(Aragó, segle XIII – segle XVII)
Família noble. S’originà amb Pere Ferrandis d’Híxar.
Híxar -llinatge-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: nobles
Harmsen i Garcia, Alexandre
(Alacant, 18 maig 1840 – 11 desembre 1898)
Escriptor. Tenia el títol nobiliari de baró de Maials.
És autor, entre d’altres obres, dels assaigs Ensayos literario (1870) i Cervantes, i dels llibres poètics Cien composiciones en verso (1886) i La historia de mis ángeles (1895), aquest darrer dedicat als seus familiars ja morts.
Gurrea y Cerdán, Miguel de
(Aragó, vers 1474 – segle XVI)
Noble. Governador general de Mallorca des del 1512, s’enemistà amb la noblesa de l’illa i es veié llavors incapaç de sufocar la revolta de la Germania, que aconseguí destituir-lo esgrimint un antic privilegi reial que impedia que Mallorca tingués governador aragonès.
Expulsat a Eivissa, col·laborà en l’organització d’una flota per tal de lluitar contra els agermanats. Desembarcà a Alcúdia (1523) i vencé els revoltats diversos cops fins a entrar a Palma de Mallorca.
Inicià aleshores una dura repressió, fins que el 1525 cessà definitivament en el càrrec.
Gurrea i d’Aragó, Carles de *
Veure> Carles de Borja i d’Aragó-Gurrea (noble i militar, 1634-92).
Guillem de Sicília -senyor Malta-
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Fill del rei Frederic III el Feble de Sicília. A la mort del seu pare, el 1377, en rebé per testament les illes de Malta i de Gozzo.
Guillem VIII de Montferrat
(França, segle XV – 1493)
Marquès de Montferrat. Fou aliat d’Alfons IV de Catalunya.
Guàrdia, Guillem de *
Veure> Guillem de Saguàrdia i de Canet (noble català dels segles XIII i XIV).
Gimeno i Cabañas, Amali
(Cartagena, Múrcia, 31 maig 1852 – Madrid, 9 setembre 1936)
Metge i polític. De jove fou redactor i director del “Centro Popular” i president de la Joventut Republicana de València. Es doctorà en medicina el 1874 i fou catedràtic d’anatomia patològica a Santiago, Valladolid i València (1876) i d’higiene a Madrid (1888), a més de pertànyer a l’Academia de Medicina. Fou un actiu defensor, a València, del vaccí anticolèric del doctor Jaume Ferran.
Havia passat al liberalisme i el 1886 fou diputat, i del 1891 al 1908, senador, després vitalici, i cap de diversos ministeris. Fou delegat d’Espanya a la Societat de Nacions (1921-22).
Residí molts anys a València i fou mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1894. Va escriure El partido republicano de Valencia ante la Historia. Memoria de los sucesos de octubre de 1869 (1870).
El 1920 li fou concedit el comtat de Gimeno, que continua en la seva família. Fou pare de Vicent Gimeno i Rodríguez-Jaén.
Giginta i Mestre, Francesc
(Perpinyà, segle XVI – 1569)
Doctor en dret (àlies Francesc Mestre). Fill de Francesc Giginta, al qual succeí com a conseller de la Universitat de Perpinyà. Es distingí durant el setge de Perpinyà (1542) pel delfí Enric de França.
Fou nomenat regent de la cancelleria reial del Consell d’Aragó (1549) i agraciat amb privilegi de noble (1560).
Foren fills seus Miquel de Giginta i d’Oms, i:
- Antoni de Giginta i d’Oms (Perpinyà, segle XVI – 1578) Conseller de la universitat de Perpinyà.
- Onofre de Giginta i d’Oms (Perpinyà, segle XVI – Sant Martí del Canigó, Conflent, 1594) Religiós. Fou abat de Sant Martí del Canigó (1577-94).
Giginta -varis bio-
Bernat Giginta (Rosselló, segle XV) Senyor de Vespella. Fundador de la línia dels senyors de Vespella. Fou germà de Francesc (mort el 1453). Els seus fills foren els armadors següents:
Francesc i Joan Giginta (Rosselló, segle XV) Naviliers. Fills de l’anterior. Foren, a la fi del segle XV, els armadors de la gran galera Santa Maria, Sant Joan i Santa Francesca, amb la qual comerciaren fins a Llevant i Egipte.
Miquel Giginta (Rosselló, segle XVI) Eclesiàstic. Membre de la línia de Vespella. Fou canonge (1532) i vicari general de la diòcesi d’Elna (1553-55).
