Arxiu d'etiquetes: muntanyes

Sardera, la

(Segrià / Llitera / Baix Cinca)

(o la Cerdera) Alineació de planells baixos i pedregosos (uns 400 m d’altitud mitjana), estesos de nord a sud entre les valls del Segre i el Cinca, que separen el Segrià de la baixa Llitera i del Baix Cinca.

Corresponen a un piedmont format pels al·luvions dels rius pirinencs que es destaca a llevant amb un marcat escarpament a causa de l’erosió diferencial de les terrasses del Segre, cobert pels conreus. A ponent, la terra treballada s’enlaira des de la clamor Amargant suavitzant encara més els replans imprecisos d’aquest vessant.

Només resten els erms als cims planers i als escarpaments on no arriba el regadiu: al nord, els de la serra de Coscollar, dominats pel cim de Cerdera (359 m alt), de front oriental fragmentat en característics tossals.

Santa Margarida de la Cot

(Santa Pau, Garrotxa)

Antic volcà (682 m alt) de la regió volcànica d’Olot, al pla de la Cot, a ponent de la vila. És un dels més importants del sector, i la seva extensa boca té uns 2.000 m de perímetre.

Al mig del pla format pel cràter hi ha l’església de Santa Margarida, d’origen romànic, sufragània de la de Sant Miquel Sacot.

Santa Caterina, puig de

(Manresa, Bages)

Turó (265 m alt) d’origen al·luvial a la dreta del Cardener i a migdia de la ciutat, amb extensa terrassa superior presidida per una torre militar aixecada el 1839 damunt les ruïnes de la capella de Santa Caterina, prop d’un monestir de monges, documentat des del segle XIII.

Santa Agnès del Munt

(Matadepera, Vallès Occidental)

Antic ermitatge del massís de Sant Llorenç del Munt, al vessant nord de la Mola, a la canal de Santa Agnès, sota la cova del Drac.

Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341. Als segles XIV i XV hi hagué donades femenines. S’hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595; l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra; dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver.

El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot.

Sant Quiri de Sas

(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)

(o Sant Quirç de Sas)  Santuari de l’antic municipi de Benés, a l’antic Batlliu de Sas, aturonat a 1.620 m alt, al tossal de Sant Quiri, que domina pel sud el coll de Sas, a la divisòria de les valls d’Erta (amb el poble de Sas) i de Manyanet.

Sant Quir -Pallars Sobirà-

(Soriguera, Pallars Sobirà)

Cim (1.792 m alt) de la serra que separa les conques de la Noguera Pallaresa (coll de Soriguera) i del Segre (vall de Castellàs).

Al vessant meridional hi ha el poble de Freixe; al septentrional, els de Soriguera i Puiforniu.

Sant Miquel de Montclar

(Pontils, Conca de Barberà)

Església romànica, als peus de l’antic castell de Montclar, situat vora el cim de la fossa de Montclar (946 m alt), que forma part de la serralada que separa les aigües del Gaià i del Francolí.

L’edificació actual (segle XI) es troba modificada en la seva coberta.

Sota la capella hi ha la Relliscada de Sant Miquel o solc de l’espadat, lligat d’una antiga llegenda sobre el sant.

Sant Martirià

(Banyoles, Pla de l’Estany)

Antiga capella, situada prop de la vila.

Existent des d’abans del 1279, al puig de Sant Martirià o del Convent Vell (243 m alt), a llevant de l’estany de Banyoles, dedicada al patró de Banyoles, Martirià. En tenien cura un sacerdot i un ermità.

Des del 1582 el lloc fou cedit als caputxins, que hi edificaren un convent, que entre el 1638 i el 1808 fou ocupat pels servites; després s’aterrà per raons estratègiques. El culte al sant passà el 1649 a l’església del monestir de Banyoles.

Sant Jordi de Puigseslloses

(Folgueroles, Osona)

Petit serradet (531 m alt), situat al nord-oest de Folgueroles, prop del gran mas de Puigseslloses, coronat per un antic dolmen, que li ha donat el nom, i la capella de Sant Jordi de Puigseslloses.

En aquesta capella, erigida el 1477 i ampliada el 1883, cantà la primera missa Jacint Verdaguer el 2 d’octubre de 1870.

El seu dolmen fou excavat el 1922 i les troballes són al Museu Episcopal de Vic.

Sant Aventí, roca de

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà / la Pobla de Segur, Pallars Jussà)

Cim (1.478 m alt) de la serra de Peracalç, termenal dels dos municipis.