(Camprodón, Ripollès)
Petit puig que s’aixeca a l’esquerra del Ritort, a la Vila de Baix, on fou bastit el 1196 el castell de Camprodon i després s’instal·là el petit monestir de canongesses de Sant Nicolau.
Des d’aquest puig hom beneïa el terme i hi anava en processó amb les relíquies del monestir de Sant Pere.
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat / la Sénia, Montsià / Vall-de-roures, Matarranya)
(o dels Tres Reis) Cim (1.351 m alt) dels ports de Beseit, termenal dels tres municipis i per tant límit històric dels regnes d’Aragó, País Valencià i Catalunya.
(Espot, Pallars Sobirà)
Coma de la vall d’Espot, que constitueix la capçalera del riu Escrita.
S’estén des del tuc de Ratera (2 857 m alt.) i del port de Ratera d’Espot (2 532 m alt.), al límit amb les comes araneses de Colomers i de Saboredo, fins a l’estany de Sant Maurici, del qual és immissari el riu de Ratera d’Espot.
En el curs d’aquest riu es formen l’estany de la Munyidera i l’estany de Ratera d’Espot (el qual rep també les aigües de les comes d’Amitges i de l’Abeller).
(Banyuls de la Marenda / Cervera de la Marenda, Rosselló / Portbou, Alt Empordà)
Antiga torre de la serra de l’Albera, construïda al cim del puig de Querroig (670 m alt), termenal dels tres municipis.
(Alt Urgell / Solsonès)
Cim (2.383 m alt) de la serra del Port de Comte, un dels més alts d’aquesta serralada, que forma part del Prepirineu. Entre les dues comarques.
(o el Puget, o el Putget) Barri i turó (135 m alt) de la ciutat, situat a la part alta de la ciutat, dins l’antic terme municipal de Sant Gervasi, al seu límit amb Gràcia.
Es començà a urbanitzar a partir del 1845 i a causa de l’expansió urbana de Gràcia; s’hi construïren torretes, on visqueren personatges del món de l’art i les lletres (Carles Riba, Josep Amat, Olga Sacharoff), i grans casals de burgesia barcelonina, com el de la família Bertran i Musitu.
Donà nom a un dels tres districtes de Sant Gervasi (1857). En els darrers anys ha estat edificada gran part de la muntanya substituint les antigues formes per cases de pisos que han densificat extraordinàriament aquest sector.
El 1970 fou inaugurat el parc municipal del Turó del Putxet (3,97 ha), on hi ha les instal·lacions d’un centre meteorològic.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Muntanya (1.515 m alt) de la Serralada Transversal Catalana, entre Joanetes i Sant Privat d’En Bas.
S’estén de nord a sud al límit amb Osona, i separa la fossa d’Olot de l’altiplà de Collsacabra, així com la conca del Fluvià de la del Ter.
És un horst tectònic originat per una falla que interromp bruscament la sèrie regular de plecs pirinencs de l’alta vall del Ter. És constituïda principalment per gresos.
(Bagà, Berguedà)
Muntanya (2.406 m alt) del Pirineu axial, al nord-est del tossal de Rus, que enllaça amb la Tossa d’Alp i, per la serra de Moixeró, amb la serra de Cadí.
Les aigües del vessant septentrional aflueixen al Segre, mentre que al meridional neix el Bastareny, afluent del Llobregat.
Els seus materials paleozoics es plegaren al final del paleozoic, durant l’orogènia herciniana.
(Alt Empordà / Vallespir)
Veure> coll de Panissars.
(Molló, Ripollès / Prats de Molló, Vallespir)
Depressió (1.530 m alt) del massís de Costabona, entre els puigs de l’Artiga del Rei (1.636 m) i de la Clapa (1.652 m), a la línia de crestes que separa les dues comarques, per on passa el camí d’Espinavell a la Presta.
