(Catalunya, segle X – segle XI)
Noble. Destacà a la cort del comte Ramon Borrell I de Barcelona.
Hostoles, Miró d’
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: nobles
Híxar i d’Anglesola -germans-
Fills de Pere Ferrandis d’Híxar i de Navarra i de Cecília d’Anglesola.
Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola (Aragó, segle XIII – després 1328) Tercer senyor de la baronia d’Híxar. Fou el successor del seu pare. Col·laborà amb l’infant Alfons en la conquesta de Sardenya (1324). A la seva mort, heretà la baronia el seu fill Pere Ferrandis d’Híxar i d’Alagó.
Marquesa Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola (Aragó, segle XIV – Navarra, segle XIV) Es casà el 1329 amb un fill de Tibau el Jove de Navarra.
Híxar i Sancho, Antoni Ferrandis d’
(Aragó, segle XVII)
Comte de Belchite. Heretà, per sentència del 1614, el comtat. Era possiblement fill d’Alfons, germà de Lluis (II).
És probable que no l’heretés cap dels seus fills, perquè sembla que, el 1647, era comte el seu cunyat:
Pere Jordi Ferrandis d’Híxar i d’Albero (Aragó, segle XVII) Comte de Belchite (1647). El seu fill i successor fou:
Pere Lluís Ferrandis d’Híxar i Ferrandis d’Híxar (Aragó, segle XVII) Comte de Belchite.
Híxar i d’Alagó, Pere Ferrandis d’
(Aragó, vers 1329 – després 1384)
Quart senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola.
Lluità al costat dels unionistes contra Pere III el Cerimoniós en la batalla d’Épila (1348), bé que després, en la guerra dels Dos Peres, serví eficaçment la monarquia: ajudà a alçar el setge de València, jurà la pau de Sos amb Navarra (1364) i entrà a Castella amb les Grans Companyies; fou empresonat després de la batalla de Nájera (1367).
El seu fill i successor fou:
Alfons Ferrandis d’Híxar i de Mesía (Aragó, segle XIV) Senyor de la baronia d’Híxar. Germà de Pere Ferrandis i Gonçal, els quals foren comanadors de Montalbà i caps de la branca valenciana de la família, que emprà el cognom d’Íxer. El seu fill i hereu fou Joan Ferrandis d’Híxar i de Centelles.
Híxar -llinatge-
(Aragó, segle XIII – segle XVII)
Família noble. S’originà amb Pere Ferrandis d’Híxar.
Harmsen i Garcia, Alexandre
(Alacant, 18 maig 1840 – 11 desembre 1898)
Escriptor. Tenia el títol nobiliari de baró de Maials.
És autor, entre d’altres obres, dels assaigs Ensayos literario (1870) i Cervantes, i dels llibres poètics Cien composiciones en verso (1886) i La historia de mis ángeles (1895), aquest darrer dedicat als seus familiars ja morts.
Gurrea y Cerdán, Miguel de
(Aragó, vers 1474 – segle XVI)
Noble. Governador general de Mallorca des del 1512, s’enemistà amb la noblesa de l’illa i es veié llavors incapaç de sufocar la revolta de la Germania, que aconseguí destituir-lo esgrimint un antic privilegi reial que impedia que Mallorca tingués governador aragonès.
Expulsat a Eivissa, col·laborà en l’organització d’una flota per tal de lluitar contra els agermanats. Desembarcà a Alcúdia (1523) i vencé els revoltats diversos cops fins a entrar a Palma de Mallorca.
Inicià aleshores una dura repressió, fins que el 1525 cessà definitivament en el càrrec.
Gurrea i d’Aragó, Carles de *
Veure> Carles de Borja i d’Aragó-Gurrea (noble i militar, 1634-92).
Guillem de Sicília -senyor Malta-
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Fill del rei Frederic III el Feble de Sicília. A la mort del seu pare, el 1377, en rebé per testament les illes de Malta i de Gozzo.
Guillem VIII de Montferrat
(França, segle XV – 1493)
Marquès de Montferrat. Fou aliat d’Alfons IV de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 