Arxiu d'etiquetes: nobles

Mundir ‘Imad al-Dawla, al-

(Catalunya, segle XI – 1090)

Senyor de Lleida, Tortosa i Dénia (1081-90).

Aliat amb Berenguer Ramon II de Barcelona i amb Sanç Ramires d’Aragó, fou derrotat (1082) pel seu germà Yüsuf al-Mu’tamin de Saragossa, que era ajudat pel Cid.

Conquerí Xàtiva i assetjà València, defensada victoriosament per Álvaro Háñez.

Intentà de resistir els repetits atacs del Cid (presa del castell de Polop el 1089 i devastacions de Dénia i Tortosa) aliat de nou amb els comtes catalans i amb el nou rei de Saragossa, el seu nebot Ahmad ibn Yüsuf al-Musta’ïn, però a la seva mort el seu fill i successor Sulaymän es féu tributari del Cid.

Muller i de Ferrer, Francesc Xavier de

(Tarragona, 1893 – Barcelona, 1979)

Aristòcrata. Creat marquès de Muller el 1922. Propietari d’una important empresa vitivinícola.

Fou pare de Josep Maria de Muller i d’Abadal (Barcelona, 5 juliol 1919 – 1981)  Doctor en dret i marquès de Muller. Fou president de la diputació de Barcelona (1967-73).

Muhammad ibn Llop

(Aragó, segle IX – prop de Saragossa, Aragó, 898)

Senyor de Saragossa i de Lleida.

Vers el 885 vengué la plaça de Saragossa a l’emir Muhammad I de Còrdova, del qual fet el seu cunyat Ramon, comte de Pallars, fou l’intermediari.

Baralles familiars i un acord del nou emir ‘Abd Alläh el convertiren en senyor de Lleida, plaça que s’hagué de disputar amb Muhammad al-Tawïl i que cedí al seu fill Llop ibn Muhammad ibn Llop.

Mubasir Näsir al-Dawla

(prop de Lleida ?, segle XI – Illes Balears, 1114)

Segon emir independent de les Balears (vers 1095-1114). Eunuc i llibert d’Abd Alläh al-Murtadä, el qual succeí.

Emprengué diverses expedicions guerreres; acollí els reis destronats de Dénia (Alï ibn Mugähid).

Arran de l’expedició catalano-pisana a les Illes el 1114 trameté el marí mallorquí Abd Alläh ibn Maymün a l’emir almoràvit Alï ibn Yusüf en petició d’ajuda.

Moura y Corterreal, Francisco de

(Portugal, 1621 – Flandes ?, França, 1675)

Noble i marquès de Castel-Rodrigo.

Fou virrei de Catalunya des del febrer de 1663 fins al gener de 1664, data en que fou nomenat governador de Flandes.

Durant el seu curt virregnat les relacions amb les autoritats catalanes no foren gaire cordials.

Morenés i Garcia Alesson, Ramon de

(la Nou de Gaià, Tarragonès, 14 setembre 1866 – Madrid, 16 juliol 1934)

Noble i enginyer agrònom. Fill de Carles de Morenés i de Tord. Tenia el títol de comte de l’Asalto i d’altres.

Fou diputat a corts i senador per Tarragona en diverses ocasions.

Morenés i de Caçador, Carles de

(Tarragona, 1729 – 15 maig 1809)

Noble. Primer baró de les Quatre Torres (1790).

Fou majordom i tresorer de propis de Tarragona (1757), ciutadà honrat de Barcelona i cavaller del Principat de Catalunya (1773), regidor perpetu (1778) de Tarragona i diputat a les antigues corts de Castella per Tarragona.

Era fill de Tomàs Morenés i Móra (Tarragona, 1687 – 1776)  Noble. Majordom i tresorer de propis i administrador de la taula de canvi de Tarragona.

Móra i d’Areny, Domènec Feliu de

(Barcelona, 1731 – 1792)

Segon marquès de Llo. Fill de Josep Francesc de Móra i de Catà.

Regidor perpetu de Barcelona, el 1752 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que dirigí, i on llegí en tres ocasions composicions catalanes.

Catalogà els manuscrits del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Montseny, Riambau I de

(Catalunya, segle XII – 1178)

Fill de Guillem Umbert I de Montseny i de Guillema, i germà de Guillem Umbert II.

Impugnà la deixa feta pel seu germà a l’orde de l’Hospital, al·legant una substitució establerta per llur pare, convinences tingudes amb ell i determinades recuperacions de patrimoni de la baronia en les quals havien pres part ambdós germans.

Una sentència de Ramon Berenguer IV (1157) mirà de posar fi a les dissensions, però sense resultat, car Riambau optà per fer ús de la violència i féu guerra als hospitalers, fins que una nova sentència adjudicà definitivament el burg de Sant Celoni als hospitalers i a Riambau la resta de la baronia de Montseny, que havia de tenir, però, en feu de la comanda hospitalària de Sant Celoni.

Riambau es casà dues vegades, primer amb Adelaida i després amb Sibil·la, de qui tingué Guillem Umbert III de Montseny.

Montseny, Guillem Umbert III de

(Catalunya, segle XII – 1239)

Fill de Riambau I de Montseny i de Sibil·la. Era senyor de les baronies de Montseny i Montpalau. Es casà amb Ramona.

Deixà els vells castells de les Agudes i Miravalls i bastí el nou castell de Montclús.

El seu fill i hereu mudà de cognom i es digué Guillem I de Montclús.