(Barcelona, 1731 – 1792)
Segon marquès de Llo. Fill de Josep Francesc de Móra i de Catà.
Regidor perpetu de Barcelona, el 1752 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que dirigí, i on llegí en tres ocasions composicions catalanes.
Catalogà els manuscrits del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
(Catalunya, segle XII – 1178)
Fill de Guillem Umbert I de Montseny i de Guillema, i germà de Guillem Umbert II.
Impugnà la deixa feta pel seu germà a l’orde de l’Hospital, al·legant una substitució establerta per llur pare, convinences tingudes amb ell i determinades recuperacions de patrimoni de la baronia en les quals havien pres part ambdós germans.
Una sentència de Ramon Berenguer IV (1157) mirà de posar fi a les dissensions, però sense resultat, car Riambau optà per fer ús de la violència i féu guerra als hospitalers, fins que una nova sentència adjudicà definitivament el burg de Sant Celoni als hospitalers i a Riambau la resta de la baronia de Montseny, que havia de tenir, però, en feu de la comanda hospitalària de Sant Celoni.
Riambau es casà dues vegades, primer amb Adelaida i després amb Sibil·la, de qui tingué Guillem Umbert III de Montseny.
(Catalunya, segle XII – 1239)
Fill de Riambau I de Montseny i de Sibil·la. Era senyor de les baronies de Montseny i Montpalau. Es casà amb Ramona.
Deixà els vells castells de les Agudes i Miravalls i bastí el nou castell de Montclús.
El seu fill i hereu mudà de cognom i es digué Guillem I de Montclús.
(Catalunya, segle XII – Girona, 31 maig 1151)
Fill de Guillem Umbert I de Montseny. El 1113, havent ja recuperat Montpalau, fou comanat, juntament amb aquest castell pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau II de Cabrera, d’aquesta manera els Cabrera passaren a tenir la senyoria major d’aquest feu.
Casat amb Agnès, fixà la seva residència a Baseia (Alt Empordà), i fou també conegut com a Guillem Umbert de Baseia.
Només deixà una filla, Beatriu de Montseny, i llegà el burg de Sant Celoni i la baronia de Montseny a l’orde de l’Hospital. Aquesta deixa fou impugnada pel seu germà Riambau I de Montseny.
(Catalunya, segle XI – 1112)
Fill i hereu d’Umbert de Sesagudes i germà del bisbe Bernat Umbert. Heretà les baronies de Montseny i Montpalau. Es casà amb Guillema.
Fou un magnat de la host del comte Ramon Berenguer I de Barcelona. Fomentà el seu poder fortificant el burg de Sant Celoni i proveint-se de naus dedicades al cors. A Sant Celoni féu donació d’un priorat a la canònica regular de Santa Maria de l’Estany (1088).
S’indisposà amb el comte, que l’obligà a retre la potestat del castell de Montpalau (1089) i lliurar-lo a d’altres feudataris per un terme de dotze anys, passats els quals havia d’ésser retornat al seu fill i hereu Guillem Umbert II de Montseny, germà de Riambau I.
Altres germans seus foren:
Guisla de Montseny (Catalunya, segle XI) Heretà, amb el seu marit Bernat Gausfred, la baronia de Palafolls i foren estirp del llinatge de Palafolls; Ramon de Montseny (Catalunya, segle XI) Ardiaca de Girona; Riambau de Montseny i Udalard de Montseny.
(Catalunya, segle XIII)
Noble i cavaller. Fou mestre de l’orde del Temple.
El 1214, per indicació d’Innocent III i d’acord amb el testament de Maria de Montpeller, li fou confiada la guarda i educació del rei Jaume I.
Durant la minoritat d’aquest li van ésser confiades també certes funcions financeres.
(Catalunya, s XIV)
Noble. Probablement altre que l’homònim.
El 1331 cooperà amb Alfons III el Benigne al projecte de croada contra Granada, que al capdavall fou suspesa.
El 1339 assistí, a la capella reial de Barcelona, a l’homenatge prestat per Jaume III de Mallorca a Pere III el Cerimoniós.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Noble. Senyor del castell de Vespella.
És citat entre els catorze primers que havien pres l’hàbit de la Mercè en 1218, arran de la creació de l’orde. Aquesta data de fundació resulta molt dubtosa.
(Catalunya, segle XIV)
Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne.
Fou un dels convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada (1331), que finalment fou suspesa.
El 1340 intervenia a les bandositats sorgides entorn de la jurisdicció de Vila-seca, lluitant contra els Solcina.
(França, vers 1150 – Tolosa, Llenguadoc, 25 juny 1218)
Noble i comte de Leicester.
Dirigí la croada contra els albigesos, decretada per Innocent III (1208) i secundada pel rei Felip August de França, que pretenia de separar Occitània de la influència política de la corona catalano-aragonesa. La lluita fou molt cruel.
L’any 1209 Simó de Montfort s’emparà dels dominis de Ramon Roger, vescomte de Besiers i de Carcassona. Els intents del rei catalano-aragonès Pere I per solucionar pacíficament el conflicte fracassaren davant les comunes ambicions de dominar el Llenguadoc.
A la batalla de Muret Simó derrotà Ramon VI de Tolosa i Pere I, i després d’aixó dominà tot el Llenguadoc.
El concili del Laterà, del 1215, l’investí amb la possessió dels territoris conquerits, pels quals reté homenatge al rei de França.
Ramon VI, però, ajudat per tropes catalanes, no trigà a reconquerir les seves terres, i Simó morí quan assetjava Tolosa.
Dades dels Països Catalans 