Arxiu d'etiquetes: muntanyes

Santa Àgueda, castell de -Menorca-

4 Respostes

(Ferreries, Menorca)

Antic castell, que corona la muntanya de Santa Àgueda (264 m alt), cim culminant dels terrenys devonians a ponent del Toro.

Fou una de les principals fortificacions musulmanes de Menorca (amb el nom de Sen Ageinz) i esdevingué el darrer reducte militar de la resistència a la conquesta d’Alfons II de Catalunya del 1287; hi foren fets presoners el moixerif i els seus guerrers sarraïns.

Al mateix segle XIII esdevingué centre d’una de les quatre universitats en què fou dividida l’illa (universitat del Castell de Santa Àgueda) fins a la formació del nucli des Mercadal (encara anomenat per molts anys universitat des Mercadal i del castell de Santa Àgueda); el 1713, i definitivament el 1840, passà a formar part del nou municipi de Ferreries.

Es conserven restes d’una antiga calçada romana i part de les muralles de l’antic castell, però el turó fou coronat posteriorment pel santuari de Santa Àgueda, on acudien dones lactants amb pregàries i ex-vots.

L’església ha estat transformada modernament en casa de pagès, i conserva una magnífica creu de terme.

Sant Salvador, roc de

Deixa un comentari

(els Banys d’Arles, Vallespir)

Contrafort (1.235 m alt) occidental del roc de Frausa, que domina la vall de Montdony, a l’antic mun. de Montalbà de l’Església.

Sant Benet -Baix Maestrat-

1 Resposta

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)

Ermita (312 m alt), al cim de la muntanya de Sant Benet, contrafort meridional de la serra d’Irta, damunt el poble d’Alcossebre.

Salenques, vall de les

2 Respostes

(Montanui, Ribagorça)

Vall del massís de la Maladeta, que forma, juntament amb la vall d’Anglos, que hi aflueix per la dreta, el sector nord de l’antic terme de Bono.

És limitada per la línia de crestes formada pel pic d’Anglos (1.815 m alt), el cap de Llauset (2.852 m), el pic de Russell (3.205 m), la cresta de Tempestes (3.258 m), la cresta de les Salenques (sota les quals hi ha la gelera de les Salenques), el coll de les Salenques (2.801 m), el pic de les Salenques (2.986 m), el tuc de Mulleres (3.010 m), el pic de la Tallada (2.955 m) i els pics de la Fontana de Senet (2.630 m) i de Viella (2.572 m).

És drenada pel riu de les Salenques, afluent de la Noguera Ribagorçana, per la dreta, i pels seus afluents, per la dreta, els rius del Cap de la Vall (emissari dels estanys del Cap de la Vall i Negre) i el riu d’Anglos.

Sal, cabeç de la -Vinalopó Mitjà-

1 Resposta

(el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà)

Dom diapíric (893 m alt) que domina la vila pel sud-est. Té fonts salabroses i importants jaciments de sal explotats des d’antic.

Modernament una companyia porta la salmorra per una canonada a les salines litorals de Torrevella.

Sacalm, puig *

Deixa un comentari

(la Vall d’En Bas, Garrotxa)

Veure> el Puigsacalm  (muntanya).

Roig, grau *

Deixa un comentari

(Canillo / Encamp, Andorra)

Veure> el Grau Roig  (centre d’esquí).

Ribús

Deixa un comentari

(Encamp, Andorra)

Coma de la parròquia (2.820 m alt), al vessant meridional de la cresta que uneix els pics de Pessons i Montmalús, divisòria d’aigües de la Valira i del Segre en la qual s’obre la portella de Ribús.

Centra la zona l’estany de Ribús, l’emissari del qual penetra ben aviat en territori de la Baixa Cerdanya (terme de Lles) i aflueix, per l’esquerra, a la Vallcivera, afluent, per la dreta, de la vall de la Llosa.

Rat, coma de -Andorra-

1 Resposta

(Ordino, Andorra)

Coma de la parròquia, que forma part de la capçalera de la riera de Tristaina, que davalla del pic de Cataverdís (2.812 m alt) del port de Rat (2.542 m), comunicació amb el país occità de Coserans, i del pic de Cabairú (2.735 m).

S’uneix al pla de Rat amb la coma de Tristaina.

Puigneulós *

Deixa un comentari

(Alt Empordà / Vallespir)

Veure> puig Neulós  (muntanya de serra de l’Albera).