(Alacant, 19 octubre 1849 – Novelda, Vinalopó Mitjà, 27 desembre 1916)
Músic. El 1890 fundà a Alacant la Societat de Quartets Clàssics. Dirigí la capella de música del Col·legial de Sant Nicolau.
Deixà obres per a orgue, piano i cor. També té composicions per a orquestra i per a banda.
(Felanitx, Mallorca, 1893 – Illes Balears ?, segle XX)
Músic. Estudià a Palma de Mallorca i a Barcelona. S’ha destacat com a autor de música religiosa.
Ha publicat estudis musicològics, com Cabezón y su significación en la historia de la música i Bach y la música orgánica en la iglesia.
(Carcaixent, Ribera Alta, 22 abril 1890 – Madrid, 16 febrer 1931)
Músic i compositor. Estudià amb Emilio Vega, i més tard als conservatoris de València i de Madrid. Col·laborà habitualment amb el músic gallec Reveriano Soutullo.
Es destaquen les seves obres La leyenda del beso, El capricho de una reina, La del soto del Parral i El último romántico.
(Palma de Mallorca, 1904 – 19 juny 1958)
Actor, músic i director teatral. Germà de Cristina. Contribuí poderosament al succés del teatre popular mallorquí.
En fou, durant anys, la figura principal. Els seus majors èxits foren possiblement els obtinguts amb obres de Pere Capellà.
(Cocentaina, Comtat, 1850 – València, segle XIX)
Músic i compositor. Actuà com a director d’orquestra a Madrid, i a partir del 1880, de tornada a València, ingressà com a professor del Conservatori i fou un dels promotors de la societat de concerts Artístico Musical.
És autor d’obres per a piano i de les sarsueles El favorito i Entre bobos anda el juego, i de l’obra escènica El pacto con Satanás.
(Llíria, Camp de Túria, 8 octubre 1903 – )
Banda musical emblemàtica de la ciutat. Fundada a la meitat del segle XIX, la banda originària donà lloc tant a l’actual Banda Primitiva com a la Unió Musical. La seva re-fundació com a Unió Musical de Llíria es va fer el 1903.
Ha estat la primera banda amateur a actuar al Japó i als Estats Units, entre altres indrets. Els seus premis, mencions i distincions, nacionals i internacionals, són innombrables, i cal destacar els més de 40 certàmens de bandes en què ha guanyat.
També ha estat pionera a desenvolupar una tasca docent, amb un centre d’ensenyament musical adscrit a la institució.
Enllaç web: Unió Musical de Llíria
(Eivissa, 1973 – 2016)
Grup de música popular. Format per Isidor Marí, Joan Marí i Victorí Planells, i considerat el més representatiu del folklore de les Pitiüses.
De la seva producció discogràfica cal destacar Cançons d’Eivissa, En aquesta illa tan pobra (1974), Una ala sobre el mar i Camins de migjorn. El 1996 enregistraren el disc Entre la mar i el vent, basat en l’obra del poeta Marià Villangómez.
El 1992 se’ls atorgà la Menció d’Honor Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca de recuperació i promoció de la música popular.
(Gandia, Safor, 15 novembre 1839 – València, 26 març 1909)
Organista. Deixeble de Pérez i Gascón. Organista de les esglésies de Sant Andreu de València i de la Mare de Déu dels Desemparats. Fou un dels promotors del Conservatori de València, institució que dirigí durant uns quants anys.
És autor de motets i altres obres polifòniques. És considerat el darrer representant de l’escola valenciana d’orgue.
(Vila-real, Plana Baixa, 27 desembre 1866 – 11 juny 1933)
Músic i erudit. Sacerdot, fou organista de l’església arxiprestal de Vila-real.
Publicà Historia de Villarreal, La guerra de secesión en Villarreal, Los músicos de la provincia de Castellón (1918) i altres obres d’història local.
(Albaida, Vall d’Albaida, 1872 – Sevilla, Andalusia, 23 desembre 1934)
Músic i compositor. Fou mestre de capella a la seu de Tortosa i a la de Sevilla. Allí fundà i dirigí l’orquestra Bética.
És autor, en col·laboració, de la partitura de la sarsuela titulada El puente de Triana. Escriví també moltes composicions sacres vocals, coreogràfiques i per a orgue. Aquestes últimes foren editades a París i a Nova York i constitueixen la part més important de la seva producció.
Dades dels Països Catalans 