(Catalunya, 28 juny 1995 – )
Òrgan col·legiat permanent. Té caràcter administratiu, amb funcions de taxació, peritatge i fixació del preu just en els procediments d’expropiació que porten a terme l’administració de la Generalitat de Catalunya, organismes que en depenen, els organismes autònoms i els ens locals de Catalunya que tinguin potestat d’expropiació.
(Catalunya, 1 agost 1995 – )
Òrgan col·legiat, dependent de la Generalitat de Catalunya.
Té com a funció determinar, distribuir i liquidar l’haver líquid de les herències que rep aquesta administració. En aquests casos la Generalitat és declarada com a hereva intestada.
Totes les esmentades funcions només les podrà exercir la Junta en el supòsit que no siguin competència de la Direcció General del Patrimoni.
El president de la Junta és a la vegada el director general del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, el qual té la funció d’executar les decisions de la Junta.
(Catalunya, 1981 – 2000)
Organisme autònom de la Generalitat, de caràcter administratiu i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Li correspon la promoció, l’execució i l’explotació de les infraestructures d’evacuació d’aigües residuals, de les estacions depuradores i dels emissaris submarins, com també dels sistemes de reutilització de les aigües depurades.
L’any 2000 juntament amb la Junta d’Aigües es creà l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
(Catalunya, 1983 – )
Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya. Creat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Els seus objectius se centren a eliminar o aprofitar el volum de residus que té lloc a Catalunya per tal de reduir o anul·lar els efectes sobre el medi, o fins i tot per a revalorar-los energèticament o bé com a primeres matèries.
El 1991 el departament de Medi Ambient assumí les competències i les funcions relatives a residus industrials exercides per la Junta. El 1991 fou promulgat el text refós de les lleis referents a residus industrials.
A partir del 2003 fou anomenada Agència de Residus de Catalunya (ARC).
Enllaç web: Agència de Residus de Catalunya
(Catalunya, 1847 – 1861)
Organisme comercial i industrial. Nom adoptat per la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats del Cotó quan el camp de les seves activitats fou ampliat als sectors industrials de la llana, seda, metal·lúrgia, etc.
La Junta, presidida per Joan Güell, defensà la política proteccionista.
Fou dissolta a causa de la creació de les juntes provincials d’agricultura, indústria i comerç.
(Catalunya, 15 octubre 1936 – 14 agost 1937)
Organisme creat per decret de la Generalitat, amb l’objectiu d’organitzar i de promoure les relacions comercials amb l’estranger.
Era integrada per un representant de cada una de les conselleries de Finances, Agricultura, Proveïments i Economia.
La seva activitat a l’estranger fou intensa a través de les seves delegacions de Londres, París, Buenos Aires, Brussel·les i Praga.
Per decret del 1937 fou dissolta i substituïda per l’Oficina de Comerç Exterior, la qual també desaparegué quan el govern de la República es va fer càrrec de la direcció del comerç exterior.
(Barcelona, 1758 – 1847)
Institució rectora de l’activitat comercial i industrial catalana. Tenia com a precedents dues juntes de nom semblant, creades el 1692 i el 1735 per tal de reactivar l’economia catalana.
Fou fundada arran de la restauració del cos de comerç de Barcelona, autoritzada, després de moltes peticions, per Ferran VI de Borbó. Carles III de Borbó en confirmà la creació (1760) i n’aprovà les ordenances (1763).
El marquès de La Mina, capità general de Catalunya, es negà a cedir-li l’edifici de la Llotja, però el seu successor, comte de Ricla, l’hi cedí (1767) en canvi d’una quantitat destinada a obres públiques.
La Junta tenia jurisdicció damunt tot el Principat de Catalunya i s’esmerçà principalment en la millora de la indústria tèxtil; reclamà de l’estat una política proteccionista per a les manufactures catalanes, donà reglaments de fabricació i de premis i encoratjà la investigació de mètodes de manufactura, conreu, etc, amb premis i borses d’estudi. Assolí l’abolició de l’impost de la bolla (1769) i l’obertura dels Països Catalans al comerç americà (1778).
També féu una obra cultural important, com el patrocini de la tasca històrica d’Antoni de Capmany i, sobretot, la creació d’una sèrie d’escoles tècniques que supliren la manca d’universitat a Barcelona: de nàutica (1769), de taquigrafia (1775), de dibuix i belles arts (1775), de química (1805), de mecànica (1808), de física (1814), d’economia (1814), etc.
A partir del 1815, el paper de la Junta com a portaveu de la burgesia catalana començà a ésser substituït per altres institucions, però conservà una importància oficial considerable, fins a la seva desaparició.
(Catalunya, 13 juliol 1987 – 2000)
Organisme autònom de la Generalitat.
Juntament amb la Junta de Sanejament i la Direcció General d’Obres Hidràuliques, integra l’Administració Hidràulica de la Generalitat.
L’any 2000 juntament amb la Junta de Sanejament formaren l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
(Catalunya, 20 novembre 1937 – 1939)
Decret promulgat per la Generalitat. Suposava la instauració d’una economia dirigida en determinats sectors o empreses.
La decisió havia d’ésser presa pel conseller d’economia a iniciativa pròpia o a petició del Consell d’Economia.
Els motius d’intervenció eren: irregularitats del consell d’empresa, protecció d’interessos estrangers, producció de guerra o d’articles molt escassos, empresa no constituïda d’acord amb el decret de Col·lectivitzacions, avançar-se a una possible intervenció del govern republicà, evitar l’acció dels tribunals sobre l’empresa, defensa de les empreses apropiades per la sots-secretaria d’armament del ministeri de defensa nacional i que la central de l’empresa no radiqués a Catalunya i hagués estat intervinguda per la República.
(Barcelona, 1978 – segle XX)
Empresa electrònica. El seu origen data del 1948 amb la creació d’Everest Ràdio pels germans Gómez Aparicio.
Fou una de les primeres empreses de l’estat que produí televisors (de la marca Inter) i altres productes electrònics a la seva factoria del barri de les Corts de Barcelona.
El 1978 fou adquirida per la multinacional alemanya Grundig i prengué el nom actual.
Primera empresa de l’estat espanyol en electrònica de consum, el 1980 ocupava 1.184 empleats.
Dades dels Països Catalans 