Alfons Ferrandis d’Híxar i de Mesía (Aragó, segle XIV) Senyor de la baronia d’Híxar. Germà de Pere Ferrandis i Gonçal, els quals foren comanadors de Montalbà i caps de la branca valenciana de la família, que emprà el cognom d’Íxer. El seu fill i hereu fou Joan Ferrandis d’Híxar i de Centelles.
