Arxiu d'etiquetes: Montsià (hist)

Amposta a la Ràpita, canal de navegació d’

6 Respostes

(Montsià, segle XVIII)

Canal de navegació, construït durant el regnat de Carles III de Catalunya entre l’Ebre, a Amposta, i el port dels Alfacs, a la Ràpita (on fou assentada, a la vegada, la nova població de Sant Carles de la Ràpita), per tal d’evitar les dificultats que la desembocadura de l’Ebre oferia a la navegació fluvial.

Situat al mateix nivell del mar i del riu, anà omplint-se de sorra i calgué abandonar-lo pel cost elevat de la seva conservació. En el pla de navegació per l’Ebre fet per la Real Compañía de Canalización del Ebro, el 1857, fou estimada la idea d’aquest canal, però construït a una altura superior i alimentat amb aigua canalitzada des de l’assut de Xerta.

A causa de la competència del ferrocarril, la companyia abandonà molt aviat la nova línia de navegació i les obres de canalització foren aprofitades per al regatge del delta de l’Ebre (canal de la dreta de l’Ebre).

Amposta, marquesat d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Títol senyorial, creat el 1895 i concedit a Rafael Ferraz y Canicia di Franchi, sots-secretari d’Estat, en memòria dels mèrits del seu pare, el general Francisco Javier Ferraz y Cornel, a l’acció d’Amposta durant la Tercera Guerra Carlina.

Amposta, castellania d’ (1317)

5 Respostes

(Catalunya, 1317)

Nom de l’antiga batllia de Miravet, pertanyent als templers, quan els béns d’aquest orde passaren a dependre dels hospitalers (1317) i aquesta batllia esdevingué “cambra” o dotació especial del castell d’Amposta (els dominis del qual a la corona catalano-aragonesa foren també designats amb aquest nom).

El nom de Castellania ha persistit, al costat del de Terra Alta, com a nom de la comarca de Gandesa.

Amposta, castellania d’ (1154-1851)

21 Respostes

(Catalunya, 1154 – 1851)

Priorat de l’orde de l’Hospital. Nom que prengué quan, després de la cessió del castell d’Amposta als hospitalers per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d’aquella casa, que es titulava castellà d’Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença. Amb Gaufred de Bresil començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta.

A part d’aquesta dignitat, que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa (dita comanda d’Amposta).

L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania. Amb la dissolució de l’orde del Temple (1312), els béns d’aquest a Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc a l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers.

Aquests es reorganitzaren i, a partir del 1319, només depengueren del castellà d’Amposta les cases del regne d’Aragó (inclòs el monestir d’hospitalers de Sixena), las cases del Principat a la dreta de l’Ebre i l’antiga batllia de Miravet -dita castellania d’Amposta-. Amb la resta de les cases del Principat i amb les del regne de Mallorca (incloses les dels comtats de Rosselló i de Cerdanya) fou creat el gran priorat de Catalunya.

La castellania d’Amposta subsistí teòricament fins què, extingit l’orde, renuncià el darrer castellà Francesc de Paula de Borbó.