(la Torre de les Maçanes, Alacantí)
Muntanya (1.078 m alt), a ponent de la vila, contrafort sud-oriental de la serra dels Plans.
Montagut, el -Alacantí-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: muntanyes
Monesma de Ribagorça
(Monesma i Queixigar, Ribagorça)
Antic municipi, annexat el 1970 al de Queixigar (llevat de l’antic terme de Sant Esteve del Mall d’aquest darrer municipi, annexat al de la Pobla de Roda), que formen l’anomenat Monesma i Queixigar.
Al tossal de Monesma (1.229 m alt) s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Monesma, que domina el poble de l’Abadia, antic cap del municipi (actualment la capitalitat és a Queixigar).
Moncaira
(Fornalutx, Mallorca Tramuntana)
Possessió, al nord de la vila. Al vessant meridional de la muntanya de Moncaira (840 m alt), límit amb el terme d’Escorca.
Mollet, tossal de -Plana Alta-
Elevació muntanyosa (704 m alt), entre la vila i Sant Joan de Moró, que forma part de la serralada divisòria d’aigües del riu de Borriol i de la rambla de la Viuda.
Al seu vessant oriental hi ha la caseria del Mas de Mollet.
Mola, castell de la -Vinalopó Mitjà-
Antic castell, situat al vessant oriental de la muntanya de la Mola (541 m alt), que domina la riba dreta del Vinalopó, 3 km al nord-oest de la ciutat.
D’origen islàmic (hi ha vestigis d’època romana), el 1242 fou ocupat per Ferran III de Castella. El 1296 passà a la corona catalano-aragonesa; passà, successivament, en mans de Blanca d’Anjou, de l’infant Ferran (1329), de Bertrand Du Guesclin (1366), de Sibil·la de Fortià i de Violant de Bar. El 1393 el rei el donà a Pere Maça de Liçana, a la família del qual restà vinculat fins a arribar a mans dels marquesos de la Romana.
El 1931 fou declarat monument nacional. Es destaquen dues torres, una de planta triangular i l’altra de planta quadrangular. Ha estat conegut per castell de Luna. Al seu costat hi ha el santuari de la Magdalena, bastit en 1918-40 segons plans de l’enginyer Sala, obra d’inspiració gaudiniana.
Mitjana, coma -Conflent-
Coma, que davalla de la línia de crestes que separa el Conflent de la vall de Ribes, entre els pics de l’Infern i de Bastiments, i que aflueix, per la dreta, a la ribera de Carançà.
Miró, mola de *
Veure> mola de la Garumba (muntanya de 1.142 m alt).
Matamont, el
(Carlet / Catadau / Tous, Ribera Alta)
Elevació muntanyosa, termenal dels tres municipis, que limita, pel sud-oest, la vall dels Alcalans.
Al seu cim (512 m alt) hi ha les ruïnes de l’ermita de Santa Bàrbara.
Massalari
(Tavernes de la Valldigna, Safor)
Despoblat, al nord de la vila, al peu del puntal de Massalari, un dels cims (599 m alt) més orientals de la serra de Corbera. El sector més pla és regat a través de la sèquia de Massalari.
Era lloc de moriscs (22 focs el 1609), annex de l’Alcudiola d’Alfàndec des del 1547, la jurisdicció del qual era de l’abat de la comunitat de Valldigna.
Mariner, tossal
Muntanya (1.467 m alt), contrafort septentrional del Penyagolosa, que domina per l’oest el poble.
Dades dels Països Catalans 