(Catalunya, segle XV)
Noble. Lluità a favor del rei a la guerra contra Joan II.
El 1468 dirigí una acció reialista contra la Vall d’Aran, on els seus soldats s’apoderaren de 3.000 caps de bestiar. L’operació oferí característiques especials en el sentit que la Vall havia estat assegurada abans pel rei de França.
(Pallars Jussà, segle XIII – segle XV)
Llinatge noble. Originari del castell homònim, que senyorejava (del qual prengué el nom), i que hom fa descendir, sense proves, de la casa comtal de Pallars.
Cal destacar, entre els seus membres, Acard de Mur.
( ? , segle VII – prop de Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 731)
Valí de la Tarraconense i Septimània. Anomenat ‘Utmān Abū Nāsir i conegut per Munussa a les cròniques cristianes.
Es casà amb Lampèria, filla d’Odó, duc d’Aquitània i Gascunya.
Revoltat contra Còrdova vers el 730, fou derrotat i mort per l’exèrcit d’Abd al-Rahmān ibn ‘Abd Allāh al-Gāfiqī.
(Catalunya, segle XI – 1090)
Senyor de Lleida, Tortosa i Dénia (1081-90).
Aliat amb Berenguer Ramon II de Barcelona i amb Sanç Ramires d’Aragó, fou derrotat (1082) pel seu germà Yüsuf al-Mu’tamin de Saragossa, que era ajudat pel Cid.
Conquerí Xàtiva i assetjà València, defensada victoriosament per Álvaro Háñez.
Intentà de resistir els repetits atacs del Cid (presa del castell de Polop el 1089 i devastacions de Dénia i Tortosa) aliat de nou amb els comtes catalans i amb el nou rei de Saragossa, el seu nebot Ahmad ibn Yüsuf al-Musta’ïn, però a la seva mort el seu fill i successor Sulaymän es féu tributari del Cid.
(Tarragona, 1893 – Barcelona, 1979)
Aristòcrata. Creat marquès de Muller el 1922. Propietari d’una important empresa vitivinícola.
Fou pare de Josep Maria de Muller i d’Abadal (Barcelona, 5 juliol 1919 – 1981) Doctor en dret i marquès de Muller. Fou president de la diputació de Barcelona (1967-73).
(Aragó, segle IX – prop de Saragossa, Aragó, 898)
Senyor de Saragossa i de Lleida.
Vers el 885 vengué la plaça de Saragossa a l’emir Muhammad I de Còrdova, del qual fet el seu cunyat Ramon, comte de Pallars, fou l’intermediari.
Baralles familiars i un acord del nou emir ‘Abd Alläh el convertiren en senyor de Lleida, plaça que s’hagué de disputar amb Muhammad al-Tawïl i que cedí al seu fill Llop ibn Muhammad ibn Llop.
(prop de Lleida ?, segle XI – Illes Balears, 1114)
Segon emir independent de les Balears (vers 1095-1114). Eunuc i llibert d’Abd Alläh al-Murtadä, el qual succeí.
Emprengué diverses expedicions guerreres; acollí els reis destronats de Dénia (Alï ibn Mugähid).
Arran de l’expedició catalano-pisana a les Illes el 1114 trameté el marí mallorquí Abd Alläh ibn Maymün a l’emir almoràvit Alï ibn Yusüf en petició d’ajuda.
(Portugal, 1621 – Flandes ?, França, 1675)
Noble i marquès de Castel-Rodrigo.
Fou virrei de Catalunya des del febrer de 1663 fins al gener de 1664, data en que fou nomenat governador de Flandes.
Durant el seu curt virregnat les relacions amb les autoritats catalanes no foren gaire cordials.
(la Nou de Gaià, Tarragonès, 14 setembre 1866 – Madrid, 16 juliol 1934)
Noble i enginyer agrònom. Fill de Carles de Morenés i de Tord. Tenia el títol de comte de l’Asalto i d’altres.
Fou diputat a corts i senador per Tarragona en diverses ocasions.
(Tarragona, 1729 – 15 maig 1809)
Noble. Primer baró de les Quatre Torres (1790).
Fou majordom i tresorer de propis de Tarragona (1757), ciutadà honrat de Barcelona i cavaller del Principat de Catalunya (1773), regidor perpetu (1778) de Tarragona i diputat a les antigues corts de Castella per Tarragona.
Era fill de Tomàs Morenés i Móra (Tarragona, 1687 – 1776) Noble. Majordom i tresorer de propis i administrador de la taula de canvi de Tarragona.
Dades dels Països Catalans 