(Viella, Vall d’Aran)
Bosc, de l’antic municipi de Vilac, a l’esquerra del riu Sallent, al vessant septentrional del bony de Garòs.
Safustà, bosc de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: muntanyes
Saburó, tuc de
(Espot, Pallars Sobirà / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Cim (2.908 m alt), de la línia de crestes que separa la vall Fosca de la vall d’Espot, al nord de la collada de Saburó.
Al vessant occidental, formant part del sistema lacustre de la capçalera de la vall Fosca, hi ha l’extens estany de Saburó (aprofitat per a l’administració de la central de Cabdella) i l’annex estany de Dalt de Saburó.
Rus, port de
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Coll (2.622 m alt) de la serra que separa la vall de Boí de la vall Fosca, al sud del castell de Rus (2.783 m alt), termenal dels dos municipis.
Al seu vessant oriental neix el torrent de Rus, que aflueix, per la dreta, al Flamicell, juntament amb el riu de Filià, sota Cabdella.
Rus -Berguedà-
(Castellar de N’Hug, Berguedà)
Antiga parròquia (Sant Vicenç de Rus), a la vall del Llobregat, aigua avall del cap del municipi, on s’uneix, per la dreta, el torrent de Rus, que davalla del tossal de Rus (2.113 m alt), contrafort oriental del Puigllançada.
L’antic terme s’estén també pel vessant septentrional d’aquest vessant (pla de Rus), damunt la vall del Rigard.
Rovira, turó de la
(Barcelona, Barcelonès)
Un dels cims (261 m alt) de la muntanya Pelada, a la petita alineació del nord del pla de Barcelona que separa els antics termes de Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar.
L’any 1987 fou inaugurat el túnel de la Rovira, de 1.720 m de llarg, que enllaça el primer i el segon cinturó.
Roquerola, mola de la
(Alt Camp / Baix Camp / Conca de Barberà)
Cim (1.055 m alt) de les muntanyes de Prades.
Termenal dels municipis de Mont-ral, Prades, Vimbodí i Montblanc.
Rom, puig -Alt Empordà-
Promontori (224 m alt) de l’extrem sud-occidental de la península del cap de Creus, tanca pel nord l’àmplia badia de Roses.
Al seu vessant marítim fou bastit el castell de la Trinitat o de la Poncella, i modernament un far. Al cim hi ha restes d’un castrum visigòtic.
Roia de Mollàs, la
Cim (2.641 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa la comarca (a la vall de Cardós) de la regió occitana de Coserans, als vessants meridionals del qual hi ha els estanys de la Gallina, l’emissari dels quals constitueix la capçalera del riu de Tavascan.
Rocamaura, puig de
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Contrafort (226 m alt) del Montgrí, prop de la costa, que domina el poble de l’Estartit per ponent.
Des del 1078 fins al segle XII apareix esmentat el castell de Rocamaura dins les possessions dels comtes d’Empúries, però no hi ha restes d’aquesta fortificació.
Rius -Vall d’Aran-
(Naut Aran, Vall d’Aran)
Coma, capçalera del riu de Valarties, que davalla de la línia de crestes que uneix el Besiberri (3.014 m alt), el pic de la canal de Rius (2.743 m), la mola Gran (2.885 m) -al límit amb l’Alta Ribagorça-, el pic de Conangles (2.785 m), el tuc de Samaera (2.632 m), el mall de Rius (2.628 m) i la tuca de Betrén (2.514 m).
Al capdamunt hi ha l’estany Tòrt de Rius i l’estany de Rius (2.300 m), dels més exteriors de la Vall d’Aran i l’estany pirinenc de superfície més gran (100 ha), amb uns 1.600 m de llargada i 24 m de profunditat; l’emissari dels quals és el barranc de Rius, dit després riu de Valarties.
És comunica amb la vall de Barravés a través del port de Rius (2.315 m).
