(Gósol, Berguedà / Josa i Tuixén, Alt Urgell)
Cinglera del Pre-pirineu, que forma el vessant meridional del cim de Cloterons (2.173 m alt), estesa entre els dos municipis.
Costasses, cingle de les
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: muntanyes
Costafreda, cingles de
(Berguedà)
Contrafort septentrional (1.884 m alt) de la serra d’Ensija, acinglerat per tots costats, a la qual s’uneix a través del serrat Voltor, estès d’oest a est, entre les valls de Saldes i de Vallcebre.
Corones, turó de -Ripollès-
Contrafort (1.517 m alt) meridional de la serra de Sant Amanç (a la qual s’uneix pel collet de Saltor), damunt Sant Martí d’Armàncies.
Colomers -Vall d’Aran-
Circ lacustre de 48 estanys, el més extens de la comarca, que alimenta la riera d’Aiguamog.
És tancat per la carena que té per punt culminant el tuc o gran tuc de Colomers (2.930 m) i comunica amb la vall de Boí, pel port de Colomers, i amb al vall de Sant Nicolau, pel portell de Colomers.
Coforb
Poble, a l’extrem oriental de l’altiplà de Capolat, damunt els cingles de Coforb, que dominen el baix Berguedà.
L’església parroquial de Sant Martí depèn de la d’Espinalbet.
Codó, el
(Solsonès)
Contrafort (1.509 m alt) de la serra del Port de Comte, de la qual és separada pel coll de Jou.
Té forma de con truncat i domina la vila de Sant Llorenç de Morunys.
Claperols, gredera de
(Garrotxa)
Volcà del grup de Begudà, a la serra d’Aiguanegra, entre el Fluvià i el pla de Begudà, caracteritzat pels dipòsits de greda que l’envolten.
Cerdà de la Garga, el
Masia i veïnat, al pla de la Garga, damunt el sector septentrional dels cingles de Bertí, anomenat el cingle del Cerdà.
Cau, la -Ripollès-
(Ripollès)
(o la Calm) Contrafort occidental (ras de la Cau, 1.425 m alt) de la serra de Milany, termenal dels municipis de Vidrà, Vallfogona de Ripollès i Ripoll.
Prop del cim, dins del darrer d’aquests termes, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Cau.
Castellferran
(Anoia)
Contrafort (793 m alt) occidental del massís de Montserrat, separat d’aquest pel coll de can Maçana.
