Coma de la vall de Barravés, al vessant occidental de la serralada que separa aquesta vall de la de Boí, dominada pel pic Munyidor i pel cap de Fenarroi (2.575 m alt).
Al nord, la collada de Fenarroi (2.470 m alt), facilita la comunicació amb Caldes de Boí. El barranc de Fenarroi que s’hi forma aflueix a la Noguera Ribagorçana per l’esquerra.
Alineació muntanyosa (1.701 m alt), a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana; separa les valls de Viu i de Trepadús.
Contrafort meridional (1.847 m alt) dels rasos de Peguera, que domina la vall del riu Demetge.
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Antic santuari (la Mare de Déu de les Esplugues), situat al turó de les Esplugues, al nord-est de la vila de Conques.
Coll (2.396 m alt) de la línia de crestes que separa les valls d’Aran i de la Pica (Comenge), entre el port de la Picada i el tuc d’Era Escaleta o tuc d’Es Crabirols (2.466 m alt).
Accés a l’acinglerada serra de Busa, des de vall d’Ora, a l’indret del monestir de Sant Pere de Graudescales (o de Sant Pere d’Escales).
Vall de la part oriental del Puigmal, que desguassa a la vall de Finestrelles, pel forat de l’Embut.
Depressió (1.820 m alt) de la serra que separa la vall de Toses de la vall de Lillet, entre el tossal de la Creueta (2.068 m alt), a l’est, i el cim de pla Beget (2.031 m), a l’oest.
Hi passa la pista de Castellar de N’Hug a la Molina.
(o de Núria) Gran entalladura oberta pel riu de Núria al llarg de 3 km fins a l’aiguabarreig amb el Freser.
A la confluència s’ha format l’espadat de 700 m de desnivell anomenat les roques de Totlomon.
Serra que separa les valls de Cardós i Ferrera; domina la comella de Castuix, vall tributària de la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Àreu.
