Arxiu d'etiquetes: muntanyes

Miramar -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Sector de la muntanya de Montjuïc, al seu vessant septentrional, el més rost, que domina el port de Barcelona.

Al començament del segle XX hom hi instal·là un camp de tir de coloms i el 1916 fou construïda la via que l’uneix a la zona portuària, dita avinguda de Miramar. Posteriorment s’hi establiren uns camps de tir al blanc.

Amb l’urbanització de Montjuïc, arran de l’Exposició Internacional del 1929, hom enjardinà la zona.

A l’antic restaurant Miramar fou instal·lat des del 1959 fins al 1983 l’estudi de Televisión Española a Barcelona.

Miralles, agulla grossa de

(Santa Maria de Miralles, Anoia)

Alt turó (870 m alt) espadat per la banda meridional, a la divisòria d’aigües de l’Anoia i del Gaià, prop del terme de Bellprat.

És el cim de la serra de Miralles que constitueix el sector central de la serralada que, seguint una direcció sud-oest – nord-est, uneix el turó de Queralt amb la tossa de Montbui.

Migjorn, roca de

(Llimiana, Pallars Jussà / Vilanova de Meià, Noguera) 

Un dels cims (1.593 m alt) del Montsec de Rubies, a l’oest del pic de Pallars, termenal dels dos municipis.

Mercader, grau

(Bigues i Riells / Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental)

Pas que guanya els cingles de Bertí damunt Puiggraciós, als límits dels dos termes.

Comunicació tradicional del pla de la Garga i del Moianès amb Granollers.

Medacorba, pic de

(Andorra / Pallars Sobirà)

Cim (2.907 m alt) dels Pirineus axials, a llevant del  port de Medacorba (2.745 m alt), que forma la divisòria d’aigües de la vall Ferrera i les conques de l’Arieja (País de Foix) i de la Valira, termenal entre els estats francès i espanyol i Andorra.

Mauberme, tuc de

(Naut Aran, Vall d’Aran)

(o de Montoliu)  Cim (2.880 m alt) dels Pirineus axials, situat a l’antic municipi de Salardú, al límit amb Gascunya, al nord-oest del pla de Beret.

Al vessant aranès de la carena hi ha l’ivó de Mauberme.

Matagalls, el

(el Brull, Viladrau, Osona / Montseny, Vallès Oriental)

Pic (1.694 m alt) del Montseny, al nord-oest del massís, termenal dels tres municipis.

Format inicialment per esquists del silurià, esdevingué finalment un peneplà comparable amb el de la Calma, amb fractures i falles produïdes per l’aixecament alpí, com la del coll Formic.

El separa de les Agudes la vall de Sant Marçal.

Martanyà, cingles de

(Montagut i Oix, Garrotxa)

Contrafort occidental (1.045 m alt) del puig de Bassegoda, al nord dels cingles de Gitarriu i enfront dels de Talaixà, a l’esquerra de la riera de Sant Aniol.

Pertanyia a l’antic municipi d’Oix.

Malanyeu

(la Nou de Berguedà, Berguedà)

Poble (999 m alt), situat a l’esquerra de la riera de Malanyeu, afluent del Llobregat per l’esquerra, que dominen, al vessant meridional, els cingles de Malanyeu, contrafort occidental de la serra de Catllaràs.

L’església parroquial de Sant Sadurní és d’origen romànic, bé que modificada posteriorment; depèn de la de la Nou.

Llancers, serra de

(Garrotxa / Osona)

Sector de la Serralada Transversal, de direcció est-oest, entre els colls del Pedró i de Bracons, que separa la vall del riu Fornés (termes de la Vola i de Falgars), al sud de la riera de Joanetes, al nord. Culmina a 1.273 m.

El vessant septentrional és constituït per l’alta cinglera de Llancers, la qual domina la vall d’en Bas.