Arxiu d'etiquetes: muntanyes

Gardeny

(Lleida, Segrià)

Castell i antic monestir, del sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre, damunt el turó testimoni anomenat puig de Gardeny (198 m alt), que domina la partida de l’horta dita la Corda de Gardeny. A la fi de l’actual carrer Major hi havia, a les muralles, el portal de Gardeny davant l’assoc o mercat sarraí.

El castell fou el centre de la comanda de Gardeny, dels templers, la més important de la regió, que comprenia nombroses possessions cedides a l’orde per Ramon Berenguer IV de Barcelona el 1149, com a compensació de l’ajuda rebuda a la conquesta de la ciutat, que perdurà fins el 1314; a l’extinció de l’orde Jaume II de Catalunya la cedí als hospitalers, que hi establiren un priorat, el qual perdurà fins el 1772. en època moderna fou convertit en un conjunt de casernes, i recentment ha estat restaurat.

Resten l’església de Santa Maria i un gran casal rectangular i massís, de pedra, ornat per una petita filera de mènsules sota una cornisa a l’extrem superior. L’església, del tipus templer cistercenc, és també molt austera; es destaca el portal de mig punt, àmpliament adovellat i emmarcat per una corniseta; té un gran absis llis i volta apuntada; l’únic ornament són dos grans capitells de tipus corinti i l’obertura de l’arc triomfal.

Fumanya

(Fígols, Berguedà)

Poble, a la vall de la Garganta, al vessant meridional de les roques de Fumanya (1.644 m alt), contrafort oriental de la serra d’Ensija; davant, al vessant dret de la vall hi ha la baga de Fumanya.

L’església parroquial és dedicada a sant Mateu.

Forn, coma del -Pallars Sobirà-

(Lladorre, Pallars Sobirà)

Coma de la vall de Cardós, afluent dretà del riu de Tavascan.

És dominada pel pic de la coma del Forn (2.683 m alt) i pel de Ventolau, al límit amb la vall d’Àneu.

Fontnegra, coma de -Ripollès-

(Queralbs, Ripollès)

Coma de la vall de Núria, afluent, per l’esquerra, del riu de Núria.

És dominada pel puig de Fontnegra (2.730 m alt), separat, al sud, pel collet de Fontnegra de la serra de Torreneules.

Foix -Alt Penedès-

(Torrelles de Foix, Alt Penedès)

(o Santa Maria de Foix)  Parròquia i antic poble.

L’església, després convertida en santuari (la Mare de Déu de Foix), s’alça a 661 m alt damunt un abrupte espadat, a la dreta del riu de Foix; és un notable edifici romànic d’una sola nau, d’arc lleugerament apuntat, amb un petit atri (segle XII), amb dues naus menors afegides posteriorment (segle XIII), envoltat, amb la rectoria, d’una muralla. Fou consagrada el 1319. La imatge era una talla de fusta bruna, i desaparegué el 1936.

L’ermita de Foix, a uns 400 m d’alt, al peu del tossal de Foix (688 m alt), al camí de Torrelles, fou construïda el 1707. La imatge és actualment venerada a l’església parroquial de Torrelles.

Prop de l’església vella hi ha les restes del castell de Foix, esmentat ja el 1067, que al segle XIII pertangué als Cervelló, des del 1388 als Pinós i al segle XV als Peguera, que foren senyors de Foix i de Torrelles.

Farrúbio, el

(Alfara de Carles / Tortosa, Baix Ebre)

Contrafort (792 m alt) nord-oriental del Caro, sobre el poble dels Reguers.

S’hi forma el barranc del Farrúbio, que aflueix a l’Ebre per l’esquerra, prop del raval de Crist.

Far, el -Selva-

(Susqueda, Selva)

Santuari (la Mare de Déu del Far), de la parròquia de Sant Martí Sacalm, a l’extrem dels cingles del Far, damunt del Ter. Esmentat ja el 1269, era regit per beneficiats.

La primitiva església fou enderrocada per un terratrèmol el 1425; l’edifici actual fou bastit en 1599-1648. La imatge d’alabastre, d’un gòtic molt evolucionat, és del segle XV i fou restaurada el 1922. El santuari i l’hostal han estat restaurats el 1970.

Els cingles de Far constitueixen l’extrem oriental de la gran cinglera (cingles de Tavertet) que limita pel sud-est l’altiplà de Collsacabra, damunt el Ter; prenen la forma d’una proa avançada damunt la riera de Santa Coloma (oest) i la vall d’Hostoles (est), a la punta de la qual (roca del Far, 1.223 m alt) hi ha el santuari.

Falgars d’en Bas

(la Vall d’En Bas, Garrotxa)

Poble (949 m alt), prop de la vora oriental de l’altiplà que la serra de Cabrera separa del de Collsacabra.

L’altiplà és limitat, al sud, per l’acinglerada serra de Llancers, que el separa de la vall de Joanetes i, per l’est, pels cingles de Falgars, que dominen la plana d’en Bas.

L’església parroquial de Sant Pere, romànica, fou restaurada al segle XVI.

Formà part de l’antic terme de Joanetes.

Falconera, la -Garraf-

(Garraf)

Riu subterrani de la costa, dins de la comarca, originat segurament per la filtració del torrent de la Falconera, nascut en un vessant del coster de la Fita, a uns 280 m alt. En 1/2 km. baixa 100 m, i ha originat l’avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat.

Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf, 1/2 km al sud-oest del port, es dreça el penya-segat de la Falconera, d’un centenar de metres.

Al capdavall s’obre, ran d’aigua, la cova semi-submarina que serveix d’escorredor al riu, la deu submarina d’aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans. La cova és penetrable uns 60 m aigua endins, i uns 300 m mitjançant galeries practicades per aprofitar-ne l’aigua.

Espills

(Tremp, Pallars Jussà)

Poble (1.077 m alt), de l’antic municipi de Sapeira (Alta Ribagorça), situat sobre una elevació dominada pel grau d’Espills (1.188 m alt), al vessant dret de la vall d’Espills, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.

L’església parroquial és dedicada a sant Pere.