(o dels Argulls) Coma del massís de Baqueira, a l’antic municipi de Sorpe.
Al vessant de la Garona, prop del port de la Bonaigua, al límit amb la Vall d’Aran.
És dominada pel tuc dels Erculls i pel de la Llançà.
Massís granític dels Pirineus axials, entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, envoltat per les valls d’Espot, Subenuix, Monestero i Peguera.
Les màximes altituds són les agulles de l’Encantat Gran (2.747 m alt) i de l’Encantat Petit (2.738 m).
Juntament amb les rodalies ha estat considerat una regió natural, a causa de la seva personalitat fisiogràfica: el rocam, fortament erosionat per les glaçades, els circs i les comes, on hi ha els estanys (com el de Sant Maurici i el de Tort), i la vegetació, amb associacions de pins negres, bedolls i avets.
Forma part del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
(Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)
Relleu del massís de Sant Llorenç del Munt, que forma un monòlit foradat pel mig i pla a la part superior, destacat de la cinglera que limita la Mola.
Segons la llegenda, s’hi refugiava el drac que assolava aquella contrada.
(aranès: Et Dossau) Despoblat de l’antic municipi de Salardú, dit també les Cases de Montgarri, a la vall de Montgarri, a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua avall del santuari de Montgarri.
Era l’únic nucli de població permanent aranès fora de la conca de la Garona.
És dominat, al sud, per la muntanya del Dossal (2.520 m alt), contrafort septentrional del massís de Varimanya.
(Catalunya)
Conjunt de terres enfonsades entre les Serralades Pre-litoral i Litoral o de Marina del Sistema Mediterrani Català.
Ocupa una àrea de 200 km de llarg, entre el Ter (a ponent de Girona) i la desembocadura del riu de Llastres, a l’Hospitalet de l’Infant, per 20-25 km d’ample. Es manté a una altitud de 100 a 200 m, que li dona l’aspecte d’una depressió topogràfica, a més d’estructural.
Es compon de quatre compartiments d’evolució relativament autònoma. El més antic és el Camp de Tarragona; el bloc muntanyós del Gaià, a l’esquerra del riu, separa el Camp del Penedès; els materials continentals de la vall del Llobregat donen pas al compartiment del Vallès; i el raiguer del Montseny que gairebé estrangula el llindar amb la Selva.
També es coneix amb el nom de Depressió del Vallès-Penedès.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera.
La seva capçalera és limitada per les agulles de Dellui (2.542 m alt), al nord, el tuc de la Muntanyeta (2.673 m), les pales de Cubieso (2.782 m) i la collada de Dellui (2.595 m) (que comunica aquesta zona amb la vall Fosca), a l’est, i la pala de Dellui (2.803 m) i la pala de Morrano (2.636 m), al sud.
El barranc de Dellui, afluent, per la dreta, del riu de Sant Nicolau, és emissari de l’estany de Dellui.
Antic volcà, al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica d’Olot, de 185 m d’alçària (678 m alt) i 800 m de diàmetre de base. Té el cràter en un dels vessants.
Al cim hi ha les restes d’una antiga torre de defensa, quadrada, voltada d’una vall.
Coma de la vall d’Espot, una de les dues que dominen l’estany superior de Ratera d’Espot, centrada en els estanyols de Crabes i limitada a l’oest per la serra de Crabes, a la línia de crestes que separa els vessants pallarès i ribagorçà, entre el pic de Bergús i el pic del Pontarró.
El cim culminant és el pic de Crabes (2.790 m alt), del qual es desprèn vers l’est la cresta de les agulles de Crabes.
(o Sacot, o Sant Miquel Sacot) Poble (643 m alt), a l’extrem occidental del terme, entre les serres del Corb, al sud, i de Batet, al nord, en plena zona volcànica del sud-est d’Olot, que centra el pla de la Cot i en el qual s’alcen, entre altres, els turons volcànics de Croscat, el de Santa Margarida de la Cot (o turó de la Cot, on hi ha capella d’aquest nom) i el de la Roureda de l’Olivera, i els puigs de Jordà de la Cot i de la Costa de Sant Miquel (o de la Costa de la Cot).
L’església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic, era possessió del monestir de Sant Pere de Besalú.
El lloc pertanyia a la baronia de Santa Pau.
