Arxiu d'etiquetes: negocis

Alena SA

2 Respostes

(Barcelona, 1929 – )

Companyia. Fundada amb capital del Banc de Catalunya per a l’explotació de tot tipus de negocis a Río Muni i a Fernando Poo. El capital subscrit (majoritàriament català) era, el 1967, de 180,75 milions de pessetes.

Alena SA tenia agències a Bata, a Río Benito, a Río Etèmbue i, a més, unes oficines a Madrid i una fàbrica a Tarragona. Les accions tenien una rendabilitat molt alta segons la cotització del 1967 (13,52%).

Els principals productes que explotà foren fusta, cafè i cacau destinats a la península ibèrica. Tenia connexions amb companyies que operaven als estats limítrofs, principalment a Nigèria i a Gabon.

En ésser concedida la independència a la Guinea Equatorial (1968), traslladà la seu social de Bata a Tarragona.

Aiscondel SA

Deixa un comentari

(Barcelona, 1943 – )

Empresa fundada pel grup financer Pujol-Usandizaga amb la fàbrica a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). El 1950 creà conjuntament amb Hidro Nitro Española SA la Societat Etino-Química SA.

Amb la posterior entrada, el 1956, de l’empresa nord-americana Monsanto, hom posà en marxa una planta de poliestirè a Montsó (Aragó), que el 1960 fou transformada en Monsanto Ibérica SA.

El 1970 inaugurà una nova planta de matèries plàstiques a Vila-seca de Solcina (Tarragonès) i el 1974 procedí a l’absorció de Monsanto Ibérica SA.

La crisi general del sector i en concret la del soci multinacional provocaren la suspensió de pagaments (1980), que poc després fou aixecada i adquirida la participació majoritària de Monsanto pel grup bancari propietari de la resta de les accions.

El 1980 era la segona empresa de l’estat espanyol en el sector plàstics (12.000 milions de pessetes en vendes) i tenia 1.900 empleats.

Aigües del Riu Besòs, Empresa d’

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 1934 – )

Empresa constituïda en forma de societat anònima, per a l’explotació d’indústries en què l’aigua sigui l’element principal i indispensable.

El novembre de 1966 el capital que tenia subscrit era de 66,6 milions de pessetes.

És una filial de la Societat General d’Aigües de Barcelona i forneix aigua a 17 municipis al voltant de Badalona.

Agropecuària de Guissona, S.C.L.

4 Respostes

(Guissona, Segarra, 1959 – )

Empresa. Agrupa més de 13.000 socis i ha desenvolupat una important tasca agro-industrial. Les seves instal·lacions principals són a Guissona (pinsos, escorxador frigorífic, escorxador d’aus, selecció d’ous, etc) i té centres menors a les Pallargues (Segarra), Lleida i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) així com diversos centres de distribució.

El 1980 era la quarta empresa alimentària de l’estat espanyol. Ha entrat en el camp de la distribució minorista amb la creació de les botigues Àrea de Guissona i Bon Àrea, en explotació directa i en règim de franquícia.

L’any 1999 participà en la creació de la nova societat mercantil Corporació Alimentària Guissona SA.

Enllaç web:  Bon Àrea

Agrolimen

Deixa un comentari

(Catalunya, 1964 – )

Holding industrial, fundat per Lluís Carulla i Canals. Especialment important en el sector alimentari.

Participa en un conjunt d’empreses, en algunes associat a capitals estrangers, entre les quals cal assenyalar Gallina Blanca SA (productes alimentaris preparats), Gallina Blanca Purina SA (pinsos), Mabresa-Purlom (càrnica), Cítricos y Refrescantes SA (begudes no alcohòliques), Arbora Internacional SA (perfumeria), Fibrex (material sanitari “Dodot”, “Evax”), Seimex (aerosols) i d’altres de pastisseria, agropecuàries, immobiliàries, etc.

Aeroclub de Barcelona-Sabadell

5 Respostes

(Barcelona, 1953 – )

Aeroclub. Constituït arran de la fusió de l’Aeroclub de Barcelona i l’Aeroclub de Sabadell. És una escola de pilots comercials i d’aviació lleugera.

El 1958 es fundà la seva filial, l’Aeroclub d’Igualada (vols a vela). També té filials a Manresa (paracaigudisme), Montjuïc i Mollet (aeromodelisme).

Enllaç web:  L’Aeroclub

Zeta, Grupo *

2 Respostes

Veure> Grupo Zeta  (conjunt d’empreses periodístiques).

Transatlàntica, Companyia

5 Respostes

(Cuba, 1852 – )

Empresa de transports marítims. Fundada per Antoni López i López amb el nom d’Antonio López y Compañía. El 1861 obtingué en exclusiva els transports entre l’estat espanyol i les Antilles i des del 1877 obtingué també línies amb països sud-americans, les Filipines, etc.

El 1881 l’empresa es traslladà a Barcelona amb el seu nom actual i prosperà considerablement durant l’època dita de la Febre d’Or. Superà la crisi que suposà la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines (1898) i el 1914 era la companyia marítima més important d’Espanya, amb 23 vapors en actiu (tonatge brut de 105.099 tones) i serveis propis o combinats, mercants i de passatgers, que cobrien la major part del món.

Actualment serveix, entre altres, les línies marítimes de Barcelona a La Guayra i Veracruz, per València i Cadis.

Teatre Nacional de Catalunya

7 Respostes

(Barcelona, 1989 – )

(TNC)  Teatre. Fundat segons el projecte presentat a la Generalitat per l’actor i director Josep M. Flotats, concebut com un teatre de finançament públic equivalent als grans teatres nacionals d’Europa.

L’edifici fou projectat per R. Bofill. S’inaugurà a final del 1996 amb l’obra Àngels a Amèrica de Tony Kushne. La sala gran inaugurada amb L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, al set/1997, i la petita l’oct/1997 amb Tempus, d’Els Comediants.

El 1998 Flotats va abandonar-ne la direcció, càrrec que va ocupar Domènec Reixach.

Enllaç web: Teatre Nacional de Catalunya

SEAT

1 Resposta

(Catalunya, 9 maig 1949 – )

(Societat Espanyola d’Automòbils de Turisme)  Empresa fabricant d’automòbils. Promoguda per l’Instituto Nacional de Industria el juny de 1949 i fundada el 1950 amb una participació de FIAT i sis bancs espanyols. L’objectiu social era la fabricació d’automòbils a la Zona Franca de Barcelona, activitat en la qual jugà un paper pioner. Posteriorment s’acordà la construcció d’altres factories a Martorell (1972), el Prat de Llobregat (1979) i Pamplona (el 1975, després d’una operació comercial).

Des del 1978 patí una forta crisi, especialment després de la retirada de FIAT el 1980, i l’INI es va fer càrrec del control de l’empresa per garantir-ne la supervivència. El 1982 fou signat un acord de col·laboració amb Volkswagen, empresa a la qual fou venuda posteriorment.

Les despeses provocades per noves inversions (especialment una nova planta a Martorell) van fer necessari un nou pla de reestructuració, el desmembrament en diverses filials (entre elles la financera Fiseat) i la venda i tancament d’algunes plantes (com la de la Zona Franca).