(València, setembre 1995 – )
Mercat on hom negocia de manera normalizada contractes de futurs sobre la producció de cítrics, inicialment taronges i llimones, i posteriorment mandarines.
Fou posat en funcionament amb l’objectiu de donar als productors un marc estable, reduint els riscs de les conjuntures de preus i de tipus de canvi.
(Palma de Mallorca, 1973 – )
(Mercat Central d’Abasts de Palma SA) Empresa. Constituïda per a la creació d’un mercat central amb un capital inicial de 112 milions i mig de pessetes amb la participació de l’ajuntament de Palma (51%), de l’empresa estatal Mercasa (26%) i de capital privat, sense la participació directa dels agricultors, cooperatives o germandats de llauradors.
Les instal·lacions foren inaugurades el 1973, alhora que era suprimit l’antic mercat de sa Porta.
Han sorgit dificultats motivades pel descontentament inicial dels agricultors locals i per tensions entre els organismes oficials que hi participen.
(València, 1880 – 1963/64)
Empresa. Fou un dels primers tallers de la zona de l’Horta. Els principals productes foren els de caldereria, de foneria i de motlles.
Inicialment era al centre de la ciutat; posteriorment les instal·lacions foren traslladades al Cabanyal.
Després de la guerra civil de 1936-39 perdé importància i desaparegué en 1963-64.
(Manises, Horta, segle XIV – )
Ceràmica envernissada de blanc. Feta en una de les zones importants de fabricació de ceràmica musulmana al País Valencià (juntament amb Paterna, Benaguasil, Càrcer, etc).
El document més antic relatiu als moriscs de Manises fabricants de ceràmica data del 1317. En anys successius van treballar en col·laboració cristians i musulmans, fins a l’expulsió definitiva d’aquests, al començament del segle XVII.
Els forns de Manises van competir amb els malaguenys en la fabricació de pisa daurada, que correspon al fals nom genèric de malica (en realitat, varietat ceràmica pròpia dels forns malaguenys) i arribaren fins i tot a anul·lar aquesta competència gràcies a la protecció de la flota catalano-aragonesa i a la decadència del regne granadí.
La gran producció de pisa de Manises data de mitjan segle XIV, en què gràcies a la protecció de la família Boïl, senyors del feu de Manises, i a la política comercial del rei Jaume II el Just, en foren exportades grans quantitats a tot el Mediterrani, i fins i tot a ciutats flamenques i alemanyes. A la segona meitat del segle XV, època de màxima expansió, fou exportada fins a Egipte, Síria, Palestina i l’Àsia Menor.
Al principi del segle XVII Manises encara fabricava la seva famosa pisa daurada i blava, per bé que ja havia iniciat la decadència, que havia de convertir-la en manufactura popular; a mitjan segle XVIII ja no apareix esmentada entre les fàbriques de pisa espanyoles.
Les peces sortides dels obradors de Manises són de forma variada: bols, escudelles, gerres de diferents tipus, plats, etc. Respecte al colorit, en la major part d’exemplars més antics la decoració més freqüent és a base de tons verds i negres. Més endavant, al segle XV, es combina el blau amb l’or, i la decoració consisteix en una gran complicació d’ataurics d’origen granadí i inscripcions aràbigues. Els exemplars gòtics es caracteritzen pel predomini de l’or i la decoració composta per temes centrals únics, figures d’animals i inscripcions.
A partir de mitjan segle XV la decoració es modifica i dóna lloc a quatre sèries diferents de motius: or i blau amb tema central heràldic; plats cònics i baixos amb decoració vegetal de clavellines d’or dintre de cercles blaus; els anomenats plats de l’Ave Maria, per la inscripció que porten al vorell, decorats amb figures humanes o animals, i plats de grans dimensions corresponents al regnat dels Reis Catòlics, decorats amb cordons, vírgules i filets en relleu, generalment en or de tons violacis.
Al segle XVII la producció de Manises palesa una notable renovació; són abundants les peces totalment daurades i les que presenten fons de blau pàl·lid. Al segle XVIII la producció es limita a la imitació de la ceràmica de l’Alcora. L’escola de ceràmica creada a la fi del segle XIX renovà els obradors, que modernament repeteixen els models medievals.
El 1967 es formà el Museu de Ceràmica de Manises.
Veure> Banca Jover (entitat bancària catalana, 1911-78).
(Palma de Mallorca, 1885 – 1918)
Empresa naviliera. Fundada per fusió de La Isleña, Empresa Mallorquina de Vapores i la Empresa Marítima a Vapor.
Es féu càrrec de les comunicacions regulars entre les Balears, excepte Menorca, i la Península Ibèrica. Arribà a tenir 12 vaixells.
El 1918, i malgrat una forta opinió en contra, fou absorbida per la Companyia Trasmediterrània.
El 1945 es creà una nova empresa amb el mateix nom.
(València, 1971 – )
Fira d’horticultura ornamental i elements auxiliars, integrada a la Fira Mostrari Internacional. Té lloc cada any al palau firal de Benimàmet a nivell de l’estat espanyol i és internacional cada quadre anys.
Té com a objectius propiciar les relacions personals i els intercanvis tècnics, professionals i comercials de les empreses de producció i comercialització, d’associacions d’horticultura ornamental i jardineria, així com d’institucions científiques i professionals.
(Palma de Mallorca, segle XX – )
(Cadena Sol) Empresa del sector hoteler, de les principals de l’estat i una de les primeres d’Europa. El seu president fou Gabriel Escarrer.
El 1984 comprà la xarxa hotelera de Rumasa (32 establiments) i el 1986 dos d’Entursa.
El 1985 el seu volum d’ingressos fou de 35.000 milions de ptes, amb una plantilla de 8.200 empleats.
(València, 1983 – 1989)
Editorial. Creada per iniciativa del Consorci d’Editors Valencians, amb el propòsit de crear una oferta cultural en català.
Especialment orientada cap al camp de l’educació, cobrí totes les àrees de l’ensenyament primari i secundari, que complementà amb una col·lecció d’antologies literàries.
Mantingué, també, unes edicions generals de literatura infantil i juvenil i les col·leccions “Gregal Literària” i “Gregal Poesia”.
Fou l’editora de “Caplletra”, revista de l’Institut de Filologia Valenciana.
Sigla de l’empresa mallorquina Gas i Electricitat SA (1927-98).
Dades dels Països Catalans 