Arxiu d'etiquetes: muntanyes

Sant Amanç, serra de

(Ogassa, Ripollès)

Contrafort meridional del Taga, que culmina a 1.854 m alt al puig de Sant Amanç, entre el coll de Jou i el coll del Vell, al nord del Ter; limita a l’oest amb el Freser i a l’est enllaça amb la serra Cavallera. És un anticlinal, d’estructura juràssica regular, que s’estén en direcció est-oest.

El pla de Pena, a ponent del puig, recorda el nom del castell de Pena (segles XI-XIV); és possible que el nom de Sant Amanç corresponguí al titular de la seva església.

Segons una llegenda, en aquest indret hi hauria hagut un convent de monges molt visitat pel Comte Arnau. Només hi ha un clap de rocs, sense restes visibles del castell ni de l’església.

Saltèguet

(Alp, Baixa Cerdanya)

(ant: Saltèguel)  Despoblat, a la capçalera de la vall d’Alp, al peu del coll de Mercer, que comunica les dues Cerdanyes, sota la muntanya de Saltèguet (2.013 m alt) i l’avetar de Saltèguet (que pertany al municipi de Puigcerdà).

El lloc és esmentat ja el 839 i encara existia el segle XV; la parròquia era dedicada a sant Martí. El segle XIV és esmentat el castell de Saltèguet.

Salòria

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Coma (2.789 m alt) del Pirineu axial, a l’antic municipi de Civís, situat al límit amb el Pallars Sobirà, sobre la vall de Tor (al nord), el pic de Montesclado (al sud-oest) i el coll de Civís (al sud-est).

Salibarri, tuca de

(Lladorre, Pallars Sobirà)

Cim (2.537 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Cardós del País de Foix (vall de l’Artiga), entre el port de Lladorre i el de l’Artiga (al sud del qual hi ha el pic de Salibarri, 2.610 m alt).

Salga Aguda, turó de

(la Quar, Berguedà)

Cim (1.171 m alt) de la serra que, a llevant de la de Picancel, separa les valls de Borredà i de la Portella, a ponent del coll de la Creu de Salga.

Sal, cap sa

(Begur, Baix Empordà)

Promontori de la Costa Brava, situat al sector més accidentat d’aquesta costa, entre les cales de sa Tuna i sa Riera.

És un entrant del massís de Begur, és cobert de pins i els seus voltants estan totalment urbanitzats.

Safustà, bosc de

(Viella, Vall d’Aran)

Bosc, de l’antic municipi de Vilac, a l’esquerra del riu Sallent, al vessant septentrional del bony de Garòs.

Saburó, tuc de

(Espot, Pallars Sobirà / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)

Cim (2.908 m alt), de la línia de crestes que separa la vall Fosca de la vall d’Espot, al nord de la collada de Saburó.

Al vessant occidental, formant part del sistema lacustre de la capçalera de la vall Fosca, hi ha l’extens estany de Saburó (aprofitat per a l’administració de la central de Cabdella) i l’annex estany de Dalt de Saburó.

Rus, port de

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)

Coll (2.622 m alt) de la serra que separa la vall de Boí de la vall Fosca, al sud del castell de Rus (2.783 m alt), termenal dels dos municipis.

Al seu vessant oriental neix el torrent de Rus, que aflueix, per la dreta, al Flamicell, juntament amb el riu de Filià, sota Cabdella.

Rus -Berguedà-

(Castellar de N’Hug, Berguedà)

Antiga parròquia (Sant Vicenç de Rus), a la vall del Llobregat, aigua avall del cap del municipi, on s’uneix, per la dreta, el torrent de Rus, que davalla del tossal de Rus (2.113 m alt), contrafort oriental del Puigllançada.

L’antic terme s’estén també pel vessant septentrional d’aquest vessant (pla de Rus), damunt la vall del Rigard.