(Barcelona, Barcelonès)
Un dels cims (261 m alt) de la muntanya Pelada, a la petita alineació del nord del pla de Barcelona que separa els antics termes de Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar.
L’any 1987 fou inaugurat el túnel de la Rovira, de 1.720 m de llarg, que enllaça el primer i el segon cinturó.
(Alt Camp / Baix Camp / Conca de Barberà)
Cim (1.055 m alt) de les muntanyes de Prades.
Termenal dels municipis de Mont-ral, Prades, Vimbodí i Montblanc.
Promontori (224 m alt) de l’extrem sud-occidental de la península del cap de Creus, tanca pel nord l’àmplia badia de Roses.
Al seu vessant marítim fou bastit el castell de la Trinitat o de la Poncella, i modernament un far. Al cim hi ha restes d’un castrum visigòtic.
Cim (2.641 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa la comarca (a la vall de Cardós) de la regió occitana de Coserans, als vessants meridionals del qual hi ha els estanys de la Gallina, l’emissari dels quals constitueix la capçalera del riu de Tavascan.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Contrafort (226 m alt) del Montgrí, prop de la costa, que domina el poble de l’Estartit per ponent.
Des del 1078 fins al segle XII apareix esmentat el castell de Rocamaura dins les possessions dels comtes d’Empúries, però no hi ha restes d’aquesta fortificació.
(Naut Aran, Vall d’Aran)
Coma, capçalera del riu de Valarties, que davalla de la línia de crestes que uneix el Besiberri (3.014 m alt), el pic de la canal de Rius (2.743 m), la mola Gran (2.885 m) -al límit amb l’Alta Ribagorça-, el pic de Conangles (2.785 m), el tuc de Samaera (2.632 m), el mall de Rius (2.628 m) i la tuca de Betrén (2.514 m).
Al capdamunt hi ha l’estany Tòrt de Rius i l’estany de Rius (2.300 m), dels més exteriors de la Vall d’Aran i l’estany pirinenc de superfície més gran (100 ha), amb uns 1.600 m de llargada i 24 m de profunditat; l’emissari dels quals és el barranc de Rius, dit després riu de Valarties.
És comunica amb la vall de Barravés a través del port de Rius (2.315 m).
(Camprodón, Ripollès)
Petit puig que s’aixeca a l’esquerra del Ritort, a la Vila de Baix, on fou bastit el 1196 el castell de Camprodon i després s’instal·là el petit monestir de canongesses de Sant Nicolau.
Des d’aquest puig hom beneïa el terme i hi anava en processó amb les relíquies del monestir de Sant Pere.
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat / la Sénia, Montsià / Vall-de-roures, Matarranya)
(o dels Tres Reis) Cim (1.351 m alt) dels ports de Beseit, termenal dels tres municipis i per tant límit històric dels regnes d’Aragó, País Valencià i Catalunya.
(Espot, Pallars Sobirà)
Coma de la vall d’Espot, que constitueix la capçalera del riu Escrita.
S’estén des del tuc de Ratera (2 857 m alt.) i del port de Ratera d’Espot (2 532 m alt.), al límit amb les comes araneses de Colomers i de Saboredo, fins a l’estany de Sant Maurici, del qual és immissari el riu de Ratera d’Espot.
En el curs d’aquest riu es formen l’estany de la Munyidera i l’estany de Ratera d’Espot (el qual rep també les aigües de les comes d’Amitges i de l’Abeller).
(Banyuls de la Marenda / Cervera de la Marenda, Rosselló / Portbou, Alt Empordà)
Antiga torre de la serra de l’Albera, construïda al cim del puig de Querroig (670 m alt), termenal dels tres municipis.
Dades dels Països Catalans 