Arxiu d'etiquetes: negocis

Parés, Sala

(Barcelona, 1840 – )

Establiment artístico-comercial. Fou, a final del segle XIX i inici del XX, un baluard de l’art d’avantguarda. Al començament, el marxant Joan Baptista Parés tenia l’establiment al carrer de Petritxol.

El degà del Col·legi d’Advocats Maurici Serrahima s’hi feu construir una casa i destinà la planta baixa a sala d’exposicions; aquest fou l’origen de la sala Parés, que posteriorment fou comprada pels fills del poeta Joan Maragall.

Ha seguit des d’aleshores una línia no avantguardista, centrada en la pintura figurativa de caràcter tradicional.

Enllaç: Sala Parés

Panasonic Espanya SA

(Barcelona, 1973 – )

Empresa. Successora d’Angloespanyola d’Electricitat, constituïda el 1921. Des del 1973 és una filial de la multinacional japonesa Matsushita Electric Industrial.

El domicili social és a Barcelona i té tres plantes industrials a Celrà (Gironès), on produeix electrònica de consum (vídeos, aparells d’alta fidelidat, televisors, etc).

El 1985 facturà 14 212 milions de pessetes i tenia una plantilla de 465 treballadors.

Nestlé, S.A.

(Barcelona, 1920 – )

Empresa industrial. Fundada com a filial de l’empresa suïssa Nestlé Alimentana AG. Dedicada a la fabricació de productes alimentaris derivats de la llet i del cacau, fou reestructurada el 1940 com a representant dels seus productes per a tot l’estat espanyol.

Té instal·lacions a Esplugues de Llobregat, Sant Gregori, Viladecans, Sant Celoni i altres a la resta de l’estat.

Constitueix el primer grup alimentari de l’estat espanyol. Amb les seves filials comercialitza una àmplia gamma de productes.

Muntañola, Editorial

(Barcelona, 1917 – 1929)

Editorial. Fundada per Antoni Muntanyola i Carné, especialitzada en llibres infantils en català i en castellà.

Després del primer títol, Bernardo y el gigante, edità, amb èxit, contes populars i d’autors consagrats -Carner, Riba- i afermà el prestigi de diversos artistes.

Esllanguida arran del crac econòmic del 1929 (no cobrà importants partides d’exportació a l’Amèrica del Sud), fou continuada breument pel fill del fundador, Antoni Maria Muntañola i Tey (Barcelona 1909 – 20 maig 2006), advocat i polític, amb el nom d’Edicions Muntanyola.

Mundo, Grup

(Barcelona, 1963 – 1981)

Conjunt d’empreses periodístiques, fundades o comprades per Sebastià Auger i Duró.

Tenint com a base el setmanari “Mundo” i l’editorial Dopesa, arribà a controlar, a més a més, els diaris “Mundo Diario”, “Tele-eXprés”, “Catalunya Exprés” i l’esportiu “4-2-4”.

Durant el període 1963-80 representà una opció liberal populista dins el camp de la informació, i l’expansió dels seus productes entre els sectors d’oposició suposà per a l’editor la pèrdua d’ajudes econòmiques, les quals, juntament amb problemes laborals, portaren al tancament dels diaris (1980-81) i a la fallida del grup.

Montaner i Simon, Editorial

(Barcelona, 1861 – 1981)

Empresa editorial. Fundada per Ramon de Montaner i Vila i Francesc Simon i Font.

S’ha dedicat especialment a publicar en castellà obres monumentals i de bibliòfil: història natural, geografia universal, històries d’Amèrica, de Roma i d’Espanya, diccionaris enciclopèdics, històries de l’art i clàssics (Dant, la Bíblia, Milton, etc), il·lustrats per Gustau Doré.

Cal remarcar l’extensa versió del Diccionario Literario de Obras y Personajes de la casa Bompiani.

El 1952 l’empresa fou adquirida per l’editor hispanoamericà José María González Porto, i el 1981, a causa de dificultats econòmiques, cessà les seves activitats.

Tenia la seu en un edifici industrial, obra de Lluís Domènech i Montaner, seu actual de la Fundació Antoni Tàpies.

Molino, Editorial

(Barcelona, 1933 – 2004)

Editorial. Fundada per Pau i Lluís del Molino i Mateus.

S’ha especialitzat en col·leccions, en castellà, de literatura de tipus popular (Biblioteca Oro), per a infants i joves (Richmal Crompton, Aventuras de Guillermo, Enid Blyton, etc) i novel·les policíaques, especialment d’Agatha Christie, de la qual publicà també diverses traduccions al català.

El 2004 va ser absorbit per RBA Libros, el qual manté el nom en algunes col·leccions.

Mercat de Futurs Financers de Barcelona

(Barcelona, 1990 – )

(MEFF)  Organisme financer. Realitza contractacions de compravenda a termini de títols de deute de l’estat i només és obert a les grans entitats financeres o industrials.

L’objecte es reduir el risc sobre les variacions del tipus d’interès d’aquests actius per part dels seus tenidors.

També s’ha ampliat a noves contractacions en dòlars EUA per cobrir els riscs de canvi.

Menta -empresa-

(Catalunya, 1997 – 2003)

Primer operador global de telecomunicacions per cable, vinculat a Cable i Televisió de Catalunya.

La llicència per a operar al Principat l’obtingué l’any 1997, i va encarregar-se de cablejar amb fibra òptica els principals municipis.

Actualment Menta ha desaparegut com a marca, en integrar-se —com han fet Madritel, Able, Supercable Andalucía i Telecom Canarias— a l’empresa Aunacable del Grup Auna, que proporciona el servei de telecomunicacions per cable.

Material y Construcciones SA (MACOSA)

Material y Construcciones SA

(Catalunya, 1947 – 1989)

(MACOSA)  Empresa metal·lúrgica. Els seus orígens es remunten a l’any 1858 amb la fundació de la Herrería Barcelonesa, dirigida per l’empresari Manuel Girona.

El 1881 fou creada la societat Material per a Ferrocarrils i Construccions SA, productora de material ferroviari i productes siderúrgics que, el 1947, en fusionar-se amb Construccions Devis, de València, prengué el nom actual.

Les seves instal·lacions són al barri barceloní del Poblenou, a València i a Alcázar de San Juan (Castella) i produeix, a més del productes tradicionals, vàlvules, construccions metàl·liques i escales mecàniques, amb una forta activitat exportadora.

Pertany al grup del Banc Central. La xifra de vendes assolí 12.308 milions de pessetes el 1980 i donava feina a 3.230 empleats.

El 1989 es va fusionar amb La Maquinista Terrestre i Marítima i es convertí en Mediterránea de Industrias del Ferrocarril SA (MEINFESA).